MónTerrassa
Terrassa reclama a l’Estat més inversió en polítiques d’acollida i integració
  • CA
La regidora de Ciutadania i Convivència, Ona Martínez
La regidora de Ciutadania i Convivència, Ona Martínez | ERC Terrassa

!--akiadsense-->

L’equip de Govern reclama al Govern central, conjuntament amb nou municipis més d’arreu de l’Estat, la recuperació del fons d’acollida i integració als Pressupostos Generals. Aquesta partida, que va ser vigent entre els anys 2005 i 2011, permetria dotar de finançament les comunitats autònomes que acabaria repercutint en les polítiques d’acollida i integració de les ciutats i els municipis.

Barcelona, València, Cadis, Lleida, Màlaga, Sevilla, Sabadell, El Prat de Llobregat, Sant Boi i Terrassa han decidit fer un front comú i enviar una carta a la Secretaria d’Estat d’Immigració en què es recorda el paper primordial i complex de les administracions locals, que com a administracions més properes a la ciutadania, assumeixen en moltes ocasions l’atenció social a les persones migrades, refugiades i sol·licitants d’asil, tot i que les competències recauen a les autonomies i a l’Estat. Segons la regidora de Ciutadania i Convivència, Ona Martínez, “Terrassa té un compromís ferm en la defensa dels drets humans, i treballem perquè cap persona no quedi enrere, independentment del seu origen. Som ciutat referent i pionera en la implementació de polítiques d’acollida, en moltes ocasions més enllà de les nostres competències. En aquesta línia, el nostre compromís és continuar treballant perquè Terrassa sigui una ciutat d’acollida i acollidora, per això reclamem el nostre paper actiu, però també poder tenir accés als recursos necessaris per aconseguir-ho”.

En la missiva es destaca que són els municipis què han destinat recursos propis a les polítiques d’acollida i integració, tant a nivell econòmic com d’infraestructura, especialment en el reforç d’atenció i recursos dels Serveis Socials i els especialitzats per a persones migrants i refugiades. A aquesta situació, se suma la situació actual de crisi social i econòmica generada per la pandèmia de la Covid-19 i l’acumulació de persones a les Illes Canàries, on han arribat més de 15.000 persones en el darrer any. La carta dirigida a la Secretaria d’Estat d’Immigració es va enviar per primera vegada al novembre, a iniciativa de les ciutats de Barcelona, Cadis, Lleida i València, i després es va compartir en un fòrum amb quinze ciutats més que des del mandat anterior sumen esforços, reptes i inquietuds. Arran d’aquesta trobada, la petició s’ha ampliat a una desena de municipis.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa