Dins del Mapa de Patrimoni realitzat per la Diputació de Barcelona podem trobar una infinitat d’històries curioses, interessants i sorprenents de cadascun dels municipis de la província. En aquesta ocasió ens hem fixat en Rellinars i en el que es va anomenar La Tupinada. La fitxa, elaborada per Jordi Montlló, a partir de diferents fonts, recull un dels fets polítics més rellevants del segle XX i que ha quedat marcat en tots els llibres.
Ens hem de remuntar al desembre de 1920. Eleccions als districtes electorals. Rellinars formava part del districte de Terrassa, i s’hi presentaven dos candidats. Per una banda, Domènec Palet i Barba (Terrassa, 1872 – Barcelona, 1953), industrial, advocat, i polític de tendències republicanes. Va ser el fundador del Centre Excursionista de Terrassa i havia estat regidor a l’Ajuntament de Terrassa i escollit diputat provincial tres anys abans (va acabar exiliat a Mèxic després de la guerra).
Per l’altra, hi havia l’Alfons Sala i Argemí (Terrassa, 1863 – Barcelona, 1945), industrial i polític monàrquic. Fou diputat en nombroses ocasions, sempre pel districte de Terrassa i fidel als interessos conservadors, anticatalanistes i monàrquics. Al 1919 va crear la Unión Monárquica Nacional amb l’objectiu de lluitar contra el “separatismo catalán” i l’any 1923 fou nomenat senador vitalici pel rei Alfons XIII i el dictador Primo de Rivera el va fer president de la Mancomunitat de Catalunya. L’any 1926 li fou atorgat el títol de Comte d’Egara.
Fer votar persones mortes a Rellinars
Doncs bé, un cop presentats els contrincants, la situació era que a Madrid, Sala anava a totes amb el seu discurs anticatalanista i aprofitava que ens trobem en el punt més àlgid del pistolerisme i de la violència extrema entre patrons i obres, per implantar el que es va anomenar “salisme” o polítiques caciquistes. En els comicis de 1919, la victòria va ser molt ajustada, on Olesa va ser clau perquè guanyés.
Aquest cop, no volia sorpreses. A Rellinars i a la Serra de l’Obac, aquell desembre va caure una gran nevada. Això va fer que molt poques persones anessin a votar. A més, sembla que les actes de les votacions no arribaven a Terrassa i veient els resultats dels diferents pobles del districte -que no li eren favorables-, Sala va agafar una comitiva de simpatitzants i es va plantar a Rellinars. Els fets demostren que va falsificar les actes. No hi ha dubtes. Només havien votat 30 persones però en va fer constar més de 90. El problema? És que va afegir com a votants a persones mortes que encara constaven al cens electoral.
El candidat Sala va guanyar per 24 vots. I va ser així com va néixer “La Tupinada de Rellinars”, que va acabar formant part del repertori de cultura popular, després que es fessin un parell de cuplets en el seu honor.
Les dues versions del cuplet sobre la Tupinada de Rellinars
VERSIÓ 1
Quin dol al Gran Casino / la tarda d’eleccions! / Tot l’escrutini deia / que el Sala anava a fons./ Mal llamp! quina desfeta / la que hem tingut a Ustrell/; tots deien: De gallina /se’ns ha tornat la pell!.. Al noi del diputat li ve una basca;/ El Fonsu diu: A Olesa m’han trait! / Si a Rellinás no ens surt la tupinada,/ Benet jo et reflic que ens hem lluit. Ai Deu fes que a Rellinás… ai! / ens donguessin tot el cens!/si algú ens treu d’aquest mal pas… ai! / ens fará un favor inmens. Els datos que venien / tots eren molt dolents! / Si a Rellinás anavem!-/ Diu el senyor Torrents. / Ja surten amb tres autos,/ se’n van cap a l’Ubach, / els autos entrevessen / a la font del Llimach. I mentrestant aquí els del Gran Casino / resaven pare nostres tremolant,/ i deia el senyó Sala ennuegant-se:/ -Qui sap si encara me la fregiran!- No en sap res de Rellinás… ai! / Si tingués seixanta vots! / Fora un cas com un cabás… ai! / Maleits els pagesots. De Rellinás arriba / un que és despatriat: / -Alfonsu et porto l’acta, /els hem ben enredat! / Només n’han votat trenta / pro en tens vuitanta cinc- / El Fonsu me l’abraça: / Ai, ai, quin goig que tinc! Va començar llavors la xirinola; / tothom cridava: Visca Rellinás!/ Ens ha salvat ben be la tupinada / pro ara nois no ho fessiu córre pas! Visca sempre Rellinás… Visca! / Els farem un monument. / Tindreu aigua i tindreu gas… Visca! / perque el Fonsu está content.»
VERSIÓ 2:
En un poble del districte / que li diuen Rellinás / va passar-hi l’altre dia / un cas gros com un cabàs./ Ningú va baixar a vila; / ningú va anar a votar / i ara tothom diu que l’acta / el Fonsu la va robar. Quina brometa que li farem / quan ho remenin allà al Suprem; / el Sala no ho pairà pas / la tupinada de Rellinás. L’Asidret murriet, / ha fet una tupinada; / l’Asidret, murriet,/ ha pres l’acta an en Palet, / l’Asidret, no badà / i ha falsificat un acta. / Home bo, tros de pa… / Ja te’l dono per llençà. Si noranta vots hi havia / i en votaven trenta-cinc,/ en Sala deia: -Que votin / tots els morts que al poble hi tinc. /Si trobeu cap paralític / també el feu anà a votar / i si sol ell no pot valdre’s / ja amb la neu rodolarà!- Ningú no vota amb tres pams de neu; / En Sala es queixa:-Si que em sap greu / Si no me’n donen vuitanta-vuit /Pobre de mi que ja estic ben cuit- L’Asidret murriet, / ha fet una tupinada; / l’Asidret, murriet,/ ha pres l’acta an en Palet, / l’Asidret, no badà / i ha falsificat un acta. / Home bo, tros de pa… / Ja te’l dono per llençà. Va arribà la gran notícia:/ -De vintiquatre guanyem! / Ja cal que els morts que votaven / tot seguit els enterrem!-/ De tant content com estava / el Fonsu no hi veia pas / diu:-Pagar el favor voldria:/ tenir un fill de Rellinás!- Quanta inonencia Jesús Deu meu! / Volgué fer un fill tot colgat de neu; / Fonsu no badis que d’hora o tard / la tupinada pot ser un mal part.
