MónTerrassa
El bar La Polar de Terrassa era molt popular els anys 50 del segle XX
  • CA

Una imatge antiga que podria ser ben actual. Hi podem veure un trosset de la rambla d’Ègara, i les terrasses dels bars plenes de gent. A la imatge però estem parlant de l’any 1956 i podem reconèixer l’antic edifici de l’estació de FGC, l’entrada a la plaça Anselm Clavé (amb la font al mig) i el mític bar La Polar -un dels més apreciats de la ciutat en aquella època-, on s’hi reunien els membres del Club d’Escacs.

La Manilla era un joc de cartes que va arribar a ser molt popular a Terrassa, juntament amb altres com el “julepe”, l’”arrastrat” o la botifarra, que en va ser el seu successor ens explica Santi Rius. A la Polar era molt habitual veure els homes amb les cartes a la taula.

La Polar, altrament anomenada La Pajarera, va començar l’any 1931 com una bunyoleria, tot i que l’any 1934 ja s’anuncia com a orxateria, ens torna a il·lustrar Santi Rius.  El club d’escacs de Terrassa va començar en aquest establiment i el Club de Hockey Egara durant un temps s’hi va reunir. A l’amo de la Polar, Joan Buxadé Oliveras, no li agradava el joc i mai va deixar que en el seu establiment s’hi jugués a cartes. Només deixava jugar al domino o als escacs.

Com era el Portal de Sant Roc als anys 60 del segle XX?

Al mig hi havia una plaça arbrada que era coneguda com de Clavé, amb una bassa i una escultura. A la dreta, l’antic edifici de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, un patrimoni únic que es va enderrocar amb el soterrament i que va deixar pas a un gran edifici d’habitatges i oficines, que és el que ara podem veure allà. També hi havia el bar L’Orfeón”, un lloc on s’hi anava a jugar al futbolin i al billar. No  oblidem d’una parada dels taxis, amb uns models d’automòbils ben típics de l’època. Darrere els arbres de la plaça s’hi trobava l’accés a uns urinaris públics.

A l’esquerra, La Polar, que era molt popular en aquells anys i un guàrdia urbà al bell mig de la Rambla i que feia com de semàfor vivent, tot reconduint un escàs trànsit, ja que en aquells anys fins i tot era fàcil trobar aparcament al Centre. Un agent que en època nadalenca rebia mil i un regals de la ciutadania, que els deixava al seu costat.

Comparteix

Icona de pantalla completa