La principal preocupació dels terrassencs, segons l’informe del 2025 de la Sindicatura Municipal de Greuges, és la falta de resposta de l’administració a les seves sol·licituds, i així ho va exposar aquest divendres al ple el síndic, Mustapha Ben El Fassi, però alhora en el seu discurs també va expressar la seva inquietud pel context social i polític que es viu en l’actualitat del que va qualificar de “discursos d’odi”. “El síndic observa amb preocupació que aquests discursos poden generar estigmatitzacions o exclusió de determinats col·lectius”, va advertir cap al final de la seva exposició quan resumia l’activitat anual de la seva oficina davant de tots els grups municipals. I, en aquest sentit, dels 157 expedients que va tractar l’any passat, una quarta part corresponen a la manca de resposta administrativa, però també n’hi ha nombrosos d’accés a un habitatge digne o per dificultats d’accedir als serveis socials de l’Ajuntament, a part de problemes relacionats amb els impostos, l’empadronament, sorolls i brutícia en la via pública.
“El síndic no pot obviar el context social actual marcat per l’augment de discursos d’odi i plantejaments discriminatoris, que afecten la convivència i els drets fonamentals”, va introduir El Fassi una vegada sintetitzat el conjunt d’actuacions. I manifestada la seva preocupació per l’estigmatització de determinats col·lectius i el seu compromís en la seva protecció, va parlar de les possibles conseqüències. “Parlar dels drets humans a la ciutat significa parlar del dret a l’habitatge, del dret a la dignitat, del dret a una ciutat accessible per a les persones amb mobilitat reduïda, del dret per a les persones grans de viure en condicions dignes, del dret dels infants a créixer en entorns segurs i del dret de totes les persones a ser tractades amb respecte amb independència del seu origen, situació administrativa o condició social”, va enumerar.
La falta de resposta de les sol·licituds a l’administració com a principal queixa
Els grups municipals van rebre aquestes paraules amb més o menys aprovació, tot i que és veritat que el debat posterior es va centrar sobretot en la no resposta sovint o amb retard de les sol·licituds dels ciutadans en les diferents finestretes. “El dret d’obtenir una resposta dins el termini raonable forma part dels principis bàsics de l’administració”, havia remarcat el síndic. “Un altre dels àmbits que genera preocupació són les dificultats que afronten les persones i famílies en situació de vulnerabilitat per accedir a un habitatge digne i assequible”, afegia. “També s’han registrat nombroses consultes d’usuaris o usuàries dels serveis socials, especialment amb relació a les dificultats per accedir al seu referent o per insuficiència d’ajudes públiques”, continuava relatant.

El repàs prosseguia sobre les multes de trànsit i “defectes en els procediments de notificació”, així com en relació “als impostos municipals com l’IBI, incidències relatives al padró d’habitants, problemàtiques a la via pública, molèsties derivades del soroll o situacions de brutícia vinculades als contenidors de residus”, a més de “queixes en la gestió per part de Taigua”, l’empresa municipal de l’aigua.
157 expedients, 109 admesos localment i 92 resolts favorablement
Durant 2025, la sindicatura va efectuar un total de 3.570 actuacions -un 11% més el 2024-, de les quals se’n va derivar els 157 expedients esmentats. D’aquests, 109 van ser admesos a tràmit per la mateixa sindicatura local, mentre que 48 es van derivar a la Síndica de Catalunya. I d’aquests 109 locals -amb cinc pendents-, 92 s’han resolt favorablement: 30 amb l’actuació intermèdia de la sindicatura i una resolució favorable del servei corresponent; i 62 estimats amb recomanació i suggeriment a l’Ajuntament, transmetent-ho a l’alcalde, els regidors afectats i els caps de servei.
D’altra banda, les sis actuacions d’ofici van ser: per a revertir la supressió de línies educatives el curs passat per part de la Generalitat i apostar per la reducció de les ràtios a les aules; per a senyalitzar el radar ubicat a l’avinguda del Vallès, a l’altura del número 454; per a instar el Consistori que les resolucions dels ajuts a les activitats d’estiu es publiquin abans del mes de maig; per a sol·licitar al Defensor del Poble espanyol la millora en el funcionament dels serveis estatals a Catalunya, i no haver de passar “per locutoris”, segons va remarcar el mateix síndic; per a revertir l’externalització a una empresa privada també per la Generalitat de la ludoteca de Sant Pere Nord; i per a revisar el sistema de tarifació social del Conservatori garantint un accés equitatiu a l’educació musical.
Quant als barris de procedència dels greuges, la llista està encapçalada per Ca n’Aurell, amb 16, seguit pel Centre, amb 14, La Maurina, amb 11, i Les Arenes-La Grípia-Can Montllor, amb 10. Respecte als canals per a fer les consultes, només 127 es van tramitar per seu electrònica i la gran majoria de les 3.570 actuacions ho van ser, sobretot, personalment i, en part, també telefònicament.
Els grups admetent el retard en les reclamacions i l’alcalde es compromet a millorar-ho
L’alcalde Ballart va dir que prenia nota de les reclamacions del síndic. “Especialment dels temes dels quals sabem que hem de fer grans esforços per millorar, com pot ser les respostes a les peticions i les instàncies dels ciutadans”, va admetre. La cap del PP, Marta Giménez, va agrair el que va considerar “un discurs menys polític” del síndic que l’any anterior i va recordar que el que exposava “els posava deures”. La regidora de Junts, Montserrat Caupena, va assegurar “compartir la diagnosi dels reptes que encara queden a la ciutat”. La número u d’ERC, Ona Martínez, va incidir en la necessitat de resoldre les demandes. “El que no podem fer és no respondre quan els nostres veïns i veïnes es queixen perquè és el nostre deure”, va emfatitzar. I el regidor del PSC Javier García es va preguntar per què que el 82% de les actuacions no han generat expedients i per què hi ha un 39% d’aquests que es deuen a falta de resposta de l’administració. “Això és inadmissible”, es va queixar García. “El problema continua augmentant i el mínim és que es doni una resposta bàsica”, va emplaçar. Mentre que per part del grup de Vox no hi va haver cap intervenció.

En el seu cas, la tinent d’alcalde de Serveis Generals i Govern Obert, Laura Rivas, tot reconeixent la preocupació per aquests retards, va voler puntualitzar el fet que “una instància no tingui més recorregut format no vol dir que no es resolgui”. “Sabem que hi ha un marge de millora i, per això, hi ha el projecte d’una oficina de dades, la campanya Cap instància, sense resposta, amb formació a la plantilla i un millor llenguatge administratiu, a més de fomentar la comunicació electrònica”, va donar com a possibles solucions.

