El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, va ser capturat a Caracas, capital del país, per part de l’exèrcit dels Estats Units la matinada de dissabte, després de produir-se diverses explosions a la ciutat. Unes hores més tard, el president nord-americà Donald Trump va anunciar que a partir d’ara controlaran el país llatinoamericà amb un govern designat des de Washington fins que hi hagi una transició. Maduro ha estat acusat de “narcoterrorisme”, per la seva suposada vinculació al tràfic d’armes i drogues.
Les reaccions arreu del món han estat immediates, també a la nostra ciutat. Aquest diumenge, l’alcalde Jordi Ballart va emetre un comunicat en què subratllava que “avui, com sempre, Terrassa està al vostre costat”. El batlle ha subratllat que “desitjo i espero de tot cor que la situació actual provoqui el mínim patiment possible al poble i que es garanteixi la protecció efectiva de la població”, i ha demanat una solució pacífica, “confio que tot es pugui resoldre pel camí de la pau amb ple respecte als drets humans i a la voluntat del poble, pensant sempre en un futur pròsper per a Veneçuela”.
Qui també ha expressat la seva posició ha estat una de les associacions de veneçolans més importants de Terrassa, Asovente. L’entitat ha fet arribar a MónTerrassa un comunicat en què expressen la “convicció compartida per una àmplia majoria dels veneçolans: una transició era necessària i desitjada” i consideren “imprescindible adoptar una mirada responsable i orientada al benestar col·lectiu”. Així mateix, recorden que “no existeix un camí de reconstrucció sostenible per a Veneçuela que no situï la cohesió social com un actiu polític central i un projecte conscient de nació”.
Asovente també ha advertit “que els processos basats en l’exclusió, la revenja o l’anihilació simbòlica de qualsevol d’aquests sectors tendeixen històricament al fracàs, generant nous cicles de conflicte i inestabilitat”, i, finalment, reafirma el seu “compromís amb una reconstrucció basada en el reconeixement mutu, la dignitat compartida i la convivència conscient”.
Comunicat íntegre d’Asovente
ASOVENTE: la cohesió social és l’actiu polític clau per a una reconstrucció viable de Veneçuela
En ASOVENTE partim d’una convicció compartida per una àmplia majoria dels veneçolans: una transició era necessària i desitjada. Durant anys, aquesta aspiració va estar vinculada a l’expectativa d’un procés ordenat, democràtic i transparent, idealment a través d’eleccions lliures i sense irregularitats. La realitat, no obstant això, ha seguit un curs distint al que molts haguessin volgut.
Davant aquest escenari, considerem imprescindible adoptar una mirada responsable i orientada al benestar col·lectiu. Més enllà de les legítimes diferències sobre les formes i els temps, el moment actual exigeix pensar en com els pròxims esdeveniments poden resultar el més beneficiosos possible per a la població en el seu conjunt. En aquest esforç, la cohesió social ha de ser entesa com una base fonamental, sense la qual cap procés de reconstrucció, canvi o estabilització podrà sostenir-se en el temps. En aquest context, ASOVENTE fa pública una posició clara i estratègica: no existeix un camí de reconstrucció sostenible per a Veneçuela que no situï la cohesió social com un actiu polític central i un projecte conscient de nació.
Des de ASOVENTE advertim que els debats centrats exclusivament en l’economia, les reformes institucionals o els canvis de lideratge resulten insuficients si no s’aborda de manera explicita la profunda fragmentació social acumulada en els últims anys. La cohesió social no pot entendre’s com una conseqüència automàtica del canvi polític, sinó com una condició prèvia perquè aquest canvi sigui viable i durador.
Una societat cohesionada no és una societat sense conflicte, sinó una societat capaç de tramitar les seves diferències sense destruir se. Des d’una perspectiva de governabilitat, la cohesió social incideix directament en l’estabilitat política, la legitimitat dels processos de reforma, la resiliència enfront de la radicalització i la capacitat de sostenir acords a llarg termini.
ASOVENTE subratlla que qualsevol projecte seriós de reconstrucció ha de reconèixer i integrar les dues realitats socials i polítiques que avui conviuen a Veneçuela. D’una banda, una part significativa de la població que s’identifica amb el projecte socialista i que ha sostingut durant més de dues dècades un ampli teixit polític i comunitari, marcat a més per l’impacte de sancions econòmiques externes. Aquest entramat constitueix capital social real i no pot ser negat ni desmantellat sense greus conseqüències.
D’altra banda, sectors majoritaris de la societat expressen un legítim anhel de canvi profund i reconstrucció institucional, amb l’aspiració de recuperar elements funcionals d’etapes anteriors de la vida democràtica del país. Aquest bloc concentra una part molt rellevant del capital humà, tècnic i professional necessari per a la reconstrucció nacional.
ASOVENTE adverteix que els processos basats en l’exclusió, la revenja o l’anihilació simbòlica de qualsevol d’aquests sectors tendeixen històricament al fracàs, generant nous cicles de conflicte i inestabilitat. La història recent ofereix exemples clars: la destrucció del teixit social a l’Iraq després de la invasió de 2003 i la divisió política prolongada d’Alemanya després de la Segona Guerra Mundial mostren els costos d’ignorar la cohesió social com a variable estratègica.
Per això, ASOVENTE fa un anomenat serè i urgent als actors polítics, socials i a la diàspora veneçolana a posar en valor la cohesió social com a eix transversal de qualsevol projecte de futur, promovent la despolarització del llenguatge públic, el reconeixement del mal col·lectiu i la construcció de marcs de transició inclusius. Com va recordar Nelson Mandela, no convertir el dolor en venjança no és una postura ingènua, sinó una decisió política valenta orientada a la supervivència col·lectiva. Veneçuela no necessita copiar models externs, però sí que pot aprendre d’aquesta valentia històrica.
Des de ASOVENTE reafirmem el nostre compromís amb una reconstrucció basada en el reconeixement mutu, la dignitat compartida i la convivència conscient. El país es reconstrueix restaurant un futur compartit.
