El govern municipal elevarà al ple ordinari d’aquest mes de maig, si així es considera a la comissió informativa d’aquesta tarda, la proposta d’Avanç de Modificació Puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), per obtenir habitatge assequible,
regulant el preu del 30% dels pisos de nova construcció. Aquesta és una mesura contemplada en el Pla Local de l’Habitatge 2019-2025, document estratègic i de planificació de les polítiques municipals d’habitatge, aprovat per unanimitat de la al
Ple de novembre de l’any 2019
Per a la tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, i regidora d’Habitatge, Lluïsa Melgares, «Des de l’Ajuntament hem d’impulsar polítiques per a que l’accés a l’habitatge a la ciutat no generi desigualtats entre la ciutadania, i propiciar una major oferta d’habitatges a un preu assequible, suficient i integrat, tal com marca el Pla Local d’Habitatge».
En aquest sentit, la tinenta d’alcalde creu que per aconseguir-ho «cal una proposta d’acció conjunta entre el sector públic i el privat, que sigui solvent, estudiada jurídica i econòmicament, i que compti amb el compromís dels i les implicats. Així assolirem millors garanties d’igualtat d’oportunitats, major cohesió social i solidaritat urbana a la ciutat. Aquest avanç de Pla és un primer pas per treballar-ho i desenvolupar-ho».
L’avanç de modificació del POUM pretén treballar l’ampliació del parc d’habitatge assequible a tota la ciutat, fent-ne una distribució homogènia, per augmentar la disponibilitat actual de pisos a preus assequibles. Amb aquesta mesura es compliria una de les actuacions previstes a l’actual Pla Local de l’Habitatge, ja que s’obtindria un potencial de 129.539 m² de sostre residencial per ser destinat a habitatge assequible, el que equivaldria a uns 1.300 pisos.
Àmbits d’aplicació
A dia d’avui, Terrassa presenta una mancança d’habitatge de protecció pública per donar resposta a la demanda d’habitatge assequible i complir, així, amb l’objectiu de Solidaritat Urbana que preveu la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge a Catalunya, que indica que la ciutat hauria de comptar, l’any 2027, amb un parc d’habitatges destinats a polítiques socials del 15%, respecte el total dels existents.
El POUM actual, aprovat l’any 2003, preveu la reserva de sostre per a habitatge protegit només en els nous polígons i sectors de desenvolupament residencial; per tant, aquesta modificació seria una regulació complementària per promoure habitatge protegit a la ciutat, en tots aquells projectes de nova construcció, o bé en aquells que contemplin l’enderroc d’immobles per aixecar-hi un altre edifici.
La seva aplicació afectaria a aquelles operacions amb un sostre edificable superior als 600 m², perquè siguin considerades grans actuacions residencials. El nombre total de parcel·les sobre les quals es pot edificar a la ciutat és de 5.109, de les quals 2.680 tenen un sostre superior a 600 m². Això significaria que es pot construir habitatge protegit en una de cada dues parcel·les de Terrassa.
Per al regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Terrassa, Carles Caballero, l’avanç de Pla és «una mesura que proposem per donar un tomb a la situació de dificultat de moltes famílies per accedir a un habitatge a la ciutat i assolir millores destacables en aquest sentit». A més, el regidor considera que «Amb aquesta proposta, bancs i grans tenidors, els titulars de la majoria de parcel·les de la ciutat sense construir, podran retornar a la ciutadania en forma d’habitatges, amb un preu limitat de lloguer o compra, part del deute que aquestes entitats van contreure amb la societat».
L’habitatge a Terrassa
Aquest avanç de modificació del POUM és una de les accions dissenyar una ciutat compacta i cohesionada, que permeti treballar per avançar en el dret a l’habitatge, d’acord amb els principis de desenvolupament sostenible. El preu màxim de l’habitatge de protecció pública ve determinat per la Generalitat de Catalunya i depèn de la zona a la qual pertanyi el municipi. Actualment, Terrassa està inclosa a la Zona A, on el preu màxim establert és de 2.459,43 euros/m² de superfície útil, per a una ciutat amb una població de 224.111 habitants i un terme municipal de 70 km². Els preus de venda dels habitatges a Terrassa s’han incrementat un 55% entre els anys 2016 i 2021, segons dades de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat. Ara fa un any, el preu mitjà de venda d’un habitatge de segona mà era de 191.296 euros.
Pel que fa al lloguer, els preus també han augmentat i a més, en aquests moments, l’oferta a la ciutat no arriba al 10% del mercat pel que no es pot assumir la demanda que hi ha.
De fet, s’estima que la despesa destinada a l’habitatge no hauria de superar el 30% de la renda mitjana per llar, un valor que a Terrassa és del 34%. Aquest percentatge posa de manifest que hi ha un desequilibri entre els preus del mercat lliure i la capacitat econòmica que tenen les famílies.
