Aquest Nadal i gràcies a la fantàstica feina d’avi de la que estic gaudint, vaig tenir el goig i la sort de tornar a veure, després de molts anys, la representació dels Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús d’en Josep Maria Folch i Torres que representa, un any més (i ja en van 99) la gent del Centre Cultural el Social. Cal dir que “Els Pastorets” és una tradició nadalenca, molt arrelada al nostre petit país i que es remunta a l’Edat Mitjana. Aquell dia em van envair els dolços records i la nostàlgia de la meva infantesa, i de quan hi anava amb els fills, així com del fet que, ja fa alguns anys, sortosament, vaig col·laborar amb el Grup de Teatre del Casal de Sant Pere i em vaig divertir d’allò més, interpretant el paper de Ganàpia (en la representació Ganàpia i Cigronet de Francesc A. Izquierdo).

Sí que és veritat que, l’argument a què es refereix aquest text, és estrictament religiós, concretament està basat amb els Evangelis de Lluc i Mateu on es relaten els moments anteriors i posteriors al naixement de Jesús. I per tant destaca de forma al·legòrica la lluita entre el bé i el mal representat pel “Dimoni” i l’Àngel”, També és veritat que el tema transcendeix més enllà del estrictament religiós o moralitzant i podríem dir que, en el text, molt ben escrit, per en Folch i Torres, es poden despendre reflexions sobre els valors humans que són fonamentals perquè tinguem una societat millor de la que tenim (per exemple “la veritat”, l’honestedat… Us sona tot això?

Cal recordar que en Folch i Torres és un dels nostres escriptors representatius del realisme-modernisme i que ha deixat una obra literària, injustament oblidada. (En Patufet, les Aventures d’en Massagran) En la seva època va contribuir, de forma molt destacada, a la culturització a través de la lectura de molta gent de les classes més populars. Els Pastorets, sempre ha estat un espectacle de culte Nadalenc,i familiar que entra bé pels infants i que si s’encerta en la seva posada en escena i es treballa bé, resulta un espectacle “fresc”, sense pretensions intel·lectuals, però si molt humanes, fins al punt que les quasi 3 hores de durada, se’t poden fer, fins i tot “curtes” o si més no perfectament suportables. I aquest és el valor principal que aconsegueixen la gent del “Social” que any darrer any, fins a 99, han portat a escena, aquest bon text, d’en Folch i Torres.

I cal felicitar el seu actual director, en Joan Salvador, un home de la casa de tota la vida (director i actor de teatre) que aconsegueix un espectacle rodó, en tots els aspectes, utilitzant els avantatges tècnics i escènics que ofereix el Teatre Principal, en la justa mesura. En Lluquet i en Rovelló, aconsegueixen fer arribar a la gent aquella màgia i aquella dolsa rialla “innocent ” que tant s’agraeix, en els temps que vivim d'”enllaunada i interessada “pos- veritat” Sempre és d’agrair retrobar-se amb personatges que ha esdevingut com de casa, com si haguessin dinat a la mateixa taula , el dia de Nadal ( Lluquet, Rovelló, Jeremies, Satanàs, Isabeló, Jetzé…)

Tots ells fantàsticament interpretats. Destaco al Jeremies que demostra que la veterania pot fer meravelles, o el Satanàs, amb una interpretació artística, excel·lent, quant a moviments i gestos. I per acabar-ho d’arrodonir, el muntatge coreogràfic de les “fures”, un altre clàssic dels Pastorets, que aconsegueixen una presència a l’escena molt equilibrada i efectiva.

En fi, vull felicitar a tot el grup (CSC) per a la seva capacitat de presentar-nos un espectacle tan digne i plantejar que ja estic esperant amb frisança, el que ens preparen per a l’any que ve, en el centenari dels Pastorets (100 anys) una data prou important per celebrar i que Terrassa ens sentim orgullosos de tenir aquests Pastorets. Gràcies

Joan Tamayo Sala Advocat, activista pels DDHH

Nou comentari