L’Ajuntament de Rellinars ha encarregat un projecte a l’empresa Ondara Arquitectura SLP perquè analitzi i detalli els treballs necessaris per conservar i restaurar l’Església Vella de Sant Pere i Sant Fermí, a l’oest del terme municipal de Rellinars, vora el límit amb Castellbell i el Vilar. El Consistori és l’actual propietari de l’edifici, actualment parcialment enrunat, amb una de les naus coberta amb teulada, i l’altre majoritàriament sense, conservant la major part dels murs de càrrega de les façanes.
El pas del temps, amb una exposició continuada a la intempèrie i diversos atacs vandàlics han suposat una progressiva degradació d’aquest espai, el qual va quedar abandonat cap a l’any 1963, i que des d’ençà no s’hi ha dut a terme cap intervenció per revertir-ne els efectes. Sí que es van fer treballs arqueològics de datació, entre els 1965 i 1980, i una excavació a l’interior de la nau nord-est el 1994, però no un treball de restauració com a tal. Ara, des del govern municipal creuen que és el moment de conservar un edifici que té un valor patrimonial, històric i documental.
Protegir el patrimoni
El projecte de rehabilitació proposa restaurar aquells elements constructius conservats i reparar les principals lesions observades a l’edifici. En aquest sentit, es preveu recuperar la integritat, trava i cohesió dels murs existents. De manera complementària, l’estudi també proposa un senzill paviment de protecció de l’àmbit de la nau romànica de les restes arqueològiques amb enllosat de pedra natural, així com d’una part del perímetre de l’església per protegir la fonamentació i el propi terreny circumdant dels canvis de contingut d’humitat sobtats. “D’aquesta manera es pretén recuperar la dignitat arquitectònica de l’església i evitar-ne la creixent degradació actual”, subratllen.
A l’interior de la nau nord-est de l’església vella de Sant Pere i Sant Fermí consten restes de construcció anterior, datada en època romana (entre els segles II i VII). També s’hi poden veure detalls fruit de les construccions, ampliacions i reformes d’èpoques posteriors, sigui preromànic (VII al X), a romànics, gòtic o modern (fins al segle XVIII), quan es va acabar de configurar l’edifici actual.
Intervenció en l’entorn
L’ermita ocupa el centre d’una llengua de terreny vorejada per un meandre de la riera de Rellinars, a prop de Cal Ganàpia, i que enllaça amb la carretera B-122 seguint aproximadament la vora de la riera. Al seu entorn immediat es troba actualment força cobert de vegetació arbustiva mentre que a la vora de l’església hi ha una casa unifamiliar aïllada, i uns camps amb uns coberts agrícoles degradats. En aquest sentit, la proposta també preveu una mínima actuació de tractament de l’entorn circumdant de l’edifici, amb un paviment de formigó acabat rentat que en faciliti el seu manteniment en el front nord-est més malmès, que s’obre de manera integrada i harmònica amb l’entorn natural, agrícola,i paisatgístic.
