La cineasta Anna Cornudella (Terrassa, 1991) ha presentat el seu primer llargmetratge ‘The human hibernation’ en el marc de la Seminci de Valladolid, on competeix a la secció Alquimias. L’òpera prima es va poder veure per primer cop a la Berlinale, on va ser reconeguda amb el premi Fipresci de la crítica internacional de la secció Fòrum. El film imagina com viuria l’ésser humà si hibernés durant els mesos més freds de l’any, com fan altres animals. En una entrevista a l’ACN, explica que sempre li ha posat una atenció especial a la natura, ja que li permet situar-se i sentir-se acompanyada. “No concebo la idea de viure en aquest planeta sense tenir en compte la resta d’espècies”.
La pel·lícula planteja una reflexió sobre la naturalesa humana si aquesta hagués sigut diferent, concretament, en un hipotètic escenari on les persones hibernen durant els mesos de més fred. La història comença amb la desaparició de l’Erin, un nen que desperta de forma prematura de la hibernació. La Clara, la seva germana gran, serà l’encarregada de buscar-lo, alhora que cerca altres respostes i confronta les narratives preestablertes en aquest univers imaginari.
Una idea sorgida d’un article
La directora descriu el film com “un viatge” que l’espectador fa de la mà de la protagonista, que li fa de pont entre la societat real i aquella imaginada per la pel·lícula, on l’ésser humà es relaciona diferent amb la resta d’espècies pel fet de desaparèixer durant uns mesos. La idea va néixer d’un article que va llegir fa temps, en el qual s’explicava que un tipus d’animal havia començat a hibernar – sense haver-ho fet prèviament – a causa d’uns incendis, com a solució per sobreviure.
“Vaig preguntar-me si hibernar podria ser una forma de parar el canvi climàtic, o bé si seria una conseqüència d’aquest”, explica, “en tot cas la idea demanava imaginar una altra forma de vida molt més connectada amb el que som nosaltres com a animals i amb el nostre entorn per cohabitar d’una manera més comuna”.
El procés de creació va ser llarg i molt intens, ja que va requerir molta implicació amb un pressupost d’allò més modest. El gran gruix del film es va rodar als Estats Units en períodes esglaonats i en sintonia amb l’entorn natural.
