MónTerrassa
L’AV del Centre reclama solucions al soroll, la brutícia i a les pintades
  • CA

Des de fa uns mesos, els veïns del Centre de Terrassa compten amb una entitat que defensa els seus interessos. Amb Anna Luis com a presidenta, i amb Antonio Aranda i Francesc de Rivas, com a vicepresident i secretari, respectivament, la junta té com a missió en els pròxims gairebé quatre anys de “canalitzar les legítimes demandes” dels conciutadans que reclamen una millora en la conservació, manteniment i més control en els carrers del barri. “La desatenció de l’Ajuntament cap a les demandes individuals demanant solucions al soroll, brutícia o incivisme han motivat que uníssim esforços i naixés l’entitat”, subratllen a MónTerrassa.

L’associació veïnal desitjaria tenir una “relació més fluida i efectiva amb l’administració local”, ja que lamenta que “actualment, estem immersos en una via burocràtica a través d’instàncies” que dificulta i allarga en el temps obtenir una solució a les demandes presentades. Amb una població especialment envellida -la més alta de la ciutat, amb un 21%-, la junta alerta a l’Ajuntament que al Centre “li manquen serveis i equipaments específics per a col·lectius com la gent gran i els infants”.

Pintades al mobiliari urbà del Centre de Terrassa | Lluïsa Tarrida

L’AV lamenta la “manca de conservació” de l’espai públic

Un dels problemes que afecta el benestar i qualitat de vida dels residents és el soroll, especialment, a les nits. En aquest sentit, des de l’associació veïnal insten al govern municipal a elaborar estudis previs a la concessió de llicències d’obertura d’establiments d’oci o recreatiu al nucli històric. Consideren que cal tenir present l’àrea on es pretenen ubicar i com repercutirà en la salut dels que hi viuen. Exemple dels problemes derivats d’aquests locals, diuen, són els carrers de Mare de Déu dels Àngels, Rasa, Vapor Ventalló, plaça Vella, Rambla d’Ègara o Escaletes, “algunes de les zones que pateixen més l’incivisme dels assistents”. I apunten que “els veïns estan sotmesos a volums acústics que superen amb escreix el límit de decibels recomanats per la salut, alguns ni tenen els permisos en regla”.

La Rasa és un dels punts d’oci al Centre, i malgrat les pancartes demanant respectar el descans, les queixes continuen | Lluïsa Tarrida

Sovint relacionat amb els sorolls, trobem lligades les queixes per brutícia. “La imatge de la plaça Vella o la Rambla, per citar només dues zones emblemàtiques del Centre, amb els papers de les terrasses que encatifen el terra, deixalles a tocar de papereres plenes, pintades, etc. és una trista imatge de la ciutat”, exposen a MónTerrassa. I aprofitant el darrer anunci que Sant Llorenç disposa d’un escombriaire de barri, l’entitat també demana el mateix tracte pel Centre de la ciutat.

La imatge del barri “degradat” o brut també es veu incrementada pel nombre creixent de pintades a les façanes. Per això, reclamen a l’Ajuntament no sobrecarregar la responsabilitat sobre els propietaris de les finques, “víctimes involuntaris”, i ser el vetllador amb la neteja gratuïta d’aquests grafits, fent la regulació oportuna a través d’una ordenança municipal. Justament, ara fa uns dies, el Consistori anunciava que ja estava preparant subvencions a particulars per fer-ho.

Afegit a les pintades, l’incivisme pel soroll i aldarulls, o les papereres plenes, també apunten que “la manca de conservació de les nostres places i carrers també es fa palès amb les tristes imatges d’arbres talats, testimonis de la no reposició d’elements naturals, tan necessaris en una ciutat de ciment”. Tot plegat, sentencien que “ens allunya del barri de les persones i ens aboca a una realitat, probablement per a uns, que no cal preservar, mentre que altres ens esforcem per a millorar-lo”.

Un dels punts negres de la recollida de residus a Terrassa, on sovint es veu acumulació de deixalles | Lluïsa Tarrida


Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa