!--akiadsense-->
Divendres, a les set de la tarda, es presenten a Terrassa els llibres “Oriol Junqueras. Fins que siguem lliures”, de Sergi Sol -13.000 exemplars venuts-, i “Contes des de la presó”, d’Oriol Junqueras. El periodista és una de les persones que coneix millor el president d’ERC empresonat. De Junqueras, del qual n’és col·laborador, de l’1 d’Octubre, d’ERC, de Carles Puigdemont, de la independència, d’història i de política n’hem parlat amb ell.
Qui és Sergi Sol? Com comença la relació amb Junqueras?
Abans deia que era un bon noi de poble. Ho vaig aprendre de l’Oriol. Ara ja no sóc tan noi però segueixo sent de poble. La mare de l’Oriol i la meva eren infermeres i treballaven juntes a Bellvitge, tenien molt bona relació. I ma mare sempre en diu bondats, era una gran persona. La meva relació de dia a a dia amb l’Oriol comença a cavall del 2010-2011 però ja el coneixia d’abans.
Com definiria en Junqueras? Ha canviat respecte al que tenia llibertat?
No ha canviat gens ni mica. Diria que està més fort que mai, més republicà que mai, més independentista que mai. Amb totes les seves virtuts i defectes, és un crack, un dels imprescindibles.
20-S, referèndum, desconcert posterior a la proclamació de la República, l’ingrés en centres penitenciaris dels presos polítics, l’aplicació del 155, l’estratègia d’ERC per eixamplar la base de l’independentisme, les eleccions del 21-D. Què es va fer bé? I la pregunta número dos, què es va fer malament? Què s’hauria d’haver fet diferent?
Tot és opinable quan les circumstàncies són tan complexes. Es va fer bé l’1 d’Octubre, un embat democràtic sense comparació possible a Europa. No es va fer tan bé la gestió posterior al 3 d’Octubre. L’1 d’Octubre és màgic i ens ha posat al mapa del món. Diria que aquell dia ens vam agradar molt i, en canvi, a finals d’Octubre no ens vam agradar tant. Però és només una percepció, no tant un judici de valor.
El llibre és un homenatge a Oriol Junqueras. Vostè que el coneix prou bé, creu que des de la presó es pot liderar un partit i un país?
Conec prou bé l’Oriol per saber que només farà allò que cregui que pot fer, sap de les seves enormes capacitats tot i la modèstia que sempre expressa. Però alhora sap també fins on pot arribar. Sempre ha dit i repetit que ell només posava veu a una feina ingent que feia un grup humà. No veig per què ara hauria de ser diferent. D’altra banda no conec ningú amb tanta disposició a escoltar, a delegar, a consensuar. És únic, és imprescindible per tot allò que representa, per la seva capacitat de cohesió i de penetració allí on l’independentisme anava a les palpentes. Sempre l’hem d’escoltar. Quan tens un lideratge tan sòlid i solvent val més cuidar-lo i acompanyar-lo. És un tresor. Diria, potser erro però és la meva percepció, que ara la CUP es penedeix precisament de no haver donat continuïtat a lideratges sòlids.
Què creu que diran els llibres d’Història de l’1 d’Octubre?
Que aquell dia ens vam guanyar el dret a ser una República, el dret a la llibertat.
I, en aquest context, què li agradaria que diguessin d’Oriol Junqueras?
L’Oriol Junqueras afronta la sentència com a principal responsable de l’1 d’Octubre i una pena molt severa. Ja està tot dit. Però per damunt de tot és una gran persona, amb un cor immens i un lideratge innat. Tots hem après d’ell, el seu bagatge, la seva aportació és brutal.
Quina influència té en un partit de govern com ERC que el líder estigui tancat a la presó i la secretària general exiliada a Suïssa? Com afecta això al circuit de presa de decisions?
Pere Aragonès és el vicepresident i la governança recau sobre ell i sobre la resta el govern. En particular sobre els consellers d’ERC perquè són els que gestionen el gruix del pressupost perquè han assumit el gruix de les responsabilitats, com Sanitat i Educació. ERC té un planter molt bo, amb gent jove que puja com la Marta Vilalta o el mateix Aragonès que és un home amb una gran capacitat. Amb la Marta Rovira o la Vilaret. Amb el Gabriel Rufian, la Teresa Jordà, en Lluís Salvadó, en Roger Torrent, en Joan Tardà, en Sabrià, en Peraire, l’Anna Caula … per l’amor de Déu, ERC té un equipàs. Hi ha pedrera.
L’independentisme se’n sortirà? Veu la independència a tocar o amb un estat com l’espanyol l’objectiu final és més difícil?
Jo no faria servir l’expressió a tocar. Diria que més a prop sens dubte.
És un mite que Junqueras i Puigdemont es porten malament? Que el President marxés a l’exili l’ha perjudicat o ha estat l’única manera de fer veure la causa catalana?
Es porten o més aviat es portaven. Perquè la distància no es pot salvar. Almenys per part de l’Oriol amb respecte sempre. El president Puigdemont va decidir marxar i s’ha de respectar i alhora valorar la seva batalla judicial. L’exili ha complementat la presó. Ara, la causa catalana és visible gràcies, entre d’altres, a l’1 d’Octubre i al judici als presos polítics que és amb enorme diferència el que té més impacte i el que sacseja més consciències.
Per quina raó l’independentisme sembla que estigui més dividit que mai? Tornarà el tots a una?
Tornarà. No s’ha de magnificar les discrepàncies. L’independentisme és poderós perquè és transversal. No és només un tema d’un partit. Fixa’t que de discrepàncies n’hi ha a tot arreu, mira a Espanya el merder amb la investidura, en menys de quatre anys tindrem quatre eleccions.
Veu factible un govern de concentració després de la sentència?
Factible no ho sé, desitjable segur. Almenys aquells que creiem que la força del 3 d’Octubre és imprescindible si volem guanyar la partida a l’estat.
Vostè que coneix bé el tema. Quina serà la sentència del Suprem?
Tothom especula. Diria que serà dura. Però no per la informació que tinc sinó perquè no se’n podran estar. Sempre han anat a fer mal.
ERC és la nova Convergència? És a dir, allò tan suat del peix al cove és la política ara d’Esquerra? Li pregunto perquè sap que en els debats d’això se’n va ple…
Sí, fins i tot ho diu el Bonvehí. Em vaig fer un bon fart de riure, feia quatre dies que havia regalat la Diputació al PSC. Bé, jo sí que em sento orgullós del meu passat, molt, i no només no en renego sinó que el reivindico. Ara, seriosament, el projecte d’ERC s’assembla molt més al de l’SNP escocès que al de Convergència, no només per la corrupció que va devorar Convergència, sinó per la trajectòria d’ERC, per la tradició republicana, per com entén el país, pel que aspira a ser i representar. ERC vol guanyar el país sencer. Convergència, amb un llegat desigual, s’ha refundat fins a tres cops en tres anys, i certament ha incorporat actors de l’espai més nacionalista i ha evolucionat. I el seu llenguatge ara és molt abrandat, també. Té gent a l’exili, com Puigdemont. I a la presó, com Rull, Turull o Forn. Tots ells em mereixen un gran respecte i fins i tot admiració. Ara bé, el gruix de la seva militància, que també em mereix tot el respecte, és la mateixa. O no? Molta sort, en tot cas, a Junts, a la Crida i a tot espai que vulgui treballar per la llibertat del nostre país. Benvinguts, sincerament, seguirem trobant i creant espais de consens i coordinació. Necessitem a tothom tibant del carro.
Ho tornarem a fer? I entengui la pregunta com vulgui i respongui-la com li sembli bé.
Amb 13 anys ja m’escapava sol a l’11S. Érem quatre gats, durant molts anys hem estat pocs o una minoria creixent però minoria. Ara, els independentistes som a prop de superar el llindar del 50 per cent. La progressió lògica seria seguir creixent. No en tinc cap dubte si es fan les coses bé. Com deia l’altre dia en Miquel Sellarès, ho tornarem a fer, bé; corregint errors, amb més fortalesa i amb tota la determinació. Ara, no oblidis allò que diu el refrany ‘gat miulador mai serà bon ratador’. Discreció i eficàcia. Faig algun apunt, jo vaig participar del moviment insubmís i diria que és un bon exemple a seguir.
Què li sembla la lluita al carrer a base de llaços i pancartes? Llaços i pancartes que els unionistes treuen?
Em sembla necessari i alhora no és suficient. Els treuen, els comandos del cúter i el passamuntanyes que esperona Rivera, per un odi visceral que ha fomentat la dreta extrema i acompanyat determinat progressisme, per provocar, per generar conflicte al carrer i perquè no suporten la solidaritat.
I la darrera. O gairebé. Veurem Sergi Sol i jo mateix la independència?
No veig alternativa a la República. Així és que sí, la veurem si la salut ens acompanya, amic Manel.
El llibre omple allà on va. Què li pregunten més a les presentacions?
Fem un espectacle molt acotat. I el tanca sempre en Pep Picas, un gran músic que, a més, és una extraordinària persona i un gran patriota que ho dóna tot. I tampoc em vull deixar els Free Junqueras, en especial el Maxi Calero, el Domingo Alfonso i el Pedro López, entre els 3 sumen més de 200 actes, unes màquines. Pero també el Lolo, l’Agustín, la Pili, les Carmenas, l’Adela, la Laura, el Ferran o el Xavi León. Són un missatge en si mateix.
