MónTerrassa
Alerta per les seqüel·les en els infants per l’aïllament durant el Covid-19
L’Iker és un nen de set anys al que la seva mare ajuda a seguir una rutina amb les seves responsabilitats i obligacions de l'escola
L’Iker és un nen de set anys al que la seva mare ajuda a seguir una rutina amb les seves responsabilitats i obligacions de l’escola | Raquel Triano

!--akiadsense-->

Ja fa més de dos mesos que els col·legis es van veure obligats a tancar les portes per tal de reduir el contagi de Coronavirus. Des de llavors, els infants han romàs a casa, cosa que ha extremat debats sobre l’educació i el seu propi desenvolupament social i psicològic. Les àrees claus del neurodesenvolupament, com poden ser l’aprenentatge, el joc i les relacions socials s’han reduït durant aquest episodi, motiu pel qual és necessari considerar les conseqüències del confinament.

La psicòloga i logopeda, Ana Carrillo, explica que els problemes conductuals ja s’estan observant dins d’aquest episodi, per la qual cosa es podrien donar també amb posterioritat. Entre els problemes conductuals més comuns trobem trastorns de conducta desafiant o trastorn explosiu intermitent. En infants amb trastorns anteriors al confinament es pot donar un repunt dels seus símptomes. Per tant, els que tenien, per exemple, un trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat poden experimentar un augment de la simptomatologia hiperactiva i atenció, amb problemes per concentrar-se, agitació i impulsivitat.

Amb el confinament, s’ha trencat amb les rutines establertes en tota la població i això pot afectar tant física com psicològicament. Un dels efectes és la inquietud motora ocasionada en molts casos per la falta de moviment, explica la psicòloga. Altres dels efectes han estat canvis en el cicle de la son per aquesta falta de rutina i disminució de l’activitat. En alguns casos han presentat una tristesa profunda causada per la falta de contacte amb els seus familiars o figures d’afecció. Estan més irascibles i presenten canvis d’humor, a més en alguns casos es donen plors incontrolats. “Cal que, dins de les circumstàncies de cada família, s’estableixin unes noves rutines perquè els petits sàpiguen en cada moment què han de fer i baixar aquesta sensació d’incertesa i malestar” detalla la psicòloga. Dins d’aquestes rutines, s’han d’establir moments dedicats a l’oci, moments d’activitats físiques i també per a activitats educatives.

L’Oscar i l’Aitor tenen vuit anys i dediquen part del dia a jugar al futbol com feien abans del confinament, ja que és important que continuïn duent a terme activitats físiques.
L’Oscar i l’Aitor tenen vuit anys i dediquen part del dia a jugar al futbol com feien abans del confinament, ja que és important que continuïn duent a terme activitats físiques | Raquel Triano

!--akiadsense-->

El tancament de les escoles el 13 de març va disparar totes les alarmes possibles i, curiosament, ha desmuntat moltes de les teories futuristes entorn l’educació. En primera instància, el tancament estava plantejat per a dues setmanes i es tractaria d’un període no avaluable, però els canvis van arribar tan de pressa que ni les famílies ni el mateix sistema educatiu van poder assimilar la situació amb claredat. Els centres educatius s’han vist obligats a replantejar els seus mètodes i praxi en el que suposa un temps rècord.

El Professor i Investigador predoctoral en Sociologia de l’Educació a la Universitat Autònoma de Barcelona, Martí Manzano, exposa la següent reflexió. Des de la sociologia de l’educació, el focus és la desigualtat, de manera que el focus es troba en quin tipus de desigualtats socials es produeixen i reprodueixen a l’escola i, en aquest cas, fora de l’escola. Cal comprendre la figura de l’escola com una institució social en què es pot generar equitat, és a dir, mitjançant l’educació, persones de classe desfavorida poden optar a una classe social que no és la del seu origen, sinó millors dins de la considerada jerarquia educativa. “Una bona escola, des del punt de vista de la justícia social, és aquella que distribueix posicions socials independentment de les posicions d’origen dels infants” explica.

Tot d’una l’escola es retira i, ara, més que mai, la família pren un paper molt més gran. El problema, des del punt de vista de la sociologia, és que les famílies són desiguals i no compten amb els mateixos recursos culturals per acompanyar en el procés pedagògic. La mestra Bea Berenguer insisteix que “escola i família van de la mà”. Explica que aquesta situació afecta els infants a nivell social, educatiu i d’aprenentatge però detalla que “els mestres estem intentant arribar a tots els nostres alumnes i acompanyar-los en aquest episodi. “Encara que no estiguem junts estem a prop “. Valora satisfactòriament el contacte amb els alumnes, al que afegeix que el Departament d’Ensenyament ha proporcionat dispositius informàtics i connexió a Internet per a aquelles famílies que ho necessitin.

La Lola té nou anys i realitza videotrucades amb les seves amigues per a seguir en contacte amb el seu cercle pròxim
La Lola té nou anys i realitza videotrucades amb les seves amigues per a seguir en contacte amb el seu cercle pròxim | Raquel Triano

!--akiadsense-->

Manzano fa referència a la següent realitat: les famílies amb més recursos poden acompanyar més i millor en el procés d’aprenentatge, mentre que hi ha famílies que no tenen aquests recursos i no poden acompanyar en el procés. Això implica que durant el confinament hi ha hagut infants que han estat creixent educativament mentre que altres no, el que suposa un eix de desigualtat. “Si no es fa alguna cosa al respecte, hi haurà una ferida de desigualtat” explica el sociòleg. Aquells que ja comptaven amb dificultats en el sistema educatiu en una situació normal, ara ho tenen “molt cru” per poder sobreviure als processos educatius.

No hi ha una evidència científica sobre quines seran les conseqüències de l’aïllament social sobre els més petits, però si comencen a evidenciar els primers efectes. El que sí que és una realitat per als estudis sociològics és que el nivell socioeconòmic serà un condicionant dels efectes del confinament pel que fa a l’educació dels infants, cosa en la qual ha insistit Manzano. Aquest episodi demostra que les funcions socials de l’escola són necessàries per construir una societat justa. El sociòleg exposa que l’element central de l’escola és la distribució justa de coneixement, és a dir, que tots els infants tinguin accés al coneixement, que és valuós socialment i que, després del seu desenvolupament, es pot convertir en posicions socials.

Encara és aviat per avançar les seqüeles a llarg termini d’aquest episodi d’aïllament social sobre els més petits però, algunes de les conductes més comunes es tradueixen en manifestació d’estrès i ansietat. Els efectes del confinament poden manifestar-se a través d’un augment de l’agressivitat o de dificultats en el cicle de la son, més pors i preocupació. De totes maneres, la major de les conseqüències es donen en el procés educatiu, ja que les desigualtats s’accentuen.

La Lola s’observa amb la mascareta que li ha fet la seva àvia i tracta d’acostumar-se a la nova realitat
La Lola s’observa amb la mascareta que li ha fet la seva àvia i tracta d’acostumar-se a la nova realitat | Raquel Triano

!--akiadsense-->

Nou comentari

Comparteix