La Diputació presenta una selecció de 4 rutes per a pelegrins moderns.
1. El Camí de Sant Jaume
El Camí de Sant Jaume és la part del Camí de Santiago que recorre Catalunya i que recull els pelegrins que vénen d’Europa per La Jonquera. A la província de Barcelona, aquesta ruta mil·lenària entra per la serralada de les Guilleries, creua Vic i Manresa, s’atura al Monestir de Montserrat i segueix fins a Igualada, abans de continuar per terres lleidatanes. En total, són 180 quilòmetres a fer en 9 etapes, un recorregut ideal per a qualsevol qui vulgui passar uns dies d’introspecció personal o bé gaudir de la riquesa natural, històrica i cultural de la ruta.
2. El Camí Ignasià
Un altre camí interessant és el que recrea la via que el cavaller Ignasi de Loiola va seguir l’any 1522 des del seu poble natal fins a Manresa. Després de la seva conversió espiritual en una senzilla cova sobre el riu Cardener, el pelegrí basc va prendre la decisió d’abandonar definitivament la vida que havia portat fins aleshores i embarcar-se cap a Terra Santa per aprofundir en el seu desig de “treballar en bé de les ànimes”. Avui, Sant Ignasi continua sent un referent importantíssim a la capital del Bages, i són molts els indrets que conserven l’empremta inesborrable del fundador de l’orde dels jesuïtes.
3. Els Camins del Bisbe i Abat Oliba
El bisbe i abat Oliba va ser un religiós benedictí, antic comte de Berga i Ripoll, que va renunciar als seus privilegis per ingressar al monestir de Santa Maria de Ripoll. Gran impulsor de l’art romànic, la ruta creada en el seu honor uneix les comarques d’Osona, el Bages i el Ripollès al voltant d’un patrimoni arquitectònic de gran valor. En destaquen el Monestir de Santa Maria de l’Estany, el portal romànic de la Seu de Manresa, el Monestir de Sant Pere de Casserres i el Museu Episcopal de Vic.
4. El Camí dels Monjos
Segons una llegenda, l’abat del monestir de Sant Llorenç del Munt va demanar permís al bisbe de Barcelona per assentar-se en un altre lloc, ja que les seves terres no eren prou fèrtils i la reclusió del monestir, ubicat al cim de la Mola, els feia patir “el mal de la tristesa”. El bisbe els va autoritzar la mudança sempre i quan respectessin un precepte: “que caminant sense travessar cap riu, torrent o riera, s’establissin on millor els anés”. I així va ser com els religiosos van creuar Matadepera, Terrassa i Sant Quirze del Vallès, abans de prendre la decisió de radicar-se a Sant Cugat i fundar el seu magnífic monestir. En l’actualitat, el Camí dels Monjos es pot recórrer a peu en menys de quatre hores i permet gaudir d’unes boniques vistes panoràmiques.
