Tot per Terrassa celebra 6 anys al govern amb el repte majúscul d’evitar el ‘col·lapse’ de la ciutat. L’agrupació municipal ha volgut fer balanç de tot allò que s’ha fet fins ara, tot allò que s’està treballant i quins són els projectes i prioritats de futur perquè Terrassa continuï avançant. L’alcalde Jordi Ballart ha fet un repàs de com es va gestar el partit municipalista i com “contra tot pronòstic” van guanyar, no només un cop, sinó dos, les eleccions municipals de la tercera ciutat del país i van trencar l’hegemonia del PSC.
Fent bandera del que creu que va ser “una revolució cívica”, Ballart considera que ha quedat demostrat el potencial d’un projecte “creat per fer avançar la ciutat, per construir-la, des del respecte i la convivència”, i fent incidència en què no va ser -ni serà- un experiment puntual ni tampoc un projecte personalista. Per això ha refermat la voluntat que Tot per Terrassa continuarà ben viu, perquè “tenim les idees clares, equip i energia, i tenim Terrassa, que és el més important per a nosaltres”.
L’alcalde ha reconegut que en aquests sis anys “hem rebut cops i hem sentit decepcions, també n’hem causat sense voler, però sempre ens hem reformat, hem treballat amb l’únic objectiu de la nostra gent i la nostra ciutat”. I en aquest ha fet esment als dos pactes de govern, el primer amb ERC, el segon, amb Junts i ERC, fins que aquest darrer es va plantar.
Creixement poblacional infinit?
Jordi Ballart, acompanyat de tot l’equip de govern en ple, ha volgut treure pit de la gestió feta en moments delicats i altament d’incertesa, com la pandèmia de la Covid, del temporal Glòria, dels dos anys de sequera o de la recentment apagada elèctrica. “Són fets que no es poden obviar i que han marcat la nostra trajectòria, i estem convençuts que vam actuar com ho havíem de fer en cada moment, sense esperar ordres de ningú, amb plena llibertat i pensant només amb els terrassencs”. I en això ha incidit en el fet que aquesta “és la nostra manera de fer, reivindiquem la política humana, sense estructures orquestrades per conquerir poder, sinó amb projectes amb vocació de servei públic”.
Pensant en el futur, i en els grans reptes de ciutat, Tot per Terrassa en destaca tres. Per una banda, com evitar “el col·lapse” que pot suposar un creixement sostingut i prolongat en el temps. En els pròxims anys, l’expulsió de ciutadans de la capital farà que les ciutats més pròximes, de la segona corona, rebin una quantitat important de població. Com de fet, ja està passant. Aquest fenomen migratori repercuteix en tots els serveis bàsics: sanitaris, educatius, urbanístics, i és una de les grans preocupacions que té el govern. Com es pot gestionar i com s’ha de replantejar la ciutat per aconseguir absorbir més ciutadans. “És un debat que tenim i que estem estudiant amb una comissió tècnica i que va molt lligada a la revisió del POUM. Cal veure fins quan estem disposats a assumir l’increment de població amb l’objectiu de poder donar una qualitat de vida que es mereixen els terrassencs, i garantir una ciutat moderna, equitativa, diversa i cohesionada”.
L’altre gran repte de ciutat va vinculada a la sostenibilitat. D’aquí en sorgeixen diverses branques com la mobilitat, amb la nova àrea de ZBE, en repensar els carrers, en dotar la ciutat de més infraestructures ferroviàries i d’un millor transport públic. També en generar més espais verds, en protegir l’Anella Verda. En l’aposta per les comunitats energètiques o per una empresa pública d’aigua. Ballart ha recalcat que “som els pares de la Revolució Verda de Terrassa, i n’estem molt orgullosos. No són ‘cosetes’, són petites accions que juntes són imprescindibles perquè passin grans coses”.
I, per últim, la modernització de l’administració, és a dir, fer que l’Ajuntament “sigui més àgil, menys burocràtic, més útil”. Expliquen que si es vol que l’administració deixi de ser un paret freda on molts emprenedors i persones topen alhora de desenvolupar els seus projectes, i passar a ser “un autèntic motor de canvi, de transformació i de suport”, cal facilitar la burocràcia.
Grans projectes de mandat fets i projectats
El llistat de projectes i actuacions fetes en aquests sis anys és llarg, i n’hi ha de tots els àmbits. “I no sempre n’hem fet fotos i vídeos”, ha deixat anar Ballart, en clara referència a aquells comentaris que l’acusen de ser un alcalde populista. Entre les mesures fetes i que han volgut destacar hi ha l’increment de la plantilla de la Policia Municipal de Terrassa i la millor coordinació amb Mossos, “que s’ha traduït amb una presència més efectiva als barris, amb més dispositius contra locals que generen inseguretat, amb més protocols d’actuació… i fent de Terrassa la ciutat gran amb menor índex de delinqüència, com diuen les dades del Ministeri d’Interior”. També la creació de les regidories de Rieres i Benestar Animal, pioneres al nostre país. O bé la rehabilitació d’antigues fàbriques i vapors en noves centralitats, la revitalització dels eixos comercials o l’ampliació de la zona de vianants.
Del que s’està treballant, ressaltar la inversió de 14,5 milions d’euros en una millora dels asfaltats dels carrers de la ciutat, una actuació que beneficiarà a 235 mil metres quadrats de carrers i avingudes. També la pròxima construcció de la residència i centre de dia de Sant Pere Nord, que està previst que comenci aquest estiu; o bé el nou centre d’Ampans a Sant Llorenç i el nou centre d’AVAN al carrer Sant Francesc, on l’administració local hi ha abocat recursos per fer-los possibles. La finalització del Parc de la República és l’altre gran projecte de mandat, com les biblioteques dels districtes 5 i 7.
En projecció hi ha el nou centre d’arts a la Masia de Ca n’Anglada, les inversions per aconseguir promoure l’emprenedoria i el creixement del teixit empresarial, o bé la construcció dels nous platós al Parc Audiovisual de Catalunya, que convertiran Terrassa en la ciutat de l’Estat amb l’espai de rodatge més gran. I, potser, el més important de tots, és el projecte de reurbanització de la Rambleta del Pare Alegre, porta d’entrada a la ciutat i que en els pròxims anys es transformarà totalment amb més habitatges, espais verds i una gran rotonda que ha de revertir amb menys trànsit de pas a carrers com Galileu, Arquimedes o Faraday.
