Vull felicitar a la redacció del Món Terrassa en el seu cinquè aniversari. Com passa el temps! Encara recordo quan va aparèixer com a opció seriosa i engrescadora per una ciutat històricament “orfe” de bons i moderns mitjans de comunicació. Llàstima que progressés l’opció amb paper.
Un és amant, malgrat tot -i conscient que vaig a contracorrent- de la premsa escrita amb aquella relació “eròtica” que un té cada dia amb el paper del diari, olorant, llegint i gaudint de la lectura. Entenc que és un plaer difícil de comprendre. El Món Terrassa ens ha proporcionat aquesta vessant moderna de la immediatesa que, a través de la utilització de les noves tecnologies, i clicant un sol botó, tens, a la mateixa tauleta de nit, la notícia al moment. Fresca com a acabada de sortir del forn (la llàstima és que no fa olor de forn).
Per una ciutat com Terrassa, amb moltes petites realitats, vides i moviments culturals i socials de tot tipus, el Món Terrassa juga un paper -paper essencial-, que és el d’estar al peu de canó de la notícia quan s’acaba de produir. I de publicar-la al moment (cosa que no es fàcil) perquè té els seus avantatges i els seus inconvenients.
No ser quin serà el futur dels mitjans de comunicació en general, perquè estem vivint uns moments de canvi i de transició cap a un nou tipus de societat, que espero sigui molt més humana (alguns estem lluitant per això). Però el que si demano públicament, aprofitant aquest espai que em permeteu, son diverses coses:
– Llarga vida i èxits pel Món Terrassa.
– Terrassa necessita mitjans de comunicació en paper, de qualitat i creïbles i que facin periodisme independent i democràtic.
– Que els mitjans de comunicació, en general, es democratitzin i no depenguin tant de grups de poder polític o econòmic. I això depèn de la ciutadania, de tots i totes nosaltres.
– Que el periodisme retorni al seus orígens, una mica, pel que va néixer tot reivindicant algunes frases del Mestre “ Kapuscinski” com per exemple: “els cínics no serveixen per aquesta professió…”, “tot periodista ha de ser un historiador..”, “el periodisme no és una vocació, es una missió..” o “ abans de periodista cal ser una bona persona”.
A les bones persones del Món Terrassa, moltes felicitats i a seguir amb la bona feina!
