El Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) ha acollit aquest dijous un acte institucional d’homenatge en record dels milers de terrassencs que van marxar a l’exili amb la fi de la Guerra Civil i l’inici de la dictadura franquista.
Sota el nom de “Néixer, viure i tornar de l’exili”, la jornada ha comptat amb la participació de testimonis directes i familiars d’exiliats, que han explicat les seves històries, i amb la presència de la regidora de Memòria Històrica, Montserrat Font.
Quan el bàndol franquista avançava sobre Catalunya i cau Barcelona el febrer de 1939, amb la guerra estava tocant el seu final, mig milió de persones van marxar forçosament travessant la frontera francesa com a refugiats per salvar la vida.
Testimonis de l’exili en primera persona
La terrassenca de 91 anys Hortènsia Díaz ha explicat com a principis de 1939 va marxar amb la seva família en les columnes de desenes de milers de refugiats per creuar la frontera francesa. Després d’una llarga marxa en la qual va perdre el seu avi, va anar a parar al camp de refugiats improvisat a la platja d’Argelès. Allà van estar durant dies, a la sorra, sense condicions d’higiene ni sostre, amb un àpat al dia i patint el maltractament de les autoritats militars, que els colpejaven i cridaven “allez”. Després els van portar en tren fins a un altre camp prop de París, on un brot de verola va emportar-se prop de 40 infants.
Diaz recorda que quan va tornar va patir les represàlies de la dictadura. A la seva mare no la van permetre treballar enlloc i a ella i el seu germà se’ls va negar l’escolarització. El seu pare, que havia estat sindicalista de la CNT, no va poder tornar-hi.
La Rosa Maria Font, també participant en l’acte, ha explicat que va néixer a La Maternitat d’Elna, l’espai fundat per la mestra i infermera suïssa Elizabeth Eidenbenz per ajudar als parts de les dones refugiades als camps del sud de França. També ha reivindicat la figura de Maria Sardà, terrassenca i figura clau en el funcionament de la Maternitat, a qui va conèixer de jove, ja el 1964, a Barcelona. Font diu que se sent molt “agraïda” pel que van fer per la seva família allà. “Sense ella [Maria Sardà] potser no estaria aquí parlant avui”, explica.
A continuació ha participat el terrassenc Joan Arnau, nebot d’Artur Arnau, activista sindical de la ciutat que va haver d’exiliar-se a França. Allà va treballar al camp a Marsella i el van obligar a allistar-se a l’exèrcit francès durant la Segona Guerra Mundial. A la guerra el van portar al camp de concentració de Mathausen, a Àustria. Es va salvar, afirma el seu nebot, perquè era barber i va practicar el seu ofici al camp. Quan va sortir pesava 37 quilos. Va quedar-se a viure a França i no va tornar a Catalunya, tret d’una visita el 1976, ja amb el Franco mort. El seu nebot explica que l’Artur Arnau tenia una ampolla de cava preparada per obrir quan morís el dictador.
A través de vídeo també han participat fills i néts d’exiliats a Mèxic, molts dels quals van arribar en vaixell a Veracruz des de França, i que van establir la seva vida allà. Entre ells, Carmen Bonastre Morera, néta de l’alcalde de Terrassa Samuel Morera i Anna Ribera, néta del regidor de cultura terrassenc Ignasi Ribera, que va fundar l’Orfeó Català de Mèxic.
Reivindicar la memòria democràtica
A l’acte ha assistit el director del Museu Memorial de l’Exili, Miquel Aguirre, que ha fet un repàs històric i divulgatiu dels fets i ha afirmat que “l’exili és una tragèdia familiar i una derrota col·lectiva”. També ha enaltit la memòria democràtica com una eina “per mirar enrere i reivindicar valors com la llibertat, la democràcia i el respecte”.
Per la seva part, la regidora de Memòria Democràtica, Montserrat Font, ha afirmat en el seu parlament que “garantir la memòria és una obligació moral”, que cal “homenatjar i assumir el deure defensar la democràcia per no permetre que res així torni a passar” i ha advertit que “davant l’avenç de l’extrema dreta, cal recordar què va significar i què significa el feixisme”.
Finalment, la jornada ha comptat amb una lectura de cartes i escrits d’exiliats, com l’escriptor terrassenc Agustí Bartra o el ja mencionat Artur Arnau, per part d’un grup d’alumnes de l’Institut Pere Viver. També amb un concert del Quartet Molsa, que ha interpretat les peces musicals ¡A las barricades! i “Bella Ciao”.
