Aquest dimarts 16 de gener, a la seu del Rotary Club de Terrassa, l’Adrià Fortet ha fet una conferència sobre el conflicte Israel – Palestina. Adrià Fortet (Terrassa, 1994) és doctor en Història Contemporània, Política i Social per la UAB, màster en Història Contemporània per la UAB i és autor de diversos llibres a més d’haver participat en molts seminaris.
La seva recerca està centrada en les relacions internacionals i en el conflicte de l’Orient Mitjà i ha donat una xerrada al Rotary de Terrassa amb el títol: Violència, dogmes i esperances d’una terra massa promesa. Claus per entendre el conflicte Israel – Palestina. L’Adrià a basat la seva xerrada en explicar els orígens històrics de l’estat jueu des de la irrupció del sionisme a finals del segle XIX i com aquest es va anar fent realitat al llarg dels anys i com en els diversos conflictes armats que han succeït a la regió s’han anat produint una seria de fets que han portat a l’actual situació de crisis permanent.
Entre molts temes a parlat del fracàs de l’aposta unilateral de Sharon, de l’impacte de la Primavera Àrab, de les topades entre Netanyahu i Obama, dels Acords d’Abraham i de la greu crisi sociopolítica que ha afectat Israel en els darrers anys. Des que Israel es va retirar de la franja de Gaza el 2005, hi ha hagut moltes operacions militars contra Hamàs, guerres controlades en què Hamàs mostra la seva capacitat per desafiar Israel per aconseguir millorar les condicions a Gaza o refermar el seu lideratge davant l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) de Mahmud Abbas.
És interessant de veure els canvis en l’estratègia de seguretat d’Israel. Els anys 80 i 90, Israel pensa en una solució de dos estats, però s’adona després del 2000 i la segona intifada que les concessions que està disposat a fer són molt inferiors a les que els palestins reclamen. Les elits israelianes pensen en una alternativa, que és la unilateralitat. Israel diu: ens retirem dels territoris de majoria palestina que són difícils de gestionar, preservem uns territori fàcil de defensar i on tinguem una clara majoria jueva. És el que practiquen amb la retirada del Líban el 2000 i ho tornen a fer amb la retirada de Gaza el 2006.
És interessant de veure els canvis en l’estratègia de seguretat d’Israel
Però això no funciona ja que el 2006 hi ha una guerra generalitzada tant al Líban amb Hezbol·là com amb l’ANP a Gaza i perquè aquestes milícies de Hamàs i Hezbol·là s’alcen contra Israel. El govern jueu entén que retirar-se d’un territori sense arribar a un acord de pau no és una bona idea ja que aquests territoris es poden convertir en bases d’atacs contra Israel. I quan Beniamin Netanyahu, que torna al poder el 2009, opta per la gestió del conflicte, aprofitant la seva superioritat militar i pensa que la manera de resoldre el conflicte és a través de la força.
L’Iran és vist com un element desestabilitzador per Israel, però també per molts països sunnites perquè aspira a l’hegemonia a la regió. El capdavanter d’aquests estats sunnites és l’Aràbia Saudita i Netanyahu planteja una aliança per fer front a l’Iran que impliqui normalitzar les relacions diplomàtiques amb aquests països. Ell pensa que un cop això s’hagi assolit, els palestins acceptaran les seves condicions i potser acceptaran el seue plantejament per anar cap a dos estats, però els palestins en realitat mai han renunciat a ocupar els territoris des quals van ser desplaçats.
Amb els Acords d’Abraham, els Emirats Àrabs Units i Bahrein acorden relacions amb Tel Aviv, però Riad dubta perquè no està segur que Israel o els EUA surtin en la seva defensa en cas de crisi. Molt més quan veu que Washington negocia amb l’Iran per coronar un acord nuclear. Aleshores, el març de l’any passat plantegen una alternativa: garanteix a l’Aràbia Saudita que vetllarà perquè l’Iran no l’amenaci a canvi d’un acord estratègic amb Pequín. I els xinesos aconsegueixen que Riad i Teheran obrin relacions diplomàtiques.
Llavors és quan Biden planteja una mena d’OTAN a l’Orient Mitjà en què els EUA garanteixen la seguretat saudita mentre l’Aràbia Saudita normalitza relacions amb Israel. Ara però la reacció de Hamas ha trencat els plans i estem en un punt clau ja que per un cantó a volgut demostrar la seva força i que l’estat d’Israel no es tant fort i alhora cerca desestabilitzar als possibles aliats dels jueus. A més hi ha el problema dels refugiats i dels seus familiars que segons com es tracti podria capgirar la demografia dins del territori que acabin ocupant.
L’Adrià no ha volgut entrar en opinions personals però en tot cas ha deixat clar que la imatge del què està passant no ajuda gens a resoldre la situació i que en aquestes circumstàncies els pactes i el suport son molt importants però també difícils de defensar davant del que la ciutadania veu als mitjans de comunicació. Al finalitzar la xerrada se li ha fet un obsequi de part del Rotary Club de Terrassa en agraïment a la seva extraordinària lliçó històrica.
