!--akiadsense-->
El Bisbat de Terrassa és una de les dues noves diòcesis catalanes que el Vaticà va crear el 15 de juny de l’any 2004 com a segregació de l’Arquebisbat de Barcelona, i utilitza la basílica del Sant Esperit com a seu catedralícia. Josep Àngel Saiz Meneses n’és el responsable des que va néixer: quin balanç en pot fer d’aquests 14 anys?
El meu balanç és clarament positiu. La creació de la diòcesi ens va agafar a tots per sorpresa. Pel que fa a l’àmbit territorial la nova diòcesi estava formada per 12 arxiprestats de l’antiga arxidiòcesi de Barcelona. En quant a l’àmbit funcional es van haver de crear totes les estructures necessàries. I sobretot es va treballar per crear veritable sentit diocesà. Recordo que el dia de la meva entrada com a primer bisbe de Terrassa, el 25 de juliol de 2004, a la homilia vaig assenyalar com quatre objectius en aquesta nova singladura: la nova evangelització i la presència dels cristians enmig del món, l’atenció als preveres i el foment de les vocacions, la pastoral juvenil, i per últim l’atenció als més necessitats. Vist ara en la perspectiva de 14 anys puc dir que anem assolint aquests objectius gràcies a l’ajut de molts, de preveres, religiosos i laics, de comunitats parroquials i institucions d’Església.
!--akiadsense-->
Com ha canviat Terrassa, Catalunya i el món, a parer seu, en aquest temps? I com ha canviat l’Església, si és que ha canviat?
La nostra societat té molts aspectes positius en els que es va avançant. D’altra banda podem assenyalar alguns punts de millora. És una societat que s’ha tornat en aquests anys més desigual, amb moltes persones que viuen en la pobresa i la precarietat, i des de l’Església a través de les seves institucions caritatives i socials s’està fent un esforç molt gran per ajudar les famílies. També és una societat més secular, plural, multicultural, relativista i individualista, amb un allau d’informació difícil de processar que ens arribar a través de les xarxes socials. Des de l’Església intentem ajudar a crear veritable sentit de comunitat, fraternitat i solidaritat, i valorem positivament els esforços que en aquesta línia es fan també des d’altres àmbits de la societat. L’Església, més que anar canviant, el que procura és donar resposta des de l’Evangeli i el seu Magisteri i des de l’experiència acumulada a les realitats canviants de la vida de les persones i la societat.
!--akiadsense-->
Quins són els punts forts del Bisbat de Terrassa?
És difícil fer una anàlisi acurada sobre les fortaleses i debilitats de la nostra diòcesi. D’entrada diria que noto que hi ha il·lusió i ganes de treballar per fer present el missatge i sobretot la persona de Jesucrist. Això està acompanyat per una bona pastoral juvenil, familiar i vocacional. Cada estiu em trobo amb un nombre variable de joves, entre 200 i 300 depenent de cada estiu, amb els que realitzo un pelegrinatge (Santiago, Ávila, Cracòvia, Fàtima). Són joves compromesos en les seves parròquies. M’acompanyen també un bon nombre de preveres joves formats en el nostre Seminari. També vull destacar la pastoral social a través de Càritas, que fa present la proximitat i l’amor de Déu als més necessitats. A més del treball que es fa des de cada comunitat parroquial, s’ha creat una empresa de reinserció social i un Observatori de la Realitat Social que properament donarà a conèixer els resultats del seu informe, en el que han participat a més dels agents de l’Església, representants de sindicats, partits polítics, empresaris, sociòlegs i professors universitaris.
!--akiadsense-->
Quins són els aspectes a millorar?
Probablement ens cal encara ser més conscients de la importància de la presència i el compromís dels cristians enmig de la nostra societat. És important formar persones que visquin els valors i les virtuts evangèliques enmig de la societat i que siguin ferment de justícia, solidaritat i pau i que facin present el missatge salvador de Jesucrist. En aquesta línia, ens cal també millorar la manera de fer arribar aquest missatge a la nostra societat, amb una presència més important a les xarxes socials i els mitjans de comunicació. Amb l’acció caritativa i social fem tot el que podem, però segurament hauríem de fer encara més.
!--akiadsense-->
Econòmicament, la situació és bona?
Puc dir que ens anem defensant enmig d’un context no fàcil. Els projectes eclesials i socials es van realitzant gràcies a la generositat de moltes persones que col·laboren econòmicament a sostenir i promoure les accions de l’Església, especialment les que s’adrecen als més necessitats. I he de dir que no sempre són només persones que es manifesten catòlics, sinó que també hi ha gent de bona voluntat que confia en l’acció de l’Església.
És veritat o mentida que cada cop va menys gent a Missa?
Si mirem les estadístiques hauríem de dir que és un fenomen decreixent. Però a través de la Visita Pastoral que realitzo a cada parròquia de la diòcesi constato la fermesa de la fe de molts cristians convençuts i compromesos i que a les celebracions també trobo gent jove. Penso que estem en un moment propositiu de la fe a la nostra societat i que s’estan generant propostes que mouen a la gent. Per exemple a la ciutat de Terrassa, des de la creació de la diòcesi, s’han recuperat les processons del Via Crucis i el Corpus Christi amb una gran participació pels carrers del centre, i s’ha iniciat una nova processó en la parròquia de les Arenes que el Dijous Sant congrega molta gent.
!--akiadsense-->
Hi ha un tipus concret de fidel que va més a l’Església que l’altre?
En el fons no es tracta d’una tipologia determinada sinó especialment d’una vivència de la fe que és transversal i arriba aleshores a tot l’ésser humà. Participa en les celebracions la persona que té una vivència profunda i un encontre amb Jesucrist a través de la pregària o dels esdeveniments de la vida. També hi ha gent que hi participa en moments puntuals i significatius, com és un sagrament determinat o una festa concreta.
Quina és la relació amb membres d’altres confessions a Terrassa?
Terrassa té una llarga tradició de relació amb els altres cristians presents a la ciutat. A través de la Delegació d’Ecumenisme i Relacions Interreligioses de la diòcesi s’han potenciat moments de diàleg, d’encontre, de pregària i de compartir. Ja sigui a la setmana de pregària per la unitat dels cristians com en altres moments, per exemple, amb la paella ecumènica. Fruit d’aquest treball s’ha creat el grup Cristians per Terrassa que fomenta tota aquesta relació i encontre en la reflexió i la pregària. Amb les altres confessions religioses també hi ha un bon recorregut fet a través del Grup Interreligiós de Terrassa, que en moments concrets i significatius ha fet arribar la seva veu i posicionament en defensa de la llibertat i el respecte a les religions en la nostra societat.
Com ha viscut l’episodi de les obres d’art de Sixena?
És un episodi que afecta a unes diòcesis concretes i no tinc per costum fer comentaris públics en aquests cassos per respecte a ells.
Sant Pere serà Patrimoni de la Humanitat?
Espero que sí. Sant Pere és un gran patrimoni de l’Església a la nostra diòcesi, i ens mostra la fe mantinguda al llarg dels segles dels nostres avantpassat que bastiren aquelles temples per la lloança a Déu, per la celebració de la fe i per la vivència de l’amor i la caritat. Aqusta fe ha esdevingut cultura, història i art. Ara bé, aquest patrimoni és bo posar-lo en relleu i donar-lo a conèixer a les generacions actuals i futures. En aquesta línia agraeixo tot l’esforç que s’està fent des de les administracions, i en especial des de l’Ajuntament, per fer que amb l’ajut de tots pugui ser un dia també reconegut com a Patrimoni de la Humanitat.
Quin és el paper de l’Església en el segle XXI?
En la meva primera carta pastoral adreçada a la diòcesi l’any 2007 abordava precisament aquesta qüestió. Els cristians hem de ser testimonis de l’amor i la misericòrdia de Déu per als nostres germans. L’Església pot aportar a la nostra societat el sentit de transcendència, la centralitat de la persona de Jesucrist, uns principis morals fonamentals basats en el respecte a la persona i la vida, el culte a Déu en esperit i veritat, i finalment una aportació a la vida pública des de l’humanisme cristià. L’Església ha de ser també un instrument de la misericòrdia de Déu enmig del món i treballar per la justícia i perquè tots els éssers humans del món arribin a formar una veritable família.
Què en pensa dels que diuen que per Festa Major no s’hauria de programar la Missa solemne?
Quan el tema es va suscitar vaig fer una carta al director en un mitjà de comunicació on expressava la meva postura respecte a aquest tema. Recordava aleshores la legítima separació dels àmbits polítics i religiosos i l’autonomia de cada un d’ells. Recordava també les arrels cristians de la nostra societat que no podem oblidar ni menystenir mai, i en aquest sentit l’Ofici de Festa Major ha format part sempre de la nostra tradició també cultural.
Els columbaris a la Catedral, són una forma de finançament?
La finalitat primera és pastoral. Els columbaris en el fons ajuden a recuperar la proximitat de l’Església en l’acompanyament i pregària pels nostres difunts, ja que ofereixen un espai al costat del temple que afavoreix aquesta pregària. Fa anys que el tema dels columbaris el van presentar en el Bisbat i des dels inicis ho vaig veure com una certa recuperació del que havien estat en el seu moment els cementiris parroquials. Actualment des de l’Església s’accepta la incineració, encara que es recomana com a primera opció la inhumació. Econòmicament serà un ajut més entre molts altres, però no ressol les dificultats econòmiques.
Després de 2000 anys, quants més n’hi queden a l’Església?
Tots els que Déu vulgui. No depèn de nosaltres. La nostra missió és complir amb el que Jesús encomanà als seus deixebles: anar per tot el món per donar a conèixer el que hem rebut d’ell. I a més a l’evangeli ens assegura la seva presència quan ens diu que Ell serà amb nosaltres fins a la fi del món.
Què n’opina de l’actual Papa?
Vaig conèixer personalment el cardenal Bergoglio quan ens va predicar uns Exercicis espirituals als bisbes espanyols, el mes de gener de l’any 2006. Vaig parlar amb ell i va impressionar la seva profunda fe i conviccions, la formació sìlida i la seva capacitat intel·lectual, així com el realisme amb el que afrontava les diverses situacions. Des que va ser escollit Papa el temps va confirmant aquelles impressions meves d’aleshores. Hi tinc molt bona relació personal amb ell des d’aquell any 2006. Us puc assegurar que el Sant Pare coneix la nostra diòcesi, sap situar-la.
Què en té a dir del procés? L’Església s’ha de pronunciar?
Ja sabeu que en aquest tema els Bisbes de Catalunya hem preferit pronunciar-nos col·lectivament en cada ocasió que ha estat necessària i oportuna la nostra paraula. Darrerament ho acabem de fer davant la situació actual. Hem remeto doncs a aquests comunicats que expressen el nostre parer i l’acompanyament que fem com a pastors dels catòlics a la nostra societat.
1 
4 
