50 anys del carrer Cremat com a zona de vianants. Un 26 de maig de 1976 s’inaugurava aquest cèntric vial com a àrea exclusiva per als ciutadans a peu. I amb aquest nou canvi també apareixia un nou paviment. Va ser una iniciativa impulsada des dels mateixos comerciants i veïns que van sol·licitar permís a l’Ajuntament per fer un canvi que, mig segle després, ha acabat sent vital per al desenvolupament de l’illa de vianants actual.
Com recordava l’historiador Joaquim Verdaguer, l’acte d’inauguració va comptar amb la presència de l’aleshores regidor Eusebi Cima i del president de l’agrupació de comerciants del carrer, Jaume Canyameres. El cost va ser de dos milions de pessetes (12.000 euros actualment), i per recalcar la importància de la fita es van col·locar, a inici i final del carrer, dos murals idèntics de ceràmica en què es pot llegir la història d’aquest vial. Uns murals que encara avui són presents.
Història del carrer i murals ceràmics
En aquests murals s’hi pot llegir perfectament la següent llegenda: “BREU HISTÒRIA DEL NOM D’AQUEST CARRER / Vianant que passa per aquest cèntric carrer, sàpigues que és un dels més antics de la ciutat. En altres temps, al seu extrem tocant al Raval hi hagué el portal de les muralles, anomenat Superior o Sobirà. Per això aquest carrer, format a principis de l’any 1200, portà el nom de Superior o de Dalt. Més endavant se’l coneix pel carrer de Na Morella i vers l’any 1342 portà el nom de N’Aymerich, prohom i batlle de la vila. Per la seva proximitat al Castell Palau és conegut l’any 1357 pel carrer del Palau. Un incendi ocorregut l’any 1450 fa conèixer popularment l’indret com a carrer del Portal Cremat. A mitjan segle setze, quan l’eixampla de la vila ultrapassà el portal, és tot el carrer que esquemàticament pren el nom de Cremat / I avui encara perdura el nom de carrer Cremat”.
Però aquestes no són les úniques rajoles ceràmiques que podem trobar en aquest carrer. Tant a principis, però també en diferents punts del vial apareixen unes rajoles de colors que representen motius de la mítica Auca del Senyor Esteve, una novel·la de Santiago Rusiñol publicada el 1907 de la qual l’autor en va fer posteriorment una versió teatral i que va resultar ser tot un èxit. Així doncs, quan passeu per aquest carrer pareu atenció a les parets, perquè podreu trobar ‘vinyetes’ com aquestes:
O uns metres més avall, com aquestes:
El 76 es va estrenar un nou paviment i ús del carrer, tanmateix, aquest va veure’s alterat quan a principis dels anys noranta es va iniciar una gran operació urbanística que va desembocar amb l’obertura de la plaça de la Torre del Palau. Per aconseguir l’aparició de la nova plaça es van enderrocar diverses cases antigues, i en van sorgir de noves. Malauradament, una part de les rajoles de l’Auca es van perdre i ja no es van tornar a reposar. Per tant, l’auca és incompleta.
Curiositats del carrer Cremat
A més de les rajoles hi havia una altra element que cridava l’atenció dels terrassencs. Era l’escultura “Nena amb Cérvol”, obra de Ferran Bach Esteve. Estava situada a l’accés des del carrer del Raval de Montserrat. Tanmateix, a causa de les continuades bretolades a les quals era sotmesa, i que un cop fins i tot va ser decapitada, l’Ajuntament va optar per retirar-la. Actualment, aquesta figura es pot trobar resguardada al Museu de Terrassa.
A més del canvi de fisonomia del carrer per l’obertura de la plaça de la Torre del Palau, es va aprofitar per substituir el paviment, que es trobava molt deteriorat. Va ser així com va passar a tenir un empedrat similar a la resta dels carrers del Centre.
Com a curiositats del carrer, podem destacar que l’any 1883 hi va aparèixer el cafè Español, que deu anys més tard va passar a ser el Cafè Colon, un clàssic. O que en el número 15, en el lloc que hi havia l’antiga farmàcia Ventalló, a principis del segle XIX va posar-s’hi un altre cafè, el de la Unió, que acabaria sent una de les primeres seus del Centre Social. A més de la Casa del Poble -que actualment és protagonista d’una campanya de signatures per intentar recuperar-la-, en aquest carrer destaca perquè el 1897 s’hi va instal·lar, per primer cop, les primeres màquines de subministrament de llum elèctrica.
