La Barnahus de Terrassa es va inaugurar el passat mes de febrer. Des d’aleshores, els professionals d’aquesta unitat integrada d’atenció a infants i adolescents víctimes de violència sexual ja han atès un total de 175 persones. Aquesta és la xifra que ha facilitat el departament de Drets Socials aquesta setmana, en un balanç d’aquest primer mig any de funcionament. Es tracta del segon equipament d’aquestes característiques que més menors ha atès, només per sota de Barcelona, amb 226. Cal recordar, però, que el centre terrassenc dona cobertura a tot el Vallès Occidental. En total n’hi ha 11 a tot el Principat.
Així doncs, aquest 2024, la xarxa Barnahus ha atès 1.450 casos d’infants i adolescents víctimes de violència sexual -les projeccions és que a finals d’any es puguin acabar atenent prop de 3.600 infants i adolescents-. Cal recordar que les situacions ateses poden ser recents o que han passat fa temps, però que ara les víctimes han fet el pas de denunciar. El que suposa una mitjana de 6 casos per dia.
| Barnahus | Casos atesos 2024 |
| Barcelona | 226 |
| Terrassa | 175 |
| Tarragona | 171 |
| Lleida | 169 |
| Girona | 163 |
| Granollers | 108 |
| Manresa | 95 |
| Badalona | 93 |
| Mataró | 91 |
| Tortosa | 58 |
| Vilanova i la Geltrú | 54 |
| La Seu d’Urgell | 26 |
Un model diferent d’atenció a les víctimes
Actualment, des del Departament es treballa en l’avaluació del projecte Barnahus a diferents nivells. Al setembre, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Oberta de Catalunya presentaran un estudi sobre l’impacte del model en el funcionament del sistema penal. Tanmateix, des de Drets Socials ja avancen que “els resultats preliminars mostren que, quan intervé el servei, s’escurça el temps que dura el procediment legal, hi ha un increment de sentències condemnatòries i es produeix una reducció de la taxa de sobreseïment en casos d’agressions sexuals a infants i adolescents”.
A Terrassa, el Barnahús es troba situat de manera temporal a un edifici del Vapor Gran. L’equipament però ja té uns terrenys cedits a la Zona Esportiva per l’Ajuntament de Terrassa a la Generalitat per construir-hi la que ha de ser-ne la seu central. S’espera que el 2026 ja es trobi en l’emplaçament definitiu.
L’equipament té un aspecte d’una llar perquè els infants i les seves famílies el reconeguin com un espai de seguretat i confiança. Hi treballa a temps complet un equip multidisciplinari, amb la resta de professionals que s’hi desplacen quan cal o que s’hi connecten per videoconferència per evitar que la víctima i la seva família siguin els que hagin de recórrer a les diferents instàncies que intervenen en aquests processos: comissaria, jutjat, servei d’infància, centre mèdic, etc. Aquestes unitats disposen d’un circuit tancat de televisió per gravar el testimoni de l’infant o l’adolescent amb l’objectiu de crear una prova judicial preconstituïda. Així, s’evita que la víctima hagi de declarar una mitjana de quatre vegades en diversos llocs i davant de diferents persones.
I un dels aspectes més rellevants de les Barnahús és que implica diverses conselleries i professionals de diversos àmbits. L’impulsor és el Departament de Drets Socials —mitjançant la Direcció General de l’Atenció a la Infància i l’Adolescència—, però treballa en coordinació i amb la participació de Salut, Educació, Interior, Justícia i Igualtat i Feminismes, a més de la col·laboració de la Fiscalia i la Judicatura. Pediatres, psicòlegs, cossos policials, metges forenses, advocats… treballen conjuntament i es desplacen a “la llar dels xiquets” per valorar, atendre, tractar i fer el seguiment de qualsevol infant o adolescent que hagi patit violències sexuals.
