L’assemblea de la casa okupada ‘El Kalitxet’ ha anunciat la fi de l’okupació d’una casa abandonada a Can Palet. Els okupes de Terrassa van entrar en aquest immoble del carrer de Menéndez i Pelayo el passat 21 de juny com a resposta al desallotjament del Centre Social Okupat (CSO) Kasalet i de l’habitatge okupat, el Kalitxet, situat a la plaça de la Creu Gran i al carrer de la Societat de Terrassa.
Segons van explicar a MónTerrassa, l’habitatge es trobava “en estat d’abandonament des de fa anys, víctima de l’especulació urbanística”, i això el feia un candidat perfecte per “reivindicar el dret bàsic a un habitatge mitjançant la recuperació directa d’espais buits”. Tot i això, segons expliquen ara en un comunicat, “després d’una setmana d’okupació es va posar en contacte amb nosaltres la propietària de la casa, que ens va dir que era cert que no hi vivia ningú, però que justament en aquell moment s’estava formalitzant la seva venda”.
Així doncs, davant d’aquesta informació, la propietat i El Kalitxet van iniciar un procés de diàleg que, finalment, ha conclòs amb el retorn de la casa a la seva propietària. Els okupes de Terrassa argumenten la decisió explicant que “la propietària no era cap gran tenidora” i que “el comprador no era cap banc o immobiliària, sinó un particular que anava a reformar la casa per anar a viure-hi”. A més, recalquen que “nosaltres només okupem cases abandonades on no viu ningú” o “on s’especula, es fa negoci i mercadeig amb un dret tan bàsic com és l’habitatge”.
En el comunicat, l’assemblea de la casa okupada ‘El Kalitxet’ ha agraït la “predisposició i la bona voluntat per part de la propietat”, que afirmen que en tot moment va estar disposada a dialogar i no va optar per la via judicial. A més, també recalquen que la propietària “ens ha deixat 3 mesos per poder buscar un altre espai”.
Malgrat la fi d’aquesta okupació, l’assemblea subratlla que “nosaltres seguirem okupant i exercint el nostre dret a un habitatge digne”. “No pot ser que segueixi havent-hi gent sense casa i cases sense gent, perquè mentre viure sigui un luxe, okupar continuarà sent un dret”, conclouen.
