!--akiadsense-->
Terrassa en Comú portarà al Ple Municipal de Terrassa del mes d’abril una proposta de resolució per a l’ampliació del parc públic d’habitatges de lloguer. La proposta, que ha estat presentada pels regidors de TeC Marta Muntanyola i Xavi Martínez, posa de relleu que a la nostra ciutat el 84% dels desnonaments que s’ha produit entre 2012-2017 estan relacionats directament amb el règim de lloguer, també fruit d’un augment de mitjana en el preu mitjà en els darrers anys del 7.8%.
Les polítiques públiques d’habitatge, subratlla TeC, “han configurat un parc d’habitatges a la ciutat de Terrassa, tot i l’important esforç, que no ha pogut garantir el reallotjament de les persones o unitats de convivència desnonades”. Terrassa compta amb un parc públic de lloguer que ronda l’1,2% (957), una xifra que “dista del que seria desitjable i que tenen a altres ciutats europees com Viena, Berlín o París on ronden el 15% fins i tot un 20%”. Per canviar aquest model i evitar “una nova bombolla”, en aquest cas dels lloguers, és necessari “començar a realitzar canvis estructurals pel que fa a la forma d’abordar el tema de l’habitatge de protecció pública”, diuen els comuns.
La proposta que porten al Ple té com a objectius fonamentals crear mecanismes de generació de més habitatge de lloguer, sobretot de preu de protecció oficial, i d’augmentar la capacitat del parc d’habitatges públics de lloguer. La proposta consta de 10 acords entre els que consten l’activació de l’acord 16 de la Resolució Jus/1696/2013 pel que es fa públic el protocol d’execució de les diligències de llançament als partits judicials de Catalunya per a la creació d’una comissió de seguiment; destinar el 30% del sostre dels edificis de nova construcció o sotmesos a rehabilitació integral a habitatges de protecció oficial en règim de lloguer; declaració de zones d’àrees de conservació i rehabilitació per garantir un ús adequat de l’habitatge, de promoure la regeneració del teixit urbanístic i la conservació de l’habitatge en estat molt deficient; aplicar els articles de la Llei 4/2016 de 23 de desembre de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les famílies en risc d’exclusió residencial, aquelles que el Tribunal Constitucional ha aixecat la suspensió, en concret, a l’expropiació d’ús de 4 a 10 anys dels habitatges buits inscrits al registre de pisos buits de la Generalitat (article 15) i l’expropiació de l’ús per 3 anys dels habitatges de les famílies excloses que signen dacions en pagament (article 17) i l’aplicació per part de l’Ajuntament de Terrassa la Llei d’habitatge de Catalunya de 2007, aplicant les sancions corresponents, entre altres acords.
TeC manifesta que “tenim les eines, l’oportunitat i exigim la voluntat política per buscar propostes diferents per crear una ciutat on totes puguem viure en condicions de benestar, amb garanties d’accés a l’habitatge dignes, així com, als subministraments bàsics inherents al mateix”.
