Avui volia tornar a parlar de la SIDA, però tristament, no hi ha grans canvis del meu últim article dedicat a aquesta xacra moderna. Per aquest motiu voldria demanarvos que torneu a llegir aquestes línies, són tan actuals com fa dos anys. He actualitzat algunes dades, però desgraciadament no hem avançat molt en aquesta lluita compartida.

Abans de parlar-vos de la SIDA, voldria referir-me al terme “Salut” i “Malaltia”. Molts consideren la malaltia com un estat passatger, una alteració o desviació d’allò que entenem com salut, tractat pels professionals sanitaris i que una vegada finalitzat el procés la salut es recupera. Sense entrar en termes de cronicitat, no és sempre exactament així. Per poder explicar la diferència us parlaré de la definició de salut segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). La clàssica de 1948, possiblement la més acceptada: “Salut és un estat de complet benestar físic, psíquic (mental) i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties” i la més recent de 1997: “La salut és allò que cal aconseguir per a que tots els habitants puguin ser productius i puguin participar activament de la vida social a la comunitat on viuen”.

Si acceptem com a vàlides les dues definicions de l’OMS, on és central el benestar físic, psíquic i mental complet, i que les persones puguin participar de la vida social a les seves comunitats, ens adonem que qui pateixen la SIDA o ha estat infectat pel virus, moltes vegades són marginats i discriminats per la societat, sense possibilitat d’accedir als tractaments i a una vida social plena a molts països. Segons l’OMS l’any 2016, el 40% de les noves infeccions representaven a treballadors sexuals, consumidors de drogues parenterals i reclosos.

Mites sobre la SIDA. Encara avui al nostre entorn, a Europa, a Espanya, persisteixen estereotips dels malalts de SIDA. No podem acceptar-ho! La justícia social també té a veure amb la salut i la malaltia. La no discriminació, la plena integració com persones productives, el dret a la informació, a l’accés ple al tractament, la cobertura universal com la millor eina de lluita per evitar la propagació de la malaltia.

Com lluitar millor? La vacuna, és l’arma definitiva. No podem deixar-nos portar pel gran negoci farmacèutic que determina els tractaments amb retrovirals, volem una vacuna, necessitem lluitar per la millora de finançament en investigació. La salut pública, la prevenció primària com pilar fonamental del sistema sanitari.

L’educació dels nostres adolescents i el perill del Chemsex. Són els més vulnerables. Reivindico com infermera l’educació sanitària als col·legis i instituts, donar les eines necessàries per a la seva protecció, no només del VIH, sinó també d’altres malalties infeccioses de transmissió sexual (ITS). Sense informació, sense educació en mètodes de barrera o la lliure elecció sexual amb responsabilitat no podem ser lliures. Drogues i sexe és un perill pels nostres fills.

Actualment la via d’infecció és la sexual. A Espanya segons dades oficials, hi ha entre 140.000 i 170.000 portadors de VIH. L’any 2018 es van notificar 3.244 nous diagnòstics de VIH. El 85,3% eren homes d’edat mitjana de 36 anys, i més freqüent en homes amb relacions amb homes, el 56,4%, heterosexuals el 26,7%, i addictes a drogues per via parenteral el 3,2%.

Protegir i ajudar als treballadors i treballadores sexuals. No podem estar fora del sistema, necessitem millorar els centres de seguiment i control d’ITS. Donar-les visibilitat social i accés ple als serveis sanitaris. Accés sense cos a mètodes de barrera com el preservatiu tant masculí com femení i fomentar la seva utilització. Justícia social.

Com secretària de salut del PSC de Terrassa, no voldria acabar sense tornar a insistir que la millor manera de lluitar contra la SIDA és un millor sistema nacional de salut, públic, universalment i correctament finançat. Tots junts podrem millorar la nostra societat, sumar esforços ens farà més forts. Us animo a manifestar-vos i revinclar la lluita contra la SIDA, lluïu el llaç vermell, no estareu sols.

Nou comentari