22 itineraris pel patrimoni natural de Terrassa: “Hi ha descobertes espectaculars”

Àngel Manuel Hernández i Antoni Comellas parlen sobre com han confeccionat una acurada guia de l'espai verd que tenim a tocar de casa

Els amants del senderisme i de Terrassa estan d’enhorabona. Recentment acaba de sortir publicat 22 itineraris de natura pels voltants de Terrassa, editat per Els Llibres de Terrassa, de la Fundació Torre del Palau. La guia ha rebut el suport de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Terrassa i també de l’Ajuntament de Viladecavalls, i consta de 224 pàgines. Els seus autors són Àngel Manuel Hernández Carona i Antoni Comellas Garcia, tos dos membres de la Secció de Ciències del Centre Excursionista de Terrassa. Els mapes han estat elaborats per Albert Masó Garcia, un conegut escalador sabadellenc. A més, Jacint Comellas Garcia i Joan Pons Guardia han aportat algunes fotografies. I el geòleg terrassenc Joan Ubach Trullás els ha assessorat en temes referents als terrenys volcànics paleozoics. És doncs un llibre acurat i contrastat. Món Terrassa ha parlat amb els seus autors perquè expliquin com va sortir la idea de recopilar 22 itineraris i què en pensen del patrimoni natural que tenim a la nostra ciutat i voltants.

D’on sorgeix la idea de fer el llibre?

De les sortides que periòdicament fem a la Secció de Ciències Naturals del Centre Excursionista de Terrassa.

Què vol dir exactament itineraris de natura?

Són rutes o excursions en les quals la prioritat és l’observació de plantes, animals, ecosistemes i elements geològics.

Per fer a peu, en bici, en cotxe, en bicicleta elèctrica, a cavall?

Són per a fer-los a peu, ja que requereixen sovint una observació detinguda. A més, hem procurat que es pugui arribar a l’inici de l’itinerari caminant o en transport públic (amb autobús o amb tren).

Per què 22 i no 10 o 50, per exemple?

Perquè 22 no són ni pocs ni molts. Per exemple, si se’n fa un cada mes, es requeriran dos anys per a completar-los. A més 22 és un número simbòlic per a Terrassa, com l’avinguda del 22 de Juliol i la data que representa.

Pel nord, pel sud, per l’est, per l’oest? On hi ha més itineraris? Alguns són circulars?

N’hi ha cap als quatre punts cardinals. Òbviament, n’hi ha més per la part nord, però no hem descuidat les altres parts del terme municipal. Tots són lineals, però en alguns oferim la possibilitat de tornar per un camí alternatiu.

Què descobrirem? Paisatges? Fonts? Masies? Llocs singulars? Arbres monumentals? Rieres i torrents? Embassaments?

Descobrirem principalment plantes, formacions vegetals, ocells, insectes i altres animals, i elements geològics (substrats de diverses eres geològiques, xaragalls, dames coiffées, terrenys volcànics, etc.). Però també incidim en els paisatges, per exemple el que s’albira des del mirador de Can Candi, des del turó de les Pedritxes o des del Pujol Blanc. Camins diversos, alguns de gran i de petit recorregut (GR i PR) i altres històrics, com el camí romeu a Montserrat, el camí de Sant Jaume des de Terrassa, el camí del Suro, etc. De fonts moltes, algunes ben emblemàtiques: de la Teula, de la Cirera, de la Bardissa, de la Grípia, de Can Jofresa, etc. De masies també moltes: can Cardús de les Orioles, can Font de Gaià, can Sabater del Torrent, etc. De rieres i torrents igualment passem per molts: torrent de la Betzuca, torrent de la Grípia, riera de Gaià, torrent de Gotelles, torrent Mitger, etc. D’embassament tenim l’anomenat Llac Petit.

Terrassa és un municipi amb més patrimoni natural del que sembla? Per què és desconegut?

Certament. Aquest patrimoni natural que tenim al voltant de la ciutat és bastant desconegut perquè Terrassa s’ha replegat en ella mateixa i si ha buscat ambients naturals, ho ha fet cap a les parts altes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i també, i sobretot, vers indrets llunyans com els Pirineus o altres muntanyes de Catalunya o de més enllà.

Amb la pandèmia molta gent ha sortit a descobrir el seu entorn més proper. No tenen por de la massificació d’espais ara gairebé verges?

Precisament en oferir 22 itineraris es diversifica l’oferta i per tant evitem la massificació. D’altra banda, hem eludit la utilització del vehicle privat i tant és així que a l’inici de tots els itineraris es pot arribar a peu, amb autobús o amb tren.

La descoberta més espectacular quina pot ser?

N’hi ha unes quantes: la serra de les Pedritxes, el Molinot, el Pujol Blanc, el torrent de Gotelles, la riera de Gaià o fins i tot Sant Muç.

Es pot fer tot de nit i de dia?

Pel seu caràcter, s’ha de fer de dia, encara que alguns, com el camí romeu a Montserrat s’han fet també tradicionalment de nit, però com a pelegrinatge.

És el primer d’altres llibres?

Això mai se sap, però tinguem present que la realització d’un llibre com aquest no és gens fàcil i ens ha suposat fer sortides durant dos anys seguits i tot un llarg procés d’elaboració.

S’inclouen itineraris per anar a buscar bolets o descobrir animals que no ens podem imaginar que hi siguin?

Bé, no hem incidit en el tema dels bolets perquè l’abús hagut durant els darrers vint o trenta anys, juntament amb algunes sequeres prolongades, han fet hagin disminuït o fins i tot desaparegut en moltes zones els bolets mengívols i no mengívols. Respecte a l’observació d’animals, és difícil i requereix tècniques específiques i una gran paciència. Deixant de banda aquestes limitacions, podem identificar molts ocells pels seus cants, els insectes els podem observar directament i dels mamífers es poden veure senyals de la seva activitat, com ara les pinyes rosegades pels esquirols o les petjades i refregaments en arbres dels senglars.

Quina creieu que és la importància o l’extra que hi donen les il·lustracions?

Són bàsiques les il·lustracions fotogràfiques en color en una guia d’aquest tipus. La Fundació Torre del Palau no ha reparat en les despeses per tal d’oferir un llibre a tot color i d’una gran qualitat en tots els aspectes. A més, les fotografies estan fetes sobre paper mat i per tant no enlluernen.

Satisfets amb el resultat?

Molt satisfets. No solament amb el treball realitzat, sinó també agraïts per l’esforç que ha fet la Fundació Torre del Palau assumint i duent a terme la realització d’aquesta obra que omple un buit important en la bibliografia terrassenca.

Nou comentari