Un 24% de metges i metgesses catalans que ha participat en un estudi assegura que en algun moment, al llarg dels darrers mesos, s’ha qüestionat si seguien exercint la professió (el 22% s’ho han plantejat, mentre que el 2% consideren aquesta opció de manera més seriosa). Aquests són els resultats preliminars d’un estudi impulsat pel Col·legi de Metges de Barcelona, la Fundació Galatea i professores de l’IESE i de l’IEB-UB, que s’ha presentat aquest dijous.
La investigació, que està en curs, indica que un 42% dels metges i metgesses afirmen que afronta amb més pessimisme l’arribada d’una segona onada de la Covid-19, menys preparats físicament i emocionalment. Un 27%, en canvi, afirma que es troba més preparat, i un 31% creu que se sent igual de preparat.
Aquest indicador, pel que fa a professionals d’atenció primària, s’agreuja. Un 31,7% han considerat en algun moment abandonar la professió, molt per sobre del 21,3% dels companys de l’àmbit hospitalari i del 22,2% d’altres àmbits. També indiquen que se senten menys preparats de cara a fer front al que queda de pandèmia: el 48,4% dels metges i metgesses de primària així ho afirmen, mentre que la mateixa sensació és reportada pel 44,5% dels professionals d’hospitals i el 34,8% d’altres àmbits. Les dades preliminars d’aquest estudi es basen en una enquesta que van respondre 1.648 metges i metgesses de Catalunya entre el juliol i l’agost passats. Més endavant, l’estudi s’ampliarà, amb la col·laboració de l’Organización Médica Colegial (OMC) i de Mutual Mèdica, amb dades d’altres professionals de la salut de Catalunya i de metges i metgesses de la resta de l’Estat.
El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, ha constatat que “l’experiència viscuda fins ara amb la pandèmia ha posat de manifest aaspectes que ja estaven latents prèviament”. El doctor ha dit que la institució que presideix “ja havia manifestat la preocupació que el nostre sistema, el model organitzatiu, estava generant un estat d’esgotament físic i emocional molt important”. Padrós ha advertit que “no podem sustentar el sistema sanitari fonamentalment pel nivell de compromís vocacional dels metges”. “És necessari un sistema de salut que protegeixi la salut dels professionals i més recursos per a l’atenció primària”, ha afegit el president del COMB.
