Les paparres són artròpodes que parasiten externament un gran nombre d’animals silvestres, tant mamífers com aus i rèptils, els animals domèstics, i també poden picar els humans.
Ara, experts alerten de la “gran proliferació” de la paparra hyalomma lusitanicum a Catalunya, després d’haver-ne localitzat a 101 municipis. Tal com ha avançat La Vanguardia, un estudi assenyala que s’han detectat en 70 municipis i comarques de Barcelona -com el Vallès Occidental- i Tarragona en mostrejos fets els anysl2023 i 2024, que se sumen als 31 ja localitzats el 2022. Per a l’estudi, s’han recol·lectat 1.274 paparres en 81 municipis, 55 a la demarcació de Barcelona i 26 a la de Tarragona. Els autors de l’estudi, Carlos Pradera i Agustín Estrada-Peña, alerten que suposen un “elevat risc per a la salut pública” en ser transmissores de malalties.
Una paparra fixada al cos generalment no causa dolor i el més freqüent és que la picada no provoqui cap dany, o únicament una petita lesió a la pell. Però algunes poden estar infectades amb organismes patògens i transmetre’ls mentre s’alimenten. Això pot causar malalties en les persones, com la febre botonosa, la malaltia de Lyme, la febre recurrent, l’encefalitis transmesa per paparres, la babesiosi, la tularèmia o la febre hemorràgica de Crimea-Congo, entre d’altres.
Problema en creixement
Els autors de l’estudi també lamenten que, malgrat que fa dos anys que van apuntar que hi havia un “problema creixent”, no hi ha hagut “cap avenç” per part de les autoritats de salut pública. A l’àrea de Barcelona s’han detectat hyalomma lusitanicum a la mateixa capital, Badalona, Rubí, Mataró o Gavà, entre altres municipis. Pel que fa a Tarragona, se n’han detectat a la mateixa ciutat de Tarragona, Calafell, Altafulla o Cunit, entre d’altres.
“Es tracta d’una paparra que pot ser responsable de la circulació, amplificació i transmissió de determinats patògens (per als quals encara no hi ha dades representatives) amb el consegüent problema, actualment ignorat, per a la salut pública”, indiquen els autors de l’estudi, que remarquen que ja van plantejar la necessitat de monitorar la distribució d’aquestes paparres a Catalunya.
Són més abundants en zones boscoses i en paratges rurals, on habiten animals silvestres i a més es donen les condicions mediambientals adequades de vegetació, llum i humitat per al desenvolupament del seu cicle vital. Acostumen a estar habitualment a terra o a l’herba, esperant que passi un animal per alimentar-se d’ell. També es poden trobar en explotacions ramaderes, estables, gosseres i en zones urbanes cobertes d’herba, com parcs i jardins, generalment associades a la presència d’animals domèstics.
L’home interacciona amb les paparres accidentalment, ja que no és l’hoste preferit de cap espècie de paparra.
