El doctor Asier Marzo comprova la força de les trampes acústiques generades pel seu sistema | SERGIO LARRIPA, ASIER MARZO I BRUCE DRINKWATER
Una xarxa de petits altaveus podrien aconseguir, d’aquí a pocs anys, crear un camp sonor amb la capacitat de capturar i manipular alguns objectes, com una mena de “pinces acústiques” que es podrien fer servir per manipular teixits, per exemple durant les operacions quirúrgiques. A la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’ els dos desenvolupadors d’aquest sistema, el professor Drinkwater de la Universitat de Bristol (Anglaterra) i el doctor Asier Marzo, de la Universitat Pública de Navarra, expliquen els seus darrers avenços en aquesta tecnologia que sembla de ciència ficció i com, fa poc, van aconseguir demostrar la possibilitat de la levitació acústica i manipular diversos objectes alhora.
El professor Drinkwater imagina que, en algun moment, aquesta tecnologia es podrà fer servir per cosir ferides internes o per dur medicaments a òrgans concrets. Amb un sistema ben desenvolupat, podria ser com si es tinguessin diversos parells de mans, cosa extremadament útil per als procediments més complexos. El so exerceix una petita força acústica i, pujant el volum dels ultrasons -massa aguts per ser sentits pels humans, es pot crear un camp de so prou fort com per moure petits objectes. Ara, a més, el professor Drinkiwater i el doctor Marzo han aconseguit genera un camp sonor prou complex com per atrapar diversos objectes alhora.
El secret, expliquen, és aplicar un nou algorisme que controla una xarxa de 256 petits altaveus per tal de crear camps sonors que funcionen com una pinça semblant a les pinces òptiques, que fan servir làsers per transportar partícules i que van merèixer als seus desenvolupadors un premi Nobel aquest mateix 2018. Les pinces acústiques, però, tenen alguns avantatges respecte les òptiques pel que fa a les seves aplicacions mèdiques. Mentre els làsers només viatgen per medis transparents, els ultrasons travessen el teixit viu, permetent fer moltes més coses. A més, però, un sistema acústic és unes 100.000 vegades més eficient energèticament que no pas un sistema òptic. Aquesta energia, a més, és la que fa que unes pinces òptiques sempre estiguin a punt de matar les cèl·lules que toquen, mentre que unes pinces acústiques poden fer servir la mateixa força amb menys energia.
La flexibilitat dels ultrasons podrien permetre operar a escales micromètriques per arribar, fins i tot, a posicionar cèl·lules en llocs concrets o, en una escala més gran, a fer levitar píxels físics per formar hologrames a l’aire. Tot un món de possibilitats.
