El bordell Gurugú, que estava ubicat a la carretera Montcada de Terrassa, forma part d’una de les fitxes que podem trobar dins del nou mapa interactiu sobre la memòria històrica de Terrassa, el qual permet descobrir anècdotes i històries que han marcat la nostra ciutat des de la Segona República a la Guerra Civil.
Els bordells s’ubicaven estratègicament als extrems de la ciutat, ben allunyats del centre
Els bordells s’ubicaven estratègicament als extrems de la ciutat, ben allunyats del centre. Segons relata el llibre “Prostitució a Terrassa: una història viciosa“, el Gurugú va ser un dels prostíbuls més concorreguts de la ciutat. El 1901 es va intentar obrir el local com a bar de cambreres, però es va clausurar al cap de 48 hores per les queixes dels veïns. Tres anys després, al 1904, es tornava a obrir l’establiment amb en Jaume Simó al capdavant. Tot i que se’n sap poca cosa, podem dir que tancava a la 1 de la matinada els dies feineres i a l’hora que volgués els dies festius. No era permesa l’entrada als menors de 16 anys i el joc estava teòricament prohibit a partir de la matinada. Les cambreres incitaven al personal a beure, s’enduien alguna comissió i, depenent de l’acord amb el propietari, els beneficis “del llit” se’ls quedaven íntegrament elles.
Després de la prohibició de les cases de prostitutes l’any 1956, va ser un dels dos bordells de Terrassa que van sobreviure, camuflats com a bar de barra americana. L’altre bordell va ser el Buenos Aires, situat a la cantonada entre el carrer Bruc amb Severo Ochoa. L’edifici on s’ubicava el Gurugú no s’ha conservat.
Una anècdota
Santi Rius recull en el seu blog Records de Terrassa l’anècdota que un terrassenc anònim li va explicar sobre el Gurugú:
Un dia es trobava assegut dins del bar del Gurugú. Es veu que prop seu hi havia un altra home prenent una copa i de sobte va veure que entraven una parella de policies. Al veure’ls és deuria pensar que anaven per ell i ràpidament es va aixecar i va sortir, cames ajudeu-me, per evitar que l’agafessin. El fet és que a la sortida del local hi havia com un tros de terra sense asfaltar i només un parell de lloses de pedra servien de passera, deixant per sota una mena de tub perquè passes l’aigua quan plovia. Com que no sabia que fer, l’home es va intentar amagar dina del tub però amb la mala fortuna que els policies el van veure.
El fet és que ell a penes hi cabia i quan els policies el van intentar treure’l, estirant-lo pels peus, el cap li va quedar embotit dins del tub i les orelles se li van girar causant-li un dolor molt gran. El qui m’ha explicat l’anècdota, diu que els crits se sentien de molt lluny i que l’home va sortir amb les orelles ben pelades.
