La setmana passada es va donar a conèixer un episodi de presumptes abusos sexuals a la comunitat evangèlica de Samaria de Terrassa. Tot i que oficialment només s’han presentat dues denúncies als jutjats de Terrassa, el nombre de víctimes no para de créixer i ja serien més d’una quinzena. Els primers a reaccionar, va ser l’Església Evangèlica Unida de Terrassa. L’entitat va condemnar “rotundament” els fets causats per part del pastor i d’un monitor. “Volem deixar clar que els fets succeïts en aquesta comunitat no representen la comunitat protestant terrassenca”, exposaven en l’escrit. I subratllaven que es presentarien com a Acció Popular en els procediments judicials oberts al costat de les víctimes.
Poc després, la Federació d’Entitats Religioses Evangèliques d’Espanya (FEREDE) es pronunciava sobre l’escàndol donant tot el suport a les víctimes i afirmant que des del 2022, quan van transcendir les primeres queixes, s’havia donat de baixa a l’església Samaria i retirat l’acreditació de Ministre de Culte al pastor implicat.
Garantir el respecte, llibertat de culte i protecció de les víctimes
Aquest dijous, dia 27 de febrer, l’Ajuntament de Terrassa ha emès un comunicat en què es posiciona sobre unes acusacions molt greus cap a una de les comunitats religioses de la ciutat. Tot i que actualment, aquesta església ja no es troba en actiu -en el seu lloc ha aparegut la Palabra Viva, amb alguns membres de l’equip directiu compartits-, el govern municipal ha volgut manifestar també “el rebuig més ferm i una condemna rotunda” davant d’uns fets que consideren “alarmants i inacceptables”.
El Consistori ha posat a disposició de les víctimes “els instruments municipals pertinents i el suport institucional necessari en aquest procés dolorós” i confia que el sistema judicial “dugui a terme la seva feina de manera diligent i amb la màxima celeritat”.
Tot i que les agressions han tingut lloc dins d’un àmbit religiós, l’Ajuntament ha volgut fer una crida a “la no estigmatització del col·lectiu de l’església evangèlica, recordant la importància del respecte i la convivència entre totes les comunitats religioses i culturals”. I ha afegit la petició a la ciutadania de “promoure una societat més inclusiva, on la diversitat sigui vista com una riquesa i no com una amenaça”. Tenint com a prioritat “promoure el respecte i la seguretat a la nostra ciutat” i la necessitat de “protegir les persones vulnerables en tots els seus àmbits de la vida, també religiós”, també ha recalcat que cal garantir “la llibertat de culte” i crear “ponts de diàleg i comprensió amb les entitat religioses”.
