Avui de bon mati molts terrassencs i terrassenques han escoltat un soroll fort. Què era? Trons de tempesta? Trets? Com cada 15 d’octubre a les 6.20 el cel de Terrassa ha tronat per commemorar l’assassinat del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys. Han estat salves del jovent d’ERC de Terrassa en record als 46 terrassencs condemnats a mort durant la dictadura. Fa 82 anys era afusellat Companys, l’únic president elegit democràticament executat a Europa. Seguint la dinàmica dels darrers anys, Esquerra Republicana planteja el record del qui fou president del partit com un acte de reivindicació d’una figura històrica patrimoni de totes les catalanes i catalans, també a la ciutat egarenca.
Un monument
El monument a Lluís Companys es va inaugurar coincidint amb el 66è aniversari de l’afusellament del president . L’estàtua és obra de l’artista Carles Valverde. És de caràcter abstracte d’11 metres d’alçada, esculpida en ferro. L’autor volia fer una obra “contra l’oblit i contra el pas del temps que provoca aquest oblit”. A terra hi ha una placa on es pot llegir la llegenda “A la memòria de Lluís Companys i en record de tots els homes i dones que varen defensar els valors i les llibertats democràtiques amb l’esperança de construir un país i un món millor. 15 d’octubre de 2006”.
Can Llobet
Fins a finals dels anys 50 del segle XX, més amunt del pont de la Renfe de la Rambla on ara és l’avinguda de Josep Tarradellas, era la riera del Palau sense cobrir. A la dreta, un camí que vorejava la riera, portava fins a la carretera de Rellinars, passant pel costat de una llarga paret que acantonava l’antic camp de futbol de l’empresa Agut, tal com ens ho recorda l’historiador Joaquim Verdaguer en el seu blog.
A l’esquerra de la riera, un altre camí portava a Can Llobet. Aquest mas estava situat al bell mig d’on ara hi la plaça de Terrassa dedicada a Lluís Companys. Era una masia contemporània que era propietària de la majoria de camps de la riba de la riera. Terrenys d’oliveres, de conreu i l’horta al voltant de la masia. Als anys 30 el propietari era Jaume Llobet Rovira.
