La Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable, Rezero, ha llançat una campanya per alertar del plàstic que es troba en el propi cos i sensibilitzar sobre l’impacte que té en la salut. S’ha analitzat l’orina de 20 persones rellevants en la cultura, la ciència, la medicina, l’art o l’ecologisme de Catalunya i de les Illes Balears i tots els participants han donat positiu amb una mitjana de 21 substàncies derivades del plàstic d’un sol ús provinents de l’alimentació envasada. “Volem visualitzar la contaminació diària, interna i invisible a què està sotmesa la ciutadania a través del que consumim”, afirma la directora de Rezero, Rosa García. En el marc de la campanya ‘Salut de plàstic’, Rezero exigeix normatives que protegeixin la salut i garanteixin el dret “a consumir sense generar residus” i demana a les empreses “repensar el model de producció i distribució per desplastificar la dieta”.
Rezero ha llançat la campanya ‘Salut de Plàstic’ per posar un altaveu als estudis científics que fa anys que mostren els riscos potencials i les afectacions sobre la salut de substàncies plàstiques provinents sobretot dels envasos de productes que consumim. L’exposició continuada a aquests compostos tòxics, molts d’ells disruptors endocrins, està vinculada a malalties com l’hipotiroïdisme, diabetis i infertilitat, entre altres.
L’entitat va recollir mostres d’orina de 20 persones, entre les quals l’actriu Sílvia Abril, el meteoròleg Francesc Mauri, el músic de La Pegatina Ruben Sierra, la futbolista Mariona Caldentey o el pintor Miquel Barceló, i les va enviar a analitzar a l’Institut Noruec de Salut Pública, laboratori referent a nivell internacional en la detecció de metabòlits plàstics en mostres humanes. Concretament, es van buscar 27 compostos relacionats amb l’exposició als plàstics: 15 metabòlits ftalats i 12 compostos fenòlics.
Els resultats, supervisats per l’investigador de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), el doctor Miquel Porta, que també és una de les 20 persones de la mostra, han estat “sorprenents” i “aclaparadors” fins i tot per a Rezero, ja que tots els participants han donat positiu en la detecció de plàstics. Així, tots els 15 ftalats han estat detectats en tots els participants i cinc dels 12 fenols, també. La mitjana de compostos detectats per persona ha estat de 21.
Consells i propostes
Amb la campanya, Rezero vol sensibilitzar els ciutadans sobre la presència de plàstics al cos i recomana, entre altres, no consumir productes sobreenvasats amb un “alt risc de migracions” del plàstic al menjar. “La ciutadania està exposada de forma diària a una dieta plastificada i no n’és conscient. El plàstic que actualment s’utilitza en l’envasat, transport i venda d’aliments i begudes conté substàncies que migren al cos i afecten directament la salut”, avisa García.
Ara bé, l’entitat interpel·la directament les administracions i les empreses. “Les responsabilitats són compartides. Arriba un punt en què la ciutadania no pot actuar més. Necessitem que qui té les grans responsabilitats, com són les administracions, vetllin per la nostra salut i això vol dir regular i aplicar mesures que segurament no tindran el vistiplau de la indústria”, ha destacat la presidenta de Rezero en la presentació de la campanya. Concretament, l’entitat demana normatives que protegeixin el medi ambient i la salut de les persones; que es desplastifiqui la dieta; que es compleixi el principi de precaució i es garanteixi l’accés a la informació per part dels consumidors i que s’inverteixi en recerca sobre els efectes d’aquests contaminats sobre la salut de les persones i els ecosistemes.
Rezero parla de propostes concretes com reduir la toxicitat dels productes de consum, ja sigui penalitzant o, directament, prohibint-ne l’ús; prioritzar els productes reutilitzables, de llarga durada i menor impacte, regulant la venda i la distribució d’elements d’un sol ús, com per exemple les bosses, safates, gots, vaixella i canyetes de plàstic, i que s’apliquin mesures de fiscalitat per a productes de curta durada, com ampolles de plàstic o càpsules de cafè.
Els plats i canyetes de plàstic i altres productes d’un sol ús estaran prohibits a partir del 2021, segons la directiva europea que van adoptar els estats aquest any, però Rezero vol que es vagi “més enllà” i trasllada aquesta responsabilitat a la Generalitat, que està treballant en la nova llei de prevenció i gestió dels residus de Catalunya. “En la situació actual de col·lapse ambiental, no només s’han de gestionar els residus, sinó que s’han de prevenir i, també, ampliar la responsabilitat als productors”, ha remarcat.
“El meu cos està ple de plàstics”
En la presentació de la campanya, la doctora Carreras ha confessat que no s’esperava aquests resultats de l’anàlisi de la seva orina i que ha quedat molt preocupada, sobretot pensant en les dones embarassades i els nadons, àmbit del qual és referent: “Si tothom dona positiu, vol dir que les gestants, també. A través de la placenta, això passa directament al fetus”. “Quan estem defensant alcohol, tabac i tòxics zero durant l’embaràs, potser haurem d’incloure a la llista els plàstics“, ha apuntat, per subratllar: “Això obre tot un món de recerca i de canvi”. Aquesta reflexió entronca amb la demanda específica de Rezero d’invertir més en recerca en aquest camp.
“Ara tinc la prova científica que el meu cos està ple de plàstics, tot i que fa molts anys que hagi anat canviant hàbits de la meva vida, no només en el consum, sinó també en altres àmbits com la mobilitat”, ha assenyalat Francesc Mauri. “Tothom hauria de tenir una actitud contrària al plàstic. Ens hauríem de negar a comprar begudes que abans es venien en vidre i ara en plàstic, i no només per a la contaminació de les persones”, ha dit Carme Solé Vendrell.
“Abans trobava un pal portar un tàper de vidre dins la maleta perquè es pot trencar, però el que és un pal és menjar plàstics innecessàriament”, ha resumit Joan Grivé, que ha explicat com arran de la participació a la campanya ha repensat alguns dels hàbits de consum sobretot entre els més joves. “Hem d’avisar de les conductes de risc. Per exemple, quan traiem una pizza calenta del microones, posem-la en un plat, no al plàstic per no embrutar. És per a la teva salut”, ha advertit.
