L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha afirmat que “vaig pensar a deixar l’alcaldia pel càncer del meu fill”. Ara, un cop passat el tràngol, ja ha anunciat que es tornarà a presentar. I ha recordat que “l’endemà de guanyar les eleccions a Terrassa vaig conèixer els meus tres fills de cop”.
Aquest diumenge al matí, Roger Escapa l’ha entrevistat a El Suplement de Catalunya Ràdio. Han parlat de l’experiència viscuda els últims mesos a casa, com a alcalde però, sobretot, com a pare. Aquell mes d’agost, ha explicat que va ser complicat, difícil i dur. Jordi Ballart va veure un gran mur al davant, i va pensar que seria incompatible compaginar l’alcaldia amb la necessitat de cuidar 24 hores el Xito, nom amb què anomenen carinyosament el fill que ha patit una leucèmia. Té molt clar que abans que la política hi ha la família, i que si hagués d’escollir no ho dubtaria ni un moment.
Primer no sabia si tindria prou forces, però de mica en mica, i ja al setembre, va veure que era possible, amb alguns canvis en la seva activitat, com l’eliminació de les activitats públiques. Això no obstant, va aconseguir treballar des de l’hospital de Sant Joan de Déu, que es va convertir en un despatx improvisat, i també gràcies a les xarxes socials i les reunions telemàtiques. “La pandèmia va normalitzar aquest tipus de trobada. Tothom sabia com fer-les”. Ballart lloa el paper dels seus companys regidors de Tot per Terrassa i la seva capacitat per suplir la manca de la peça angular del projecte, i agraeix especialment el paper del soci de govern, Esquerra Republicana, “que mai va aprofitar la situació” per fer-li el llit. I vol agrair el paper de l’oposició municipal. “Ha demostrat empatia, amb algunes excepcions, com Ciudadanos, que en un fulletó preguntava on era l’alcalde. I hi ha hagut per part d’altres formacions algun comentari, però… Si haguessin passat per la mateixa situació segur que no l’haurien fet”.
L’alcalde ha reconegut que “mai penses que et pot tocar a tu… Mai m’ho hauria imaginat. Era un linfoma a l’estómac que es va escampar arreu a gran velocitat… “La teva vida s’atura, però la de la resta del món continua. Això et dona força per tirar endavant”. La quimioteràpia del Xito va ser dura i intensa, amb sis sessions i poc espai entre cadascuna, però era necessari aquest tractament de xoc. “Ell ens ha donat una lliçó de vida. Ha demostrat una gran força. Més de la que podríem tenir els grans. Ho va viure com una aventura, i de seguida va transformar la seva habitació en casa seva”. “Ens quedaven sis mesos al davant”.
“Com a pare, et rapes el cap perquè la caiguda de cabell no sigui tan traumàtica pel nen”, ha remarcat, tot fent referència a la pèrdua de cabell del Xito, al que vam rapar abans de començar la quimio. “Quan es va mirar es va trobar estrany”. Metges, Ballart i el seu company van explicar-li a un nen de 7 anys què passava. Un meno amb càncer que, a més a més, havia de romandre en una habitació per culpa de la pandèmia de Covid-19.
Ara, el Xito ha tornat a l’escola. De moment, unes hores. I ha estat capaç de treure’s la gorra i mostrar un cap sense cabells. Els companys i l’equip docent l’han rebut amb normalitat.
