Aconseguir l’autosuficiència alimentària de fruites i hortalisses, impulsar el comerç de proximitat amb productes locals i assolir la neutralitat de carboni dels sistemes agroalimentaris són tres dels reptes plantejats a la nova trobada de creativitat BCN Smart Rural, un projecte liderat per la Diputació de Barcelona i cofinançat per la Unió Europea a través dels fons FEDER. Organitzada el divendres 5 de març en format telemàtic, a la sessió hi van participar una vintena d’experts en l’àmbit de l’agroecologia i els sistemes alimentaris de proximitat de les comarques del Vallès.

En la sessió es van repassar les principals característiques del sector agroalimentari al Vallès Occidental i Oriental, destacant-se l’augment progressiu de la dimensió de les explotacions des del 1999 i un clar predomini dels cereals, un conreu que ocupa un 62% de la superfície agrícola del territori. També es va demanar fixar la mirada en l’horitzó 2030-2050 i imaginar un model alimentari on el menjar que es produeix als seus municipis. En aquest objectiu, la coordinadora de l’estratègia BCN Smart Rural, Sònia Callau, va remarcar que «és visible i celebrat que els pagesos rebin un preu just pels seus productes i on tothom tingui accés a aliments frescos, de temporada, locals i ecològics».

A partir d’una dinàmica activa i innovadora, els experts van haver de plantejar preguntes com fomentar que els consumidors s’agrupin en cooperatives o grups de consum, com aconseguir que el 100% de les escoles serveixin aliments locals o de proximitat, com augmentem el valor dels productes agraris locals i la rendibilitat de les microempreses del sector agroalimentari.

Propostes i experiències

En la trobada també es van plantejar altres qüestions com ara l’organització de la venda d’aliments garantint el dret de la ciutadania a comprar productes locals, com impulsar el consum d’aliments de proximitat, ja sigui a les llars, els restaurants o a les cantines d’empreses, hospitals o serveis públics, o com baixar les emissions generades per la producció i el transport d’aliments. També es van plantejar altres qüestions com aconseguir que els sistemes alimentaris del territori assoleixin i contribueixin globalment a reduir a zero la seva petjada de carboni.

Els participants van tenir l’oportunitat de posar en comú les seves preocupacions, necessitats i propostes d’actuació en cada una d’aquestes temàtiques amb accions a desenvolupar mitjançant una aplicació de votacions en línia. La trobada també va permetre conèixer de primera mà les demandes dels tècnics i experts en desenvolupament agrari de les comarques del Vallès i entendre millor les accions que voldrien prioritzar en el seu territori.

Entre les propostes presentades, les que van comptar amb un major consens van ser la incorporació de dinamitzadors de cooperatives i grups de consum; la implementació de conreus i tècniques de maneig agronòmic més sostenibles; la adaptació de les licitacions públiques de menjadors escolars i altres equipaments de restauració col·lectiva per fomentar la gestió a petita escala i els aliments de proximitat; i la creació d’obradors compartits que permetin posar en valor els productes agroalimentaris.

Nou comentari