Fa poc més d’un mes que el nou Síndic de Greuges de Terrassa, en Mustafa Ben El Fassi, va prendre possessió del càrrec. Educador social de professió, Ben El Fassi fa 28 anys que va arribar a Catalunya procedent del Marroc per acabar la seva tesi doctoral a la Universitat de Barcelona (UB) i fa 21 anys que hi viu a Terrassa.
Es considera un activista reivindicatiu pels drets i llibertats de les persones, ha participat àmpliament en el teixit associatiu de la ciutat i ha estat president d’entitats com l’Associació Cultural Musulmana. En una entrevista amb Món Terrassa, el nou Síndic fa balanç de com han estat les seves primeres setmanes al càrrec i de quines problemàtiques socials ha trobat a la ciutat, de les que destaca la situació de vulnerabilitat que pateixen moltes persones grans.
Fa poc més d’un més que és el Síndic. Amb quina motivació presenta la seva candidatura per assumir aquest càrrec?
Em considero un activista en defensar els drets i llibertats de les persones. I crec que la figura del Síndic és molt important aquí a Terrassa. Integrar és compartir la responsabilitat i aquest càrrec és una forma de practicar de forma activa la ciutadania al lloc on he viscut durant 21 anys. El meus fills se senten terrassencs i aquí tenim un teixit social important per treballar. La meva guia en aquest sentit és la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans.
La seva candidatura va tenir el suport de tot el consistori. Com valora que hagin dipositat la confiança en vostè?
Em sento molt agraït a la ciutadania, als agents socials, entitats, ONGs i partits polítics; per la confiança que han dipositat en mi.
Quan arriba al seu despatx, quina situació troba a la ciutat?
En aquest sentit agraeixo molt la síndica Isabel Marquès, que m’ha fet un bon acompanyament, sobretot els primers dies, i un traspàs excel·lent dels expedients.
Expedients sobre quines problemàtiques? Què casos s’han tractat aquest dies?
Hi ha una gran varietat de temes que preocupen la ciutadania i que reconec que són molt complexos. La meva voluntat és treballar aquestes circumstàncies amb l’ajuntament i amb les autoritats competents. Cal l’esforç de tots per prendre decisions valentes.
Em preocupa la situació de les persones grans, que en molts casos se senten desemparades per la seva pròpia família i les institucions. Necessiten una atenció molt especialitzada i també he vist que pateixen moltes estafes. Les residències no són competència del Síndic, però hi ha moltes persones grans que viuen en una situació complicada. Hem de canviar el xip i posar més recursos.
Per altra banda, he trobat persones grans a les que se’ls han denegat la T-Blanca per haver superat el rang d’ingressos per un mínim, tot i que no són ni molt menys persones adinerades, sinó amb situacions de vulnerabilitat. El cost de la vida ha pujat molt, i superar el rang per 30 € no és motiu per denegar l’accés a la T-Blanca.
També em preocupen les persones que veuen vulnerats els seus drets a accedir a un habitatge digne, a tenir uns ingressos mínims i a un subministrament de recursos bàsics. En aquest sentit, aquests dies m’he trobat alguns casos de desnonaments i de vulneració dels drets dels menors.
Em preocupa la situació de les persones grans, que en molts casos se senten desemparades per la seva pròpia família i les institucions
Ha fet alguna actuació d’ofici?
Encara no. De moment estic aprenent. A més, falta poc per les eleccions municipals, així que en aquest moment crec que no toca.
Quins resultats està obtenint abordant aquests casos?
La veritat és que de moment molt bona reacció dels directors de Serveis de l’administració i dels regidors. Em sento molt ben tractat, amb professionalitat.
Com a Síndic de Greuges sent que l’òrgan té suficients competències i força per instar a posar solució a aquests problemes?
Terrassa és pionera en els Drets Humans, i el Síndic porta molt temps aquí a la ciutat que en altres llocs de Catalunya. La figura del Síndic és de radiografiar què està passant a la ciutat, per advertir l’administració de què està passant si hi ha quelcom que no va bé. És un mirall que facilita la tasca a l’administració. I quan hi ha casos on la població veu vulnerats els seus drets, l’administració hauria de reaccionar amb rapidesa i excel·lència. Podem fer recomanacions, però res vinculant.
És educador social i té molta experiència en associacions. Això determina la seva tasca i la seva mirada sobre els problemes de la ciutadania?
Em dona un valor afegit molt positiu. Aquesta experiència és rica i facilita molt la relació amb entitats, persones, agents socials i associacions de tots tipus. Terrassa és una societat molt dinàmica, amb molt teixit associatiu amb el que tinc relació.
La figura del Síndic és un mirall de la població que facilita la tasca a l’administració
D’on ve aquesta vocació per participar en les qüestions socials?
L’àmbit universitari genera una energia brutal. Vaig viure tots aquests moviments estudiantils a la universitat, des de que estava al Marroc i després aquí vaig ser membre actiu en col·lectius com l’Associació d’Estudiants Marroquins a Catalunya. És un món que em tira molt, des de sempre. Potser és que he nascut amb la reivindicació a dins [riu].
Quin llegat vol deixar? Ja sigui com a activista, treballador social o Síndic.
Jo seguiré col·laborant sempre amb els següents Síndics i en associacions. Com diuen els antropòlegs, els moviments socials són dinàmics i la societat canvia i s’actualitza. Jo ho faré també.
Algun desig per la ciutat?
Una ciutat pionera en els drets humans i un exemple per la resta d’Europa. Tenim molt potencial i desitjo que els polítics acompanyin aquest desig amb les seves ordenances.
