MónTerrassa
L’antifranquista Enric Cama, Medalla d’Honor de la Ciutat de Terrassa

Tots els Grups polítics municipals han presentat una proposta de resolució al ple municipal de febrer proposant l’inici de l’expedient per a l’atorgament de la Medalla d’Honor de la Ciutat a Enric Cama i Colomés. És un reconeixement institucional a la trajectòria professional, al seu compromís
social i polític, a la seva la tasca de preservació de la memòria democràtica per restituir la memòria i la dignitat de les dones i els homes que van lluitar contra la dictadura i per la defensa de les llibertats

Qui és

Nascut a Barcelona l’any 1947. Professor d’història jubilat. Membre de la Junta Directiva de l’ACEPF, en qualitat de vocal. Entre altres qüestions, coordina les activitats de la revista de l’entitat des de fa vint anys.

Als 14 anys entra a treballar en un taller metal·lúrgic, després a una fàbrica a Cerdanyola, on estableix contacte amb unes naixents CCOO del ram de químiques. El 1966 inicia la militància política a Acció Comunista, un grup minoritari de caràcter trotskista. La seva activitat antifranquista es realitzarà en el marc de les CCOO i les Comissions de Barri. El 1971 ingressa al PSUC, on desenvoluparé responsabilitats polítiques i organitzatives que amb els anys continuaran a ICV. El 1974 seà detingut i empresonat, i en sortir de la presó aprofita per estudiar, per la fórmula de “Majors de vint-i-cinc anys”, la carrera d’història. A partir de 1983 canvia la seva orientació professional i treballa com a professor d’història en un institut, fins a la jubilació.

sEn l’actualitat és membre del Consell de Participació del Memorial Democràtic, membre de l’Espai de Memòria i dels Valors Democràtics de Terrassa i membre del Patronat de la revista Nous HoritzonS. Especialista en temes europeus, als quals ha dedicat algunes publicacions, durant uns anys va ser vicepresident del Consell Català del Moviment Europeu. Una de les principals preocupacions actuals és la preservació de la memòria de la lluita antifranquista i la reivindicació de les víctimes de la dictadura.

La proposta

“El món actual està marcat per una globalització econòmica, social i cultural que lluny d’homogeneïtzar-nos com a societat en més drets i llibertats, ens està diversificant i individualitzant cada vegada més. Fenòmens globals (crisis financeres, un capitalisme de lliure mercat salvatge, el canvi climàtic) tenen enormes conseqüències de caràcter local (atur, desnonaments, exclusió social.)


Vivim un moment de canvis institucionals i polítics de gran magnitud i d’abast global. Trobem a faltar respostes polítiques ràpides i contundents a fets que ens estan afectant a tothom; irrupció de la ultradreta i de la seva agenda d’odi i exclusió a les institucions, les crisis humanitàries recurrents de persones que cerquen refugi fugint dels conflictes bèl·lics i climàtics, el greu efecte del canvi climàtic i la destrucció ecosistèmica, la pitjor pandèmia dels últims 100 anys, una pandèmia que està mostrant la debilitat del sistema sanitari públic i que ha posat també davant nostra la realitat de la vulnerabilitat de la vida i de la interdependència d’aquesta amb tenir o no tenir drets bàsics.


Però, davant d’un creixent malestar social i polític, la política està avui desbordada, desacreditada i acusada de la majoria dels mals que ens afecten. Defensar la política pot semblar una missió impossible, gairebé una activitat clandestina, però alhora crucial per al nostre futur. Els populismes aprofiten la debilitat de la política per impulsar els projectes que tots i totes coneixem.


No estem davant d’una atapeïda època de canvis; estem construint una nova societat, nous valors i noves formes de fer, de relacionar-se i de governar-se., de govern. Si el temps és la matèria primera de la política, ara més que mai és important tenir i fer memòria, donar batalla ideològica i cultural. En un moment de pèrdua de qualitat democràtica ,de regressió de drets socials i econòmics, molts d’ells conquerits amb gran esforç al llarg de molt de temps, és més necessari que mai la preservació de la memòria històrica i de les lluites que les van fer possible.


Històricament les societats avancen gràcies a persones que es revelen i trenquen lo convencional I en aquets país hi ha hagut tota una generació, moltes vegades silenciosa, que ens va fer avançar, que va aconseguir recuperar molts drets i llibertats polítiques, sindicals, nacionals que ens havien arrabassat després del cop d’estat contra la II República.

Una generació que ens ha llegat la possibilitat de pensar, de manifestar-nos, de parlar, de votar i elegir lliurament. El seu coratge i el seu esperit de resistència, en els pitjor moments del franquisme, fou la base sobre la qual es fonamenten moltes evolucions posteriors.


Tenim un compromís social, polític, moral amb tota aquesta generació social i polític, una generació generador de cooperació, altruisme, solidaritat i fraternitat, valors ètics davant un pensament simple, unidimensional i mercantilitzat.


El records d’aquella fraternitat i solidaritat potser mereixen alguna cosa més que una mirada nostàlgica. Davant dels pensaments simples, unidimensionals i mercantilitzats que avui vesteixen part de la nostra societat, tenim un compromís social, polític i moral amb tota aquesta generació.

L’Enric Cama Colomes és una d’aquestes persones. Persona d’una gran cultura militant, d’una consciencia de classe, compromís polític i sindical. Amb una llarga al PSUC i a ICV que marca de manera molt important la seva vida. Però, també un referent per que la memòria i l’experiència de la lluita per la llibertat s’incorpori al coneixement comú de les futures generacions.


L’Enric va néixer al barri de Gràcia a Barcelona l’any 1947, fill d’una modista i d’un treballador del ram de l’oli.


Es va formar com a persona amb els Escoltes Catalans laics. A l’any 1996 va iniciat la seva militància política en el marc de les CCOO i el PSUC, on va desenvolupar responsabilitats polítiques i organitzatives, continuant anys més tard a ICV. Això li va comportat uns quants mesos de presó a la Model.


A l’any 1980 arriba a la nostra ciutat.

Va cursar la carrera d’Història, ja que la seva vocació veritable era ser professor. Va començar a treballar com a professor a l’Institut Nicolau Copèrnic, durant 23 anys. De seguida es va integrar a la vida cultural de la ciutat a través de fer teatre i de participar en la vida de l’entitat Amics de les Arts.


Especialista en temes europeus, també va lluitar, a través del Consell Català del Moviment Europeu, del qual va ser vicepresident, per una Europa unida. Va entrar a forma part de l’Associació Catalana d’Expesos Polítics del Franquisme i va continuat en la presentació de la memòria de la lluita antifranquista i defensor de la Memòria Democràtica.

Membre del Consell de Participació del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya


Va ser un dels iniciadors de l’Espai de Memòria i dels Valors Democràtics de Terrassa.
Ha col·laborat amb l’Associació de Mestres Alexandre Galí.


En l’actualitat és membre del Consell de Participació del Memorial Democràtic, membre de l’Espai de Memòria i els Valors Democràtics de Terrassa i membre del Patronat de la revisat Nous Horitzons i continuat a l’Associació catalana d’Expressos Polítics del Franquisme on escriu el butlletí Catalunya Resistent.


L’Enric Cama no ha defallit mai i per això les utopies polítiques esdevenen realitat. En la seva figura el que no canvia són les idees, la il·lusió i la fidelitat a una manera d’entendre la solidaritat la justícia i la memòria.

Avui, el millor homenatge que poden retre al tots els homes i els dones que des de el seu activisme van dedicar una part de la seva vida, alguns tota, a derrotar el franquisme, però sobretot, a construir una societat amb els valors de la justícia social i amb drets socials i polítics per a tothom, és el reconeixement de la ciutat a tota aquestes persones. que sense la seva lluita no es pot explicar la Catalunya dels segle XXI. I això ho volem fer amb el reconeixement púbic de la figura de l’Enric Cama

La trajectòria de l’Enric Cama i la de moltes altres persones adquireixen avui una major rellevància, sobretot quan la dreta incorpora a la seva agenda un discurs basat en l’odi envers el diferent, que relativitzen el feixisme i fomenten el racisme, el masclisme i l’homofòbia. Una extrema dreta que es mobilitzat contra els motors de transformació: el feminisme, l’ecologisme, l’antiracisme, les llibertats individuals.”


Nou comentari

Comparteix