Terrassa en Comú ha presentat proposta de resolució pel ple de febrer per al disseny i la convocatòria d’un nou projecte i direcció del Centre d’Arts Escèniques de Terrassa i Teatre Noves Tendències. El passat cap de setmana l’actual director tant del CAET com del TNT dimitia de les seves funcions (passada l’edició 2019) i alhora s’anunciava la convocatòria d’una plaça per a substituir-lo, “un bon moment de la ciutat per a repensar el model d’arts escèniques i aprofitar-ne tot el potencial”, segons TeC. La proposta del grup municipal demana elaborar en el termini de 6 mesos de manera participativa un projecte per al Centre d’Arts Escèniques de Terrassa que inclogui un programa funcional i estudi de programació d’usos i projecte de gestió. Així com proposar convocatòria de la plaça de direcció del CAET i el TNT per tal d’adequar-la al resultat del model de projecte sorgit del procés.
El CAET és un centre públic de creació, producció i difusió d’arts creat l’any 2006, per l’Ajuntament de Terrassa i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que ofereix una programació estable de teatre i gestiona els dos equipaments escènics de Terrassa, el Teatre Principal i el Teatre Alegria. A més, organitza anualment el Festival TNT- Terrassa Noves Tendències, que compleix un altre dels principals objectius del centre, impulsar la creació contemporània i les noves tendències escèniques. Terrassa té potencial per ser una ciutat referent en teatre, per tradició teatral i per recursos i actors que hi conviuen (Institut del teatre, Teatre alegria, entre altres).
Des de la convicció que les arts escèniques són i han de ser motor de cohesió social a la ciutat i eina imprescindible per la promoció del pensament crític entre les ciutadanes i els ciutadans, TeC considera que “és imprescindible iniciar un procés de reflexió per potenciar la creació, producció i difusió d’arts escèniques a la ciutat. A més de la dimensió crítica, cal que tingui un programa pensat i continuat adreçat als nous públics i a la dimensió comunitària del teatre. El teatre hauria de tenir una dimensió de ciutat i crear programes als barris a través de la xarxa d’equipaments públics”.
Existeixen diversos models de gestió de les arts escèniques experiències enriquidores properes com ara les de l’Estruch o el Kursaal. Alhora també s’estan iniciant experiències de gestió comunitària interessants des de l’històric Ateneu Popular 9 Barris a la molt recent Nau Bostik. “Com molt bé expressa Nicolás Barbieri, «si pensem en la cultura com a part dels béns comuns, hem d’assumir que parlem no tan sols de recursos, ja siguin intangibles (llengües, expressions diverses) com tangibles (equipaments culturals, etc.). Parlem, fonamentalment, de maneres col·lectives de gestionar aquests recursos. És a dir, les polítiques culturals no poden només pensar en la cultura com a objecte o serveis culturals, sinó que han de poder identificar i reconèixer les comunitats que gestionen de forma compartida aquests recursos»”, assenyalen des del grup municipal.
“Alguns exemples d’experiències properes, ens dibuixen possibles escenaris amb major nombre de públic, més obres i funcions programades i amb pressupostos no superiors. Per altra banda, els espais gestionats pel CAET tampoc han tingut l’ocupació desitjada sense superar el 10%. Pel que fa a la promoció de la creació contemporània i les noves tendències escèniques entre la comunitat local d’arts escèniques, només hi ha hagut una producció local resident que hagi assajat en els equipaments esmentats”, exposen des de TeC.
