Cal dir que aquest va ser el primer i alguns diuen que únic recital del cantant a Catalunya. Però en realitat una setmana més tard va actuar de forma clandestina al bar Llopart de Sants, ja que el concert que estava previst fer a l’Escola d’Enginyers de Barcelona havia estat prohibit pel governador Civil.
Aquest mateix Jordi Llopart va ser qui va fer la presentació del Pete Seeger a Terrassa, gracies a l’amistat que tenia amb el llavors prohibit cantautor Raimon, que també li va dedicar una paraules i que és qui havia fet possible que el cantant americà vingués a casa nostra. En el misteri queden les raons que van fer que no es prohibís també el recital de Terrassa que oficialment constava que era organitzat per Carites de la parròquia de Sant Llorenç, tot i que en realitat els organitzadors era un Comitè de Solidaritat amb els Presos, que llavors era una entitat totalment clandestina.
Pete Seeger als anys 60 i 70 va ser un dels cantautors de folk més importants pel jovent, ja que les seves cançons i les seves lletres havien estat traduïdes al català i quasi tothom les coneixia. Molts dels seus enregistraments han esdevingut himnes dels moviments pacifistes i ecologistes d’arreu del món.
Segurament molts dels que llegiu aquest article recordareu We Shall Overcomem (https://youtu.be/M_Ld8JGv56E), Where have all the flowers done (https://youtu.be/PS3-lyqCl80) o Down by the Rivereside (https://youtu.be/bYe-bLaqhhY) per citar-ne algunes.
Frases com “No serem, no serem moguts / igual que el pi a prop de la ribera” formen part de tota una generació on els cabells llargs i el pantalons acampanats eren senyes d’identitat per mols joves.
Finalment el dia 7 es va poder celebrar el concert en un pavelló ple com mai s’ha vist, amb 3.098 entrades venudes (però va entrar més gent ja que en algun punt es van trencar els controls), amb assistents provinents de tota Catalunya i rodejat de fortes mesures de seguretat amb policies (grisos) a cavall i la secreta infiltrada entre la gent. Les entrades es podien comprar de forma anticipada a la llibreria Àmfora de la Plaça Vella, 14 (llavors Plaza de España).
Qui hi va anar segur que encara recordarà l’efecte que feia passar pel costat d’aquells cavalls i aquella sensació de que volies fer quelcom de diferent en una època on el final de la dictadura la feia encara més temible. Llavors faltaven encara 4 anys i escaig perquè Franco moris. Per sort el concert es va desenvolupar sense incidents i no hi va haver cap detenció.
Desconec si es va fer alguna gravació del recital, però perquè us en feu una idea us deixo un vídeo d’un recital seu de l’època (Berlín 1967):
