Ariadna Tuxell és agent policial del cos de Mossos d’Esquadra al Complex Central d’Ègara i escriptora de novel·la romàntica. La vallesana, de Sabadell, exerceix els dos oficis, trencant molts estereotips: Policia de professió i escriptora per convicció. És una veu empoderada que ja ha escrit 16 novel·les on parla de temes relacionats amb “l’alliberament femení, la duresa dels moments viscuts i la necessitat de superar-los” amb una perspectiva única per haver viscut en primera persona moltes de les històries que escriu. Món Terrassa ha parlat amb Tuxell per conèixer d’on prové la passió pels dos oficis, com els combina entre si i endinsar-nos en la nova trilogia policíaca en la qual està treballant.
És escriptora i policia. Com i quan va decidir dedicar-se a les dues professions?
Des de ben petita volia ser policia. El meu cas és vocacional totalment. Ja a la llar d’infants deia que volia ser policia. Vaig anar creixent i amb 21 anys ho vaig aconseguir a la primera. I ara ja porto 21 anys al cos.
Amb l’escriptura, també va sorgir quan era petita. Sóc d’idees fixes i el que dic sempre ho intento complir. Sempre m’ha agradat molt escriure, i sempre feia redaccions o enviava cartes als meus amics, les meves primeres parelles… Sempre he tingut la necessitat d’escriure.
I ara ja té 16 llibres publicats. Com va fer el salt professional com a escriptora?
Quan vaig tenir la meva filla i tenia la reducció de maternitat, ella es passava el dia dormint, i vaig començar a tenir molt de temps lliure. Va coincidir amb l’època d’èxit de ‘Cinquanta ombres de Grey’ i, una mica de broma, per riure, vaig començar a escriure una espècie de novel·la romàntica i eròtica per enviar a les meves amigues i familiars. Resulta que els va agradar, i em van animar a enviar-ho a una editorial.
Vaig començar a envair el manuscrit a diferents editorials i després de molts ‘no’, vaig aconseguir que una editorial de Sabadell m’ho publiqués. Era el llibre de ’La duda i el deseo’, el meu primer llibre. És probablement el llibre amb més erotisme i, en àmbit policial, hi ha moltíssima informació, ja que portava 11 anys al cos policial i volia plasmar-ho al llibre.
Quan el vaig acabar, vaig veure que em donava per fer una segona part, i vaig escriure el segon llibre. De moment, és l’única dilogia que tinc publicada -tots els altres son autoconclusius- però ara estic treballant en una nova trilogia.
Com s’ho fa per combinar ambdós oficis?
Com puc. Dormo bastant poc, perquè costa molt treure temps. I no només soc escriptora i policia, sinó que també soc parella, mare… I el dia només té 24 hores. O t’organitzes bé, o deixes coses de banda. Llavors si ho vull fer tot, he de treure temps de dormir poc. Intento aixecar-me molt d’hora. Quan tinc festa intento aixecar-me entre cinc i sis del matí i aconseguir una estona, a mig matí continuar… Però combinar-ho tot és molt complicat.
Ha tingut clar des del principi que volia dedicar-se a les dues professions? O ha pensat a deixar alguna de les dues?
El que passa és que una s’alimenta de l’altra. L’escriptora es nodreix de la policia. Sempre ho dic, que l’escriptora es nodreix de la policia perquè moltes coses les ha viscut treballant com a agent, i alhora, la policia sense l’escriptora està incompleta.
“L’escriptora es nodreix de la policia. I la policia sense l’escriptora està incompleta”
La feina de policia m’agrada molt i és vocacional. A més, tampoc ho podria deixar perquè és el que em dona els diners a final de mes, i ser escriptora és la meva il·lusió, però no puc viure dels meus llibres. Així que ho combino. L’una sense l’altre estan incompletes.
Als seus llibres parla sobre l’alliberament femení, la duresa dels moments viscuts i la necessitat de superar-los. Ho escriu des de l’experiència?
Hi ha de tot. Ara porto 16 llibres publicats, i intento parlar de tot perquè no siguin tots els llibres iguals. En tots intento tocar un tema delicat. Per exemple, en un d’ells parlo del càncer infantil i intentar conscienciar la societat sobre la malaltia; o en un altre un protagonista pateix ELA. També, vaig estar treballant uns anys a l’Oficina d’Atenció a la Víctima de dones maltractades i tenia clar que havia d’escriure un llibre parlant d’això perquè s’ha de conscienciar a la gent. Primer, a dones que ni elles mateixes son conscients que estan sent maltractades -perquè la violència física és molt evident, però la psicològica és més difícil de demostrar-ho i d’adonar-se una mateixa-.
“En tots els meus llibres intento tractar un tema delicat”
Descriu que ofereix una perspectiva única i emocionant, amb personatges femenins plens de força i determinació.
Amb els meus llibres, intento fer caure algunes benes dels ulls. Sobretot de gent o dones que diguin ‘Ostres, aquesta sóc jo’. Intento treure temes que facin pensar. M’agrada molt també parlar sobre l’empoderament femení, i intento que a les meves protagonistes els hi passin moltes coses però que sempre s’imposin i diguin ‘prou’.
Actualment està treballant en una trilogia policíaca. Què hi trobarem?
Ara estic en un projecte creant la meva primera trilogia. És la primera vegada que em passa que una editorial de Barcelona, que es diu Malpaso, han contactat amb mi i m’han demanat una trilogia. Em van trucar fa uns mesos dient que tenien la idea d’escriure una trilogia i que la protagonista fos una policia. Van veure que jo era escriptora de novel·la romàntica i que, a més, sóc policia. I que millor que una policia escrigui una trilogia amb una policia com a protagonista? Ja els he enviat la primera part i ara estic acabant de treballar amb la segona. Un cop els enviï la segona, ja començaré amb la tercera.
Sense fer ‘spoilers’, la policia es troba que el seu cap -que a més també és el seu amant- desapareix. Comença una investigació i ve veient que aquesta persona podria ser un policia corrupte i potser estar vinculat en un grup de crim organitzat. Resulta que no el coneix tan bé com es pensava. I també hi ha una mica de ‘salseo’ pujat una mica de to.
“Que millor que una policia escrigui una trilogia amb una policia com a protagonista?”
Quan sortirà a la venda?
Segurament sortirà pel Nadal de l’any vinent, ja que des de l’editorial consideren que és un llibre per vendre per Nadal, i per aquesta campanya ja no s’arriba a temps. Així, quan es publiqui el primer llibre ja tindrem les tres parts i anirà millor per corregir algunes coses.
