Tot i que molts estudis han mostrat que el consum excessiu de begudes energètiques s’associa a problemes de salut, principalment a causa de l’elevat contingut en cafeïna, el consum d’aquestes begudes en adolescents i els factors que s’hi associen han estat escassament estudiats en l’àmbit de les polítiques locals, malgrat que és un fenomen fàcilment observable en els nostres municipis.
Els estudis disponibles assenyalen que la població adolescent és la que més en consumeix. A les alteracions conegudes del sistema cardiovascular i neurològic, així com als problemes per agafar el son, cefalees, irritació i fatiga, hem de sumar el fet que els adolescents encara estan en fase de desenvolupament. A més, aquest consum està associat amb formes d’oci no saludable i amb la barreja d’altres consums nocius.
És per això que des de Salut Pública de la Diputació de Barcelona s’ha aprofundit en l’estudi del consum i dels factors relacionats, aprofitant els resultats de 8.078 enquestes realitzades a alumnes de 4t d’ESO de 41 municipis de la província de Barcelona (mostra representativa de la demarcació). S’ha estudiat la prevalença i freqüència en el consum de begudes energètiques, i l’associació amb variables sociodemogràfiques i d’hàbits de salut, fent la modelització per tal de veure quins són els factors amb una associació més rellevant.
El 30,9% dels alumnes de 4t d’ESO enquestats havia consumit begudes energètiques en l’última setmana, xifra que inclou l’11,9% que en consumeix diàriament. Segons el model, els principals factors sociodemogràfics per a un consum setmanal o superior el trobem en ser noi (43,6% de prevalença), ser migrant de primera generació (46,8% de prevalença), i ser fill de pares sense estudis (51%). Cal assenyalar que la intersecció d’aquests tres factors és el perfil de jove que més en consumeix.
Pel que fa als hàbits relacionats amb la salut, la modelització -feta per evitar confusions en les associacions- assenyala que els principals factors de risc relacionats amb el consum són: no esmorzar, el consum habitual d’alcohol i de tabac, un pitjor rendiment escolar, així com la pràctica esportiva. Destaca també l’associació amb altres factors: accidentabilitat, ús excessiu d’internet, quedar freqüentment amb amics entre setmana i l’oci nocturn.
En l’anàlisi de la interacció amb la qüestió del gènere es va trobar que tot i que en les noies la prevalença de consum setmanal és menor (18,7%) que en els nois (43,6%), en les noies l’increment de consum és més accentuat amb la progressió de l’edat (dels 14 als 17 anys).
Finalment, una dada d’interès per a les polítiques de promoció de la salut locals és que en els municipis menors de 20.000 habitants es visibilitza que el consum de begudes energètiques és més significatiu en comparació amb els majors de 50.000 habitants.
Per tant, l’associació amb el consum de tabac i alcohol, el major ús de substàncies psicoactives, pràctiques sexuals insegures, comportaments violents i accidentabilitat requereixen una aproximació integral si es vol abordar exitosament aquesta confluència de conductes i hàbits de risc. Sense oblidar la complexitat generada per l’associació amb un hàbit saludable com és la pràctica esportiva. Disposar doncs d’aquestes dades i analitzar-les és el primer pas per a dissenyar unes polítiques locals de prevenció i promoció eficient, així com per a regular a escala autonòmica i estatal el consum d’aquestes begudes. En l’estudi es poden veure totes les taules i resultats ampliats, discutits i comentats. Aquest estudi ha estat publicat a Gaceta Sanitaria, revista científica de referència en el camp de la salut pública.
