Vivim una pandèmia que ha impactat amb força a les nostres vides, a molts nivells. És innegable, però, que la pandèmia també ens ha ensenyat algunes coses. Una d’elles, com d’imprescindibles són el teixit associatiu i el voluntariat a la nostra ciutat, que van ser claus a l’hora de donar una resposta ràpida i eficaç en els moments més difícils de la pandèmia. Cal fer aquest reconeixement a totes les persones que hi van participar: gràcies.
Un reconeixement que neix d’una certesa: malauradament, l’administració no pot arribar sola a tot arreu, especialment en moments de màxima crisi. Ser-ne conscients és la passa necessària per reconèixer aquells agents i aquelles persones que també són imprescindibles per aportar solucions. La suma amb les entitats del territori i les persones voluntàries que les mouen ens fa més forts, però sobretot ens permet oferir millors respostes a la ciutadania. La suma ens ajuda a construir una Terrassa millor per a tothom.
Per això avui vull fer un sentit i merescut agraïment i reconeixement a la tasca de l’associacionisme i del voluntariat. Deixeu-me destacar-ne valors com la flexibilitat, la capacitat d’adaptació, la voluntat de servei per atendre noves necessitats emergents, la coordinació amb l’administració per treballar conjuntament o la solidaritat per atendre els col·lectius més vulnerables. Uns valors que els defineixen sempre, però que van emergir amb força en els moments més durs de la pandèmia.
Parlem del teixit associatiu organitzat, sí, però també d’aquelles persones individuals, anònimes, que van oferir-se voluntàriament quan fer-ho era jugar-s’hi molt. És un orgull la gran resposta que va tenir la ciutadania terrassenca quan vam muntar la bossa de persones voluntàries que va nodrir entitats com Creu Roja per donar atenció als col·lectius més necessitats o la creació dels grups d’ajuda mútua autogestionats que van aparèixer als barris per resoldre les necessitats dels veïns i veïnes. Terrassencs i terrassenques solidaris i conscients de la importància del benestar col·lectiu, del fet de formar part d’una comunitat. Gràcies.
Poc a poc, aquells temps ens van quedant més lluny, si bé és evident que la pandèmia no està superada i que cada dia ens demana un esforç i un compromís individuals per poder-la vèncer col·lectivament. Valors que encarnen l’esperit de l’associacionisme i del voluntariat, que també han hagut de demostrar la seva resiliència per sobreviure sense fer unes activitats que sovint són la seva principal font de recursos. I ho han aconseguit. És per això que des de l’Ajuntament continuarem, no només posant en valor la seva tasca, sinó coordinant-nos amb la taula d’entitats del voluntariat, fent campanyes de sensibilització per apropar el voluntariat a joves, adults i grans i encarant nous reptes amb força com el Mundial femení d’hoquei, amb més de 400 voluntaris i voluntàries.
Perquè el teixit associatiu, el voluntariat i les persones, sovint anònimes, que els mouen són el cor que fa bategar la nostra ciutat. Un cor ple d’amor, de fraternitat i de solidaritat. Un cor que és energia transformadora, que és moviment. Un cor que és el motor de Terrassa. Gràcies.
