Vega (PSC): El govern està molt més a prop de l’autocomplaença que de l’autocrítica

L’Ajuntament de Terrassa celebra avui, 5 de març, un Ple Municipal extraordinari. L’acte té lloc de forma telemàtica des de les 9.30 h.

ORDRE DEL DIA

Únic.- Debat sobre l’Estat de la Ciutat

Intervenció d’Alfredo Vega, en nom del PSC

Una salutació molt especial a totes les persones que avui ens acompanyen en aquest Ple, als representants de les entitats de la ciutat, i a tot el públic que ens segueix.

En primer lloc vull sumar-me a totes les paraules d’agraïment a totes les persones que treballen per sortir d’aquesta crisi en la que estem.

Quin és el sentit del Ple Extraordinari sobre l’estat de la ciutat? D’on surt?

Un Ple que neix impulsat pel nostre grup a partir d’un acord unànime del passat mandat amb l’objectiu de generar una visió compartida entre el govern de la ciutat, els grups polítics i la societat civil organitzada. Un instrument de participació que resulta imprescindible per sumar les múltiples potencialitats de la ciutat però que serà del tot insuficient sinó s’acompanya d’una clara voluntat política per fer-la real en el dia a dia.

L’oportunitat del moment en que arriba, en una situació del que sembla la fase final de pandèmia amb la planificació i posada en marxa de les vacunacions sanitàries però encara amb recorregut temporal, en un moment en que afloren les conseqüències socials i econòmiques reals d’aquesta crisis després de les mesures de contenció posades en marxa per les diferents administracions, i en un moment de planificació de la reconstrucció a partir dels ajuts i fons europeus, que en la línia de l’agenda 2030 proposen un canvi per avançar en la sostenibilitat social, econòmica i mediambiental impulsant instruments com la digitalització i la col·laboració públic-privada. Un moment, per tant, que suma la seva complexitat a la generada per la pròpia pandèmia, que ha posat en escac les estructures socials i econòmiques de tot el món.

A nivell polític municipal estem pràcticament a l’equador d’un mandat amb un govern de coalició amb majoria absoluta, que afronta també aquesta complexitat havent-se establert, a l’inici del mandat, unes grans expectatives, i del que hauria estat bé, avui en aquest espai, haver escoltat una valoració objectiva per part dels seus protagonistes. No ha estat així. Hem pogut escoltar l’avaluació de diferents entitats de la societat civil i també dels grups polítics. Nosaltres també la volem fer.

Apuntar també una breu reflexió sobre el significat i la importància del municipalisme al nostre país, que si bé no té les competències ni els recursos per fer front a les dificultats que genera un moment com l’actual, té el valor de la proximitat, del coneixement en profunditat de la singularitat del seu ecosistema social i territorial, que resulta imprescindible per l’aplicació de les mesures que puguin desplegar la resta d’administracions. És per tant una aportació essencial per la gestió de la complexitat, que necessita lideratge i planificació.

Hem escoltat un relat de l’equip de govern massa descriptiu, molt més a prop de l’autocomplaença que de l’autocrítica. No trobo que sigui un bon inici. La propaganda no aporta res ni permet una diagnosi acurada de la situació. Tampoc el victimisme. Els efectes i tot el que ha significat la pandèmia, que no infravalorem, no pot justificar alguns errors que s’haurien d’assumir, i que tampoc es poden carregar sobre altres administracions, tot i tenir una part de responsabilitat. Ho hem vist al llarg de la crisis i ho continuem veient avui, i potser és útil des del punt de vista electoral i propagandístic, però no aporta res per trobar la solució que la ciutadania demanda de nosaltres.

També és bo assenyalar la proposta de resolució que va presentar l’Equip de govern. Es feia una exposició de motius a on s’alternava un relat cronològic amb reflexions conceptuals que podien servir per qualsevol situació i per qualsevol territori. Relat i reflexions que podem compartir, que poden formar part dels eixos d’un programa electoral, però que en cap moment aportaven una diagnosi més concreta de la ciutat, que és el que s’espera d’un govern municipal en un debat com el d’avui, que alinei objectius, necessitats, recursos i actuacions, que és el valor de la proximitat. A partir d’aquí proposaven 10 acords, que ningú discutirà com a teoria política, que segurament tothom d’aquest ple compartíem, però que no aportaven cap actuació concreta, ni cap compromís d’elaboració de document concret que ens portés a una planificació rigorosa a on s’estableixen necessitats, recursos , procediments i actuacions. Es tractava de voluntats polítiques que compartim, que la majoria formen part també del nostre programa electoral, també del seu programa de govern com a principis d’actuació, però com deia, no aportaven cap compromís concret i crec que en aquest moment la ciutadania demana més actuacions en lloc de relats. Vull dir que agraïm la disponibilitat que han tingut per transaccionar-la, incorporant els acords dels grups de l’oposició, que són les úniques actuacions concretes que s’incorporen. Tot i això, crec que com a responsables del govern de la ciutat, em semblava una resposta molt pobre al moment que vivim, un relat ple de promeses i voluntats però sense cap compromís concret.

Molt més realistes i pragmàtiques han estat les aportacions de les entitats participants, algunes denunciant carències ja siguin d’àmbit territorial o sectorial, i propostes concretes que es poden compartir o no, que poden ser possibles o no, però que en qualsevol cas manifesten una voluntat clara de col·laboració i cooperació, que crec que s’ha d’agrair i reconèixer, i que evidencien també la manca de participació real que existeix a la nostra ciutat. Una participació que vostès defineixen molt bé en l’acord número set de la seva moció, “comptar amb la gent”, però que sembla que en aquests dos anys no ho han fet i que tampoc té cap compromís concret sobre la millora dels mecanismes actuals, ni de la seva actitud, pels dos anys que resten de mandat. I això té especial importància quan parlem de reconstrucció econòmica i social, que és el gruix de les entitats que ens acompanyen. I això requereix debats, respostes i lideratge, passar de les xarxes socials a les reunions reals, amb projectes concrets i planificació d’actuacions futures.

Anàlisi del programa de govern, expectatives creades i grau d’execució.

Com deia, han passat gairebé dos anys de les últimes eleccions municipals celebrades el maig de 2019 i ens situem a la meitat del mandat atorgat per la ciutadania de Terrassa. Tot per Terrassa (TxT) i Esquerra Republicana de Catalunya i Moviment d’Esquerres (ERC + MES), liderats per dos dels polítics més veterans del consistori, com Ballart que està al Govern de la ciutat des de l’any 2005. Van accedir al govern de la ciutat amb un pacte de govern, prometent “canvi” amb una declaració de bones intencions i de principis basats en la il·lusió i la força de l’amor. Així mateix ho va expressar l’alcalde Jordi Ballart en el seu discurs d’investidura.

En les primeres declaracions del nou govern es van definir tres reptes:

1r. La participació: “Comptem amb una majoria que ens possibilita prendre decisions de forma clara. Amb tot, la construcció de la ciutat no només la fa el Govern, també la fan els grups del Ple de l’Ajuntament, les entitats i la ciutadania”.

Coincidim plenament amb aquest relat, però és només relat. Res més lluny de la realitat. En aquest mandat hem viscut un retrocés en les polítiques de participació sense precedents: sense processos participatius, sense pressupostos participatius, eliminant-los de les competències dels Consells Municipals de Districte.

Però és que el Ple de l’Ajuntament tampoc. Al Ple de l’Ajuntament s’eviten molts debats perquè les competències s’han transferit a la Junta de Govern Local. I sovint als plens ens trobem propostes de resolució del govern, que haurien de ser expedients administratius i que ni tan sols s’han explicat en les Comissions Informatives. A més, i el que vaig a dir pot semblar una anècdota però no ho és, la voluntat de participació a nivell polític no es limita exclusivament a espais formals, vostès ho sabem bé, i he reconèixer que el Primer Tinent d’Alcalde sí que ho fa, però el lideratge l’hauria de tenir vostè, sr Alcalde, que no ho fa. Sóc el president del grup majoritari de l’oposició, i haig de dir que en aquest mandat malgrat tot el que he passat, només m’ha convocat a una reunió, lligada a un tema personal, que a un intercanvi d’opinions. L’oposició representa a una part de la ciutadania que també se la de tenir en compte.

Capítol apart mereix la situació del Barri de Ca n’Anglada, un tema recurrent al llarg d’aquests dos anys, que ha provocat la participació de la seva AAVV en tres plens municipals. La Taula de Ca n’Anglada és una bona eina per a treballar des del consens amb les entitats, la millora dels molts aspectes del barri i la planificació de futures accions que possibilitin la posada en valor de totes les oportunitats que ofereix aquest barri. La majoria dels Microprojectes fixats per la taula en lanterior mandat, no han estat implementats amb convicció per aquest govern i en alguns casos ni s’han posat en marxa. La Taula ha convertit el seu funcionament en una comissió informativa de diverses accions sense cap coordinació i sense trobar el consens amb les entitats de lentorn. Aquest òrgan està actualment molt lluny dels objectius de participació, debat i planificació per al qual es va crear. Ca n’Anglada presenta uns indicadors econòmics i socials que fan que sigui urgent tot una sèrie de mesures que incideixin en la prevenció de labandonament escolar, la inserció laboral, la reactivació comercial i la cohesió social El govern municipal no ha demostrat cap voluntat de trobar consensos en aquest tema i fins i tot va fer una mala gestió de la intervenció del Sindic de Greuges tal com demanaven els veïns. Creiem que laposta per a la millora del barri ha de ser clara i decidida, amb la reactivació de la Taula per a facilitat lexecució dels micro projectes pendents i la concreció d’una dotació pressupostària adequada a les necessitats del barri.

És un exemple on s’observa un greu retrocés en les formes democràtiques d’aquest equip i cal corregir com demanen també algunes intervencions ciutadanes en aquest Ple.

2n. El canvi: “donar resposta a les expectatives que ha generat el canvi a la ciutat. Ens hem de fer mereixedors de la il·lusió que hem generat”.

Arribats gairebé a l’equador del mandat, hem vist com les promeses més transformadores s’han desestimat, com en el cas de la municipalització dels menjadors escolars o del servei de transport públic d’autobusos, o han causat gran frustració per les altes expectatives creades, com la nova Regidoria de Rieres . I és que canviar, transformar, requereix projectes, plans d’actuació i lideratges. Els canvis no es fan amb notes de premsa o tuits.

El canvi real no el veiem per enlloc. Les mesures més importants i transformadores han vingut donades per decisions i projectes treballats durant l’anterior mandat. Per exemple: l’aprovació del Pla de Prevenció de Residus, la implantació de noves línies de recollida lateral, la nova Ordenança de Mobilitat, la modificació del sector industrial dels Bellots, el Pla Local d’Habitatge, el Pla director d’Esports, etc… No hem vist una planificació seva de transformacions que puguin dibuixar un nou model de ciutat, ni a nivell econòmic, ni a nivell social, ni a nivell urbanístic .

També hem vist el doble discurs que practica ERC. Els republicans no prediquen el mateix quan governen que quan estan a la oposició. Durant l’anterior etapa van bloquejar l’acció del govern en minoria votant en contra o abstenint-se en nombroses qüestions d’importància vital per la ciutat. L’exemple més recent és la modificació del POUM al sector dels Bellots que finalment han votat a favor. També, un cas paradigmàtic és el de la renovació de la concessió del servei de Transport Públic de la ciutat que en el seu dia van bloquejar i ara proposen prorrogar-lo novament en forma de contracte de serveis, a on tot el risc de la gestió l’acaba assumint l’ajuntament.

3r. El relat: “elaborar un relat conjunt de Govern per explicar cap a on va la ciutat i que la ciutadania en pugui sentir-se’n partícip”.

Hem pogut comprovar com una cosa és el relat i l’altra la realitat. Una de les primeres mesures ha estat apujar impostos: especialment el +5% l’IBI, l’any passat. Tot i augmentar els impostos, al primer pressupost disminuïen les inversions: 2,5 M€ menys que al 2019. Per contra, una de les despeses que augmentava era la de publicitat.

En resum, sr. Ballart, més impostos, menys inversions, més despesa en estructura directiva, i sobretot, més propaganda per vendre el relat. Aquest no és el model de ciutat que nosaltres volem.

Aquestes eren les primeres visions que ens van donar i aviat també, en les primeres declaracions del govern, es van apuntar les primeres decisions i prioritats del Govern Municipal. Anaven en la línia de modificar l’estructura administrativa.

Vam pensar que es tractava d’aplicar les orientacions i conclusions de l’estudi extern realitzat per una consultora el passat mandat i treballat per tots els grups municipals. Allà es recomanava la divisió de l’àrea de Territori, que vostès van fer, però no havia cap recomanació de la de Cicles de la Vida, i cap expert hauria recomanat l’última, la d’Estructura Territorial i atenció ciutadana, que ni vostès mateixos havien previst. Hem passat de 6 àrees a 9 : Un increment del 50% de l’estructura administrativa existent el passat mandat, amb el que significa de despesa per a la ciutat. A aquest increment, amb el personal de suport que suposa, es van unir noves figures de coordinació i assessorament que van incrementar la despesa de personal en prop d’un milió d’euros.

Hem millorat la gestió amb aquest increment d’estructura i de despesa?

Si mirem algunes de les decisions preses, els resultats no són precisament satisfactoris. Per exemple, el finançament de la construcció de lEscola Sala i Badrinas, que ha posat de manifest lordre de prioritats que té aquest Govern. En lloc de dedicar aquests diners a combatre l’abandonament escolar o la segregació o a millorar el parc d’edificis educatius de la ciutat, que en molts casos tenen més de 40 anys d’antiguitat, dedica més de 2M€ a la construcció d’un equipament, que és necessari, però que la seva construcció és competència i obligació de la Generalitat, tal com exigeix el programa de TxT.

Van anunciar també la Creació de la nova regidoria de Rieres i l’elaboració del projecte de cobriment i naturalització de les rieres, recollint propostes i estudis tècnics, dialogant amb les entitats i buscant fórmules de cooperació amb altres administracions. Compartíem plenament la proposta, tot i que les nostres expectatives, com assenyalàvem al nostre programa electoral eren menys ambicioses i més realistes.

El cobriment de les rieres de Terrassa va ser la promesa estrella de la llarga campanya electoral de més d’un any que va fer TxT. A dia d’avui i després de crear-se la nova Regidoria de Rieres, poca cosa sabem d’aquesta qüestió, doncs la regidora només ha assistit una vegada a la Comissió Informativa de Territori, forçada per la oposició a convocar la Taula de Rieres després de més de dos anys de celebrar-se la última en el darrer mandat.

Tampoc sabem si s’ha signat algun nou conveni de col·laboració econòmica amb la Generalitat, l’administració competent, com si que es va fer durant l’anterior mandat amb el Conseller Rull. És més: alguna de les actuacions que s’anuncien ara, com els treballs a les Fonts, ja estaven recollides a aquest anterior conveni. Esperem que la contractació del nou assessor de Rieres, de la que ens vam assabentar per la premsa, aviat ens pugui presentar propostes i fets.

També compartíem la creació de la regidoria de Benestar Animal per fer de Terrassa una ciutat referent en aquesta matèria.

Aquesta és un regidoria que tot just comença a caminar ara amb la creació d’una comissió d’estudi de models de gestió, ja decidit pel govern, i la contractació d’un tècnic, que si fem cas a l’informe tècnic del propi govern que es presentava el ple passat té la funció de coordinar la nova regidoria amb el CAAD i que duplica funcions.

En resum, sr Alcalde, una estructura sobredimensionada que comporta també una despesa desmesurada.

Entre les primeres decisions donaven també prioritat a la seguretat de proximitat. «La regidoria de Seguretat elaborarà un primer pla d’actuacions, amb caràcter immediat»

El servei de seguretat de la ciutat té greus mancances, així ho denuncien de forma reiterada els sindicats de la Policia Municipal i aquesta és la percepció que té la ciutadania darrerament, amb l’increment de robatoris que s’estan produint. Als problemes estructurals derivats dels efectes de la pandèmia, de l’aplicació de la llei LRSAL aprovada en el seu dia pel PP i de la històrica manca de Mossos assignats a la ciutat, cal sumar-hi la desorganització política de la regidoria, doncs des de fa més d’una any el servei té una direcció provisional a la espera que es resolgui la cobertura de la plaça definitiva. Un servei tant important i essencial com aquest no pot funcionar sense un lideratge clar.

I ha estat precisament en un tema de seguretat a on s’ha vist també les divergències entre els socis de govern, malgrat aquella promesa de «No som un bipartit, som un sol govern» . Aquesta mateixa setmana davant els aldarulls i violència al carrer mentre un condemnaven els fets l’altre es negava a fer-ho. Una valoració oposada, que no tindria més importància sinó fos per la gravetat del tema, però que explica aquesta manca de serietat i realisme.

Els greuges en matèria de mobilitat i que semblava que vostès havien de resoldre ràpidament continuen, tant en relació a la zonificació tarifària del transport públic com en cas del peatge de Les Fonts. La comissió bilateral entre Ajuntament i Generalitat es va anunciar a bombo i plateret i es va vendre com un tracte preferencial cap a Terrassa però no se n’ha sabut res més després d’aquella primera foto. La realitat és tossuda i ha demostrat les seves limitacions Sr. Ballart i de la seva plataforma. TxT no té aliats polítics ni sap a quines portes anar a trucar fora del seu àmbit. En un sistema de competències compartides l’Alcalde de la 3a ciutat de Catalunya ha de tenir complicitats i visitar més Barcelona i Madrid.

Sis mesos després de les eleccions municipals es presentava el programa de govern per al mandat 2019-2023 amb el títol de “Un nou model de ciutat” reiterant el canvi, molt més a prop d’un document de propaganda que de gestió.

El document és un relat d’entusiasme i il·lusió autoanomenat “Manual de Canvi” però sense ni una sola xifra. Sense dades ni indicadors que demostrin la existència d’una anàlisi prèvia de la situació de la ciutat que sustenti aquestes profundes i rotundes promeses de transformació tan gran, tan profunda i tan genèrica respecte els anteriors governs liderats pel PSC i també, tot sigui dit, pel propi Sr. Ballart.

Gestió municipal de la crisi provocada per la pandèmia.

L’arribada de la pandèmia, amb tota la seva virulència, va obligar a les administracions a fer front, amb les eines de què disposaven, a les conseqüències sanitàries, socials i econòmiques d’aquesta crisi. El primer impacte va aflorar les febleses dels pilars del nostre sistema de benestar, com la sanitat, l’educació o la dependència, oblidats i retallats els darrers anys pels governs de la Generalitat, aflorà també les desigualtats existents a la nostra societat, i també les seves fortaleses, la professionalitat dels treballadors i treballadores que en una situació tan difícil van demostrar la seva vocació de servei públic, arriscant inclús les seves vides. Una actitud que volem reconèixer i agrair i que ens obliga a totes i tots a la seva defensa. Sabem la poca influència dels ajuntaments en aquests temes, sr. Alcalde, però ens trobarà sempre al seu costat en qualsevol reclamació que s’orienti a la millora del finançament, de la gestió i de la transparència d’aquests serveis essencials. Com vam fer des del PSC i des de tots els grups de l’oposició, posant-nos a la seva disposició per ajudar en tot el que fos necessari i estigués al nostre abast. No obstant, la petició d’ajuda no va arribar mai i en cap moment ens va tenir en compte, ni tan sols per fer una trucada i mantenir-nos informats.

Episodis com el caos de la compra de mascaretes sense assumir la seva responsabilitat , la seva comprensió en xarxes socials amb aquells que es saltaven les normes del confinament i la posterior desaparició de les multes interposades per la Policia Municipal, el seu silenci davant dels insults d’un Tinent d’Alcalde contra membres de l’oposició en aquest Ple que vostè presideix, van posar en dubte la seva capacitat de lideratge i també van evidenciar una de les components del seu perfil polític, el populisme, més atent al seu Instagram que al govern de la ciutat, més propens a les fotos que a la gestió, més preocupat per la seva campanya permanent que per abordar els problemes i el futur de la ciutat.

Les dificultats, la incertesa i la pressió del moment poden justificar moltes coses, ningú teníem un manual per la situació, però tampoc poden justificar tot.

Malgrat això, vam proposar públicament un pacte de ciutat que aquestes circumstàncies van avortar, i que en hauria permès arribar a aquest moment amb un bagatge i complicitat dels diferents actors de la ciutat, i que molts municipis del nostre entorn sí van fer.

I és en aquests context d’urgència que des del nostre grup , a falta d’un Pla Estratègic o d’un Pacte de Ciutat, creiem que cal impulsar mesures de reactivació econòmica concretes des de la concertació. El possible full de ruta ha de tenir com a primer element mesures immediates.

És més necessària que mai la reactivació creïble del Pacte per la Ocupació de Terrassa, veient-ne ampliat el seu contingut i incorporant noves realitats com l’economia social i d’altres.

Al marge d’ajudes puntuals via subvenció o exempcions per a micro empreses, comerç i hostaleria, calen línies programàtiques innovadores que ja s’apliquen a altres ciutats.

Cal treballar amb formules consensuades i concertades entre tots els components socials i econòmics per tal de facilitar ajudes al comerç local, facilitant la formació i la ocupació en el sector davant els nous reptes de la digitalització i de la venda On-Line.

Les propostes del PSC.

Les propostes que presentem els socialistes per aquest ple extraordinari van encaminades a la reconstrucció social i econòmica de la ciutat, sempre tenint en ment la col·laboració entre tota la societat civil: el veïnat, els sindicats, patronal, etcètera. Els socialistes no només creiem que de la crisi no hem de deixar ningú enrere, sinó que hem de treballar entre tots: prou de polítics il·lustrats que, des de la seva torre de vidre, busquen solucions en solitari.

Com a resposta a aquesta greu situació de pandèmia, els països del nostre àmbit, organitzats al voltant de la Unió Europea, han reaccionat establint el pla d’ajuts europeus anomenat NextGenerationEU per reparar els danys econòmics i socials. La Comissió Europea, el Parlament Europeu i els dirigents de la UE han acordat un pla de recuperació que liderarà el camí cap a la sortida de la crisi i establirà les bases per a una Europa moderna i més sostenible. El pressupost a llarg termini de la UE, juntament amb el pla NextGenerationEU, instrument temporal concebut per impulsar la recuperació, serà el major paquet d’estímul mai finançat a través del pressupost de la UE. Un total de 1,8 bilions d’euros ajudarà a reconstruir l’Europa posterior a la COVID-19, que serà més ecològica, digital i resilient. Es tracta d’un pressupost preparat no només per a les realitats actuals, sinó també per les incerteses de futur.

Així doncs, davant el plantejament econòmicament expansiu de la Unió Europea, cal apuntar molt bé els esforços de la ciutat, per tal de trobar solucions que no només permetin sortir quan abans millor d’aquesta situació de crisi, sinó que permetin tenir una ciutat més inclusiva, més resilient, amb un teixit econòmic adaptat als reptes del futur, una ciutat que redueixi les desigualtats i, en definitiva, una Terrassa més forta.

I en aquest sentit, la nostra és una proposta sensible a la situació actual, comprensible amb la dificultat de governar la 3a ciutat de Catalunya i coherent amb les necessitats del nostre entorn. Per això, proposem un discurs de reconstrucció basat en 3 eixos:

Eix econòmic: reactivar la ocupació amb especial atenció al sector de la indústria, la hostaleria i el comerç, per fomentar-ne l’adaptació als reptes ecològics, digitals i econòmics del futur. Per això, s’han d’establir mesures concretes i urgents de recuperació econòmica, en concertació amb tots els agents socials i econòmics, que permetin que Terrassa lideri la recuperació econòmica dels seus àmbits d’influència.

Eix social: Consensuar polítiques d’ocupació innovadores, en concertació amb tots els agents implicats; així com reforçar els pilars de l’estat del benestar, posant èmfasi al sistema de salut i prioritzant l’atenció a les situacions d’emergència, vulnerabilitat i exclusió, amb l’objectiu de la reducció progressiva de les desigualtats socials.

Eix educatiu: Identificar les necessitats educatives de la ciutat i dinamitzar actuacions específiques orientades a la creació de programes formatius i d’inserció laboral, aplicant mesures d’equitat per garantir la igualtat d’oportunitats, la cohesió social i que lluitin contra la segregació i l’abandonament escolar.

Nou comentari