Segon comandament dels Mossos que ha declarat en la vista del judici contra el procés. Després de la segona part de la testifical del comissari Manel Castellví, responsable d’Informació del cos la tardor de 2017, ha estat el torn del màxim responsable de la Comissaria General Tècnica de Planificació de la Seguretat dels Mossos durant l’1-O, Emili Quevedo. Aquest comandament ha assegurat que el Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, va demanar fins a dues reunions amb el Govern -fet inèdit- per explicar la preocupació pel “clima de tensió” que es vivia a Catalunya i on va expressar la “disconformitat amb algunes declaracions del Govern”.

Les trobades, al igual que va relatar Castellví, es va celebrar el 26 i el 28 de setembre. En les reunions, on hi va participar la prefectura dels Mossos i els aleshores president del Govern, Carles Puigdemont, i posteriorment, el vicepresident Oriol Junqueras i conseller d’Interior, Quim Forn. Tots van insistir en el mandat popular que teníen per fer el referèndum i, Junqueras va insistir que podrien fer la feina i els permetrien actuar.

Concretament la primera reunió es va celebrar el 26 de setembre entre l’excap del cos, el major Josep Lluís Trapero, els comissaris Ferran López i Joan Carles Molinero i l’expresident Carles Puigdemont i l’exconseller d’Interior Joaquim Forn. La reunió no va sortir com volia pels Mossos, no va tenir “èxit” -en la paraula de Quevedo-Trapero va demanar una nova reunió al Govern amb presència de més comandaments per “mostrar la unitat d’acció” del cos.

Aquesta va ser la reunió del 28 de setembre que va detallar l’aleshores cap de la comissaria general d’Informació, Manel Castellví, que va explicar en la seva testifical. “Vull deixar constància que són reunions sense precedents”, ha alertat perquè normalment els comandaments només despatxen amb el conseller. En aquesta trobada van tornar a advertir el Govern que era “incompatible” que els Mossos actuessin com a policia judicial per evitar el referèndum i mantenir la convocatòria de l’1-O.

“Jo no vaig estar d’acord amb una declaració de Forn que va dir que l’1-O la policia s’havia de comportar com en una convocatòria electoral normal. No podíem actuar com en qualsevol altra jornada electoral normal en una activitat política que havia estat prohibida”, ha constatat Quevedo. “Vam fer patent la queixa al mateix conseller i també al president Puigdemont”, ha remarcat. Segons Quevedo, Junqueras va prendre la paraula per opinar que “no hi hauria resistència als col·legis quan intervingués la policia i que els deixaria, actuar “pacíficament”. Per la seva banda Puigdemont, va insistir en el “mandat” per fer el referèndum i que tot i “entendre les raons de la policia” tiraria endavant els seus plans. Ara bé, els Mossos no van fer cap canvi ni van traslladar cap neguit als altres cossos de seguretat ni al coordinador Diego López de los Cobos.

Abans de l’1-O

El comissari Quevedo ha insistit que després de la interlocutòria del 27 de setembre del TSJC tant els Mossos com les policies espanyoles estaven “igualment obligats” a actuar per evitar el referèndum. Però el comissari ha ressaltat que els únics que van fer van ser els Mossos. “Que jo conegui, les policies espanyoles no van fer res”, ha asseverat després de desgranar l’operatiu previst.

En aquesta línia, i a preguntes de l’advocacia de l’Estat, Quevedo ha explicat que en les reunions de coordinació ningú va plantejar posar en marxa efectius des de la nit anterior de l’1-O. Ha declarat que De los Cobos “no ho va plantejar mai” i, per tant, que no es va plantejar en termes de coordinació. Al seu parer, però, tampoc hauria estat possible perquè no hi hauria hagut dispositius per fer el relleu de l’endemà.

20S, un helicòpter i les armes

Sobre el 20 de setembre del 2017, Quevedo ha explicat van haver “d’improvisar” un centre de coordinació per gestionar les concentracions. El comissari ha informat que es van enviar fins a 300 efectius a la conselleria d’Economia. Quevedo també ha volgut fer constar que articular passadissos de sortida ha de ser feina de la policia i no dels serveis d’ordre dels convocants tot i que ha defensat la mediació amb Jordi Cuixart.

Pel que fa a la sortida de la secretària del jutjat 13, Montserrat del Toro, Quevedo ha opinat que hi havia “confusió” perquè no tenien clar què volia la lletrada, però que finalment Trapero va ordenar a un inspector dels Mossos que estava a la seu del Departament d’Economia que “parlés directament” amb la secretària del jutjat 13 de Barcelona i li preguntés “què volia fer”. “A partir d’aquell moment es va arbitrar una sortida per part la part superior de l’edifici”, ha narrat. Durant la seva declaració la setmana passada, Del Toro va explicar que ella mateixa va trucar al jutge instructor per demanar que la tragués d’allà i que el magistrat va donar “mitja hora” a Trapero.

Quevedo també s’ha referit a un dels protagonistes del 20S, l’helicòpter dels Mossos que es va activar quan es van assabentar que hi havia armes als vehicles de la Guàrdia Civil estacionats. Des de l’helicòpter es van adonar que hi havia gent que treia objectes dels cotxes i que, per això, es va ordenar una acció “contumaç” dels Mossos. En aquest sentit, ha especificat que a partir de les dues de la matinada “ja s’hi veia menys persones concentrades” i amb “una altra actitud”. “Això passa normalment, i si em permet l’expressió el Tribunal, el personal que es queda fins al final és el més conflitiu”.

Comentaris

    LA PERIFÈRIA Març 14, 2019 | 15:13
    Quina casualitat, sobre la veritat dels mossos i el govern no hi ha cometaris. Aquests no són la PN i l GC, són els nostres, què tenim a dir? res? no va passar res?. Difícil situació pels acusats, ahhh excepte a TV3 i CatRad que no veuen res d'això.

Nou comentari