Ara fa 70 anys veia la llum el diari falangista ‘Tarrasa Información‘. El primer número que es va comprar als quioscos de la ciutat va ser un 3 de gener de 1953, i va mantenir la seva existència fins un 21 d’abril de 1977. Van ser més de 20 anys en què es va convertir el diari del règim franquista però també en una oportunitat per a molts periodistes, escriptors i fotògrafs de fer sentir la seva veu, de vegades, ben allunyada del que dictaminava l’autoritat.
Ningú nega la importància de ‘Tarrasa información‘ com a crònica del que van ser tots aquells anys de dictadura i del que passava al dia a dia de la ciutat. I per això és una de les fitxes que podem trobar en el mapa interactiu Terrassa Memòria Històrica, promogut des de l’Arxiu Històric de Terrassa, amb el suport de l’Ajuntament de Terrassa. És en aquí on podem trobar una mica de repàs de com va sorgir aquest mitjà de comunicació, d’on venia i cap a on va anar a parar.
Un repàs a la història: d’Els Fums al Diario de Tarrasa
A la fitxa s’exposa que la premsa franquista a Terrassa va començar amb un trisetmanari sense títol. Se’l coneixia com Els Fums gràcies a la il·lustració de portada, la qual representava una fàbrica tèxtil. Cap al desembre de 1939, la Falange va decidir que calia fer-li una empenta més i per això el va convertir en el seu butlletí oficial i li va canviar el nom per un més adequat ‘Tarrasa‘. Tal com recorda el llibre “Combat per la llibertat. Memòria de la lluita antifranquista a Terrassa, 1939-1979“, de J.L. Lacueva i M. Márquez, des d’aquestes pàgines es va limitar a donar informació sobre les organitzacions sindicals i falangistes locals.
Una de les dades curioses és que inicialment, el diari falangista va utilitzar la mateixa impremta del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), ubicada a la Casa Alegre. Això és perquè es considerava “la més moderna de l’època”. Tanmateix, la part administrativa del pamflet es va instal·lar al Círcol Egarenc, aleshores el local de la Falange. Va ser el 1945 quan va començar a esdevenir una publicació més convencional fins que el dia 3 de gener va renéixer amb el nom de Tarrasa Información.
La seva periodicitat va augmentar, arribant a sortir 3 números a la setmana. També ho van fer el nombre de col·laboradors, en un context de tendència a la baixa del periodisme local. Era un diari totalment afí al règim franquista, i per això comptava amb gent compromesa amb el dictador, com Francisco Playá Ballbé o el periodista Miguel Palomares, però també els historiadors locals subratllen que algunes de les firmes que hi participaven eren de renom com els periodistes Daniel Arasa i Joan Busquet, l’arqueòleg Pau Gorina, l’humorista Edi, el cronista Baltasar Ragón, la fotoperiodista Joana Biarnés o l’escriptora Paulina Pi de la Serra -que fins i tot va aconseguir publicar alguns escrits en català-.
A l’estiu de 1975, va traslladar la redacció i l’administració a un local ubicat al carrer Galileu, 342. I va ser així, com dos anys després va finalitzar oficialment la seva vida. Oficialment, que no oficiosament. I és que uns anys més tard, va aparèixer un nou periòdic a la ciutat, en realitat la continuacio del vell mitjà, amb el mateix equip de redactors, el Diario de Tarrasa, després Diario de Tarrasa i més tard Diari de Terrassa, com a resultat de la privatització de l’antic Tarrasa Información, que va passar a mans de Julián Sanz Soria. Com a element anecdòtic, ens podem fixar en les columnes de l’edifici del carrer de Galileu, 342, en forma de “T” i d'”I”, inicials de Tarrasa Información.
