L’any 1910, en una zona sense encara urbanitzar, Francesc Almirall fundava la bòbila Almirall, que culminaria amb la construcció, l’any 1956, de la seva xemeneia, la segona més alta del món i la primera amb l’escala helicoïdal. Segons recull l’historiador Joaquim Verdaguer en el seu blog, la bòbila estava situada a l’altra banda del torrent de les Aymerigues (a l’actual avinguda d’Àngel Sallent). Passada la Guerra Civil, al seu voltant es va va anar poblant de les primeres cases del que és avui el barri de la Maurina. Tanmateix, en aquell moment era coneguda com la “zona o barri de la bòbila” dins el barri de Ca n’Aurell.
Als anys seixanta del segle XX (quan està datada la fotografia que presentem més avall i on es pot veure la xemeneia esplèndida) es començarà la construcció de blocs de pisos. Durant la dècada del noranta es viurà la febre de la construcció amb la compra de cases velles transformades en habitatge de qualitat que provoquen un canvi d’imatge urbanístic i social.
Pla d’Ordenació de la ciutat 1933
Quan l’arquitecte Melcior Vinyals va projectar el Pla d’Ordenació de la ciutat l’any 1933, va dissenyar el que podríem anomenar el primer cinturó de Terrassa, conegut actualment a com “les avingudes”. Els puntals d’aquest circuit els va dissenyar prenent com a base dos torrents: el de Can Gorg o Palet a llevant i el de les Aimerigues a Ponent.
El torrent de les Aimerigues té el seu origen a la pujada del Moixell, arran el camí de Terrassa a Vacarisses o romeu a Montserrat, al sud de la serra de les Aimerigues. Creuava l’actual transvasament i la línia de ferrocarril de RENFE, baixava pel carrer de Santa Maria Mazzarel·lo i la plaça d’Antoni Guiu, fent ziga-zagues per tota l’avinguda d’Àngel Sallent fins a trobar la carretera de Martorell. Uns quants metres més avall del pont d’aquesta carretera, pel vessant de ponent, rebia el torrent de la Maurina; des d’aquest encreuament fins a la riera del Palau, el torrent passava a anomenar-se de ca n’Aurell. El torrent de les Aimerigues també el trobem documentat amb el nom torrent de la Catarinota o de Vila-seca i com a torrent Aimerigues, als mapes del segle XIX (1841-1870).
La primera edificació en aquesta zona va ser el complex de la Bòbila Almirall. L’any 1910 Jaume Almirall Poch fundava una empresa productora de totxos: la bòbila Almirall. Aquesta estava situada al marge dret del torrent de les Aimerigues (avinguda d’Àngel Sallent) i s’abastia de les terres argiloses de la vessant de Can Poal. La gran demanda de material de la construcció després de la Guerra Civil, principalment durant els anys 50 i 60, va fer que l’empresa es replantegés ampliar els forns de cocció, els assecadors de totxos i la necessitat de la nova xemeneia de gran tiratge. La tasca de la construcció de la xemeneia fou encomanada al contractista d’obres Marià Massana. La construcció va començar a la tardor de l’any 1955 i la xemeneia s’inaugurava a l’estiu del 1956. (vegeu en aquest blog “La Xemeneia Almirall”.L’avinguda que es va projectar al llarg del torrent era coneguda popularment com la Gran Via i va rebre el nom d’Àngel Sallent el 23 d’octubre de 1935. Àngel Sallent i Gotés (Castellar del Vallès 1857, Terrassa 1934), va ser un prestigiós farmacèutic, botànic i filòleg. Doctor en farmàcia i reconegut botànic, fou professor d’anglès i francès a l’Escola Industrial de Terrassa i corresponent de la Reial Acadèmia Espanyola. Col·laborà amb en Joan Cadevall en la redacció de la Flora de Catalunya (1913-23) i fou l’autor de diverses obres com Nom dels bolets catalans (1916), Els noms de les plantes (1929) i Els noms dels ocells de Catalunya (1922).
