Terrassa vol garantir la protecció social completa de les treballadores de la llar

Acord de la junta de portaveus

ACORD DE JUNTA DE PORTAVEUS PER GARANTIR LA PROTECCIÓ SOCIAL DE LES PERSONES TREBALLADORES DE LA LLAR, presentat per Tot per Terrassa i ERC-MES i llegit en el ple municipal del mes de maig i aprovada per unanimitat.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El 30 de març de 1988 es va celebrar el primer Congrés de Treballadores de la Llar a Colòmbia (Bogotà). D’aquest congrés sorgeix l’efemèride anual del Dia Internacional de les Treballadores de la Llar, que tél’objectiu de reivindicar pels drets socials i laborals d’aquest sectorlaboral. A l’estat espanyol, es calcula que les treballadores de la llar (unes 700.000 i molt majoritàriament, dones ila majoria migrants) representen un 4% de la població activa, tot i que només el 25% de les treballadores estan donades d’alta cotitzant a la Seguretat Social. Segons fonts del govern de l’estat, si el sector estigués legalment contractat, suposaria prop d’un 3% del PIB.

Poc més d’un any després de l’inici de la pandèmia de la COVID-19 i de la declaració de l’estat d’alarma, el sector de les treballadores de la llar es converteixen en un dels sectors més desprotegits social i laboralment. Tanmateix, es fan més evidents les condicions laborals i socials precàries i el poc reconeixement social que compta moltes persones que viuen en situacions d’extrema fragilitat social. Cal afegir, però, que a la situació precària de les treballadores de la llar durant la pandèmia, cal destacar la feina imprescindible i, molt sovint, invisible que han fet les persones que s’han dedicat a desenvolupar tasques de neteja en els centres hospitalaris, residències i altres equipaments i serveis d’atenció a persones. La pandèmia ha deixat una factura de molta precarietat en el sector de les treballadores de la llar.

Els mesos de confinament que va haver a partir de la declaració de l’estat d’alarma ha fet que moltes persones que, fins llavors, estaven desenvolupant tasques de cura i domèstiques a la llar, hagin vist que no podien anar a treballar. Els mesos de restriccions de mobilitat i confinament domiciliari han incrementat el nombre de persones que no han pogut anar a treballar, provocant una indefensió laboral molt elevada. Com s’ha comentat anteriorment, el sector no compta amb una regulació en quant a una prestació per desocupació, com la major part dels sectors professionals. A aquest fet cal sumar-li la feminització del sector, així com que la gran majoria de treballadores són dones racialitzades o migrades, la qual cosa fa necessària que la qüestió s’hagi d’abordar necessàriament des d’una perspectiva interseccional,
tenint en compte les experiències d’aquestes dones, travessades per diferents eixos d’opressió. La intervenció en la matèria ha de ser antiracista i des d’una perspectiva de classe.

Al 2011 es va aprovar el Reial Decret 1620/2011, de 14 de novembre, per que es regula la relació laboral de caràcter especial del servei de la llar familiar. Aquesta nova eina legislativa, en un intent d’equiparar les condicions laborals del col·lectiu amb la resta de persones treballadores, no contempla que una persona treballadora de la llar es pugui acollir a una prestació d’acomiadament, de jubilació anticipada o altres prestacions de protecció social. En un context de pandèmia i de forma excepcional, però, la Generalitat de Catalunya regula un subsidi de desocupació extraordinari per a persones integrades en el Sistema Especial d’Empleats de la Llar que veieren disminuïda o aturada la seva activitat professional de forma temporal o permanent amb motiu de la COVID-19.

ACORDS

PRIMER.- INSTAR al Govern de l’Estat i als partits polítics amb representació al Congrés dels Diputats, que
sotmetin a canvi de regulació els canvis legislatius necessaris per a garantir la protecció social completa de
les persones treballadores de la llar segons la Llei General de la Seguretat Social.

SEGON.- INSTAR al govern de l’Estat espanyol a derogar la Llei d’Estrangeria i a impulsar-ne una que
garanteixi drets a totes les persones migrants.

TERCER.- COMUNICAR dels acords a les entitats de la Comissió 8 de març de Terrassa, a tots els
partits polítics amb representació al Congrés dels Diputats i al Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i
Migracions

Nou comentari