La primera sessió del judici per l’assassinat de Mònica Borràs a mans de la seva ex-parella Jaume Badiella ha arrencat aquest dilluns 7 de febrer a l’Audiència de Barcelona. A quarts de deu del matí s’ha constituït el tribunal de jurat que ha d’emetre el veredicte del terrassenc, acusat d’haver assassinat amb traïdora i acarnissament a Borràs l’agost de 2018 i ocultar el seu cos enterrat al pati de casa seva del carrer Volta de Terrassa durant deu mesos. Seguidament, s’ha fet la lectura de dels escrits de qualificació del Ministeri Fiscal, de l’Acusació Particular, i de la Defensa de l’acusat.
No ha estat fins que s’han escollit els membres que conformen el jurat, passat un quart d’una del migdia, que s’ha iniciat la primera sessió del judici, que s’allargarà fins el proper dia 14 de febrer. Badiella, ara amb els cabells curts, s’ha assegut davant la defensa amb el cap cot durant l’hora i quart que ha durat la sessió aproximadament. Al costat de la defensa s’hi troben les acusacions, i a l’altre costat de la sala s’han assegut els membres del jurat que han de decidir si Badiella és culpable o no d’haver assassinat a Borràs amb onze cops de destral, vuit al crani i tres al coll.
“Quan una persona mata a una altra voluntàriament es diu homicidi intencionat, però quan a més ho fa de tal manera que la víctima no es pugui defensar i causant-li més mal del necessari, passa a ser un assassinat, amb una pena de presó més greu”, ha exposat la Fiscalia al jurat, qui demana 25 anys de presó a Badiella pels delictes d’assassinat amb traïdora i acarnissament. En aquesta mateixa línia s’ha expressat l’advocada de l’acusació particular Isabel Cazorla, qui també demana 25 anys de presó per Badiella, i ha alertat als membres del jurat que “la defensa intentarà tots els atenuants per tal de rebaixar la pena”.
Per la seva banda, l’advocat de la defensa, Daniel Aragonès, ha etzibat al jurat que “jutjar a algú és el més difícil que existeix” i els ha demanat que recordin que “partim d’una relació de conflicte entre Badiella i Borràs, una relació tòxica“, afegint que “no hi havia una relació de desequilibri on l’home tenia el poder, era totalment el contrari. La posició passiva i submisa era Badiella”.
