Miki Romagosa
Miki Romagosa | cedida

!--akiadsense-->

Així viu el confinament el Miki de la Ràdio, un dels homes d’esports de la Ràdio Municipal de Terrassa.

“Abans de començar el meu petit record per les víctimes del coronavirus i una abraçada pels seus familiars i amics… Aquests díes el despertador no sona. Semblen vacances però no ho són. L’estat dànim es una especie d’atracció de la fira.

Els primers díes langoixa era el meu pitjor enemic: Però com omplir les hores i els minuts? Un full en blanc. Era com la producció dun programa quan tothom a qui truques no et pot atendre. Però vaig dir: prou! Fns aquí hem arribat!

Vaig canviar el xip. I de cop les hores començaven a tenir sentit. I aquell full començava a tenir petits esborranys.(videotrucades de Whatsaap amb la familia, amics i companys, el Live diari dInstagram amb el meu amic i company de la Xarxa Joan Barberà…)

Són les vuit de la tarda i obro la finesta de la terrassa i trec un altaveu enorme i poso a tot drap el “Resistiré” de “El Dúo Dinámico”. Començo amb els aplaudiments fins que les mans diuen prou. Aquests díes he descobert que no tenim la millor sanitat però si els millors sanitaris. La meva mare (Alfonsi Ruiz, “te admiro y te quiero mucho mami!”) treballa al gremi sanitari i en aquells minuts penso en ella encara més que mai… 20 hores i 5 minuts… laltaveu continúa amb música… ja fà 11 díes que intento que 30 minuts minuts al día que els veins/es del Barri de Sant Pere buidin el seu cap i lomplin de música amb una petita sessió musical que realitzo. És una manera de dir… ja queda menys per abraçar-nos i per dir hem guanyat. Es comença a fer fosc. Però la llum está cada vegada més aprop. Acaba un nou día. Aquestes setmanes ens farà millors persones, més forts… i ens farà que valorarem cada moment com si fos únic…

Quina paradoxa oi? Erem feliços i no ho sabiem o potser el que es pitjor…no ho valoràvem prou.

sss

!--akiadsense-->

Nou comentari

Comparteix