Ahir vàrem tenir dues sentències judicials: una del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i l’altre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Les dues estan interelacionades tant pel fet de ser la segona una “contraprogramació” de la primera (el mateix dia ja anunciat amb anticipació pel TJUE i amb unes hores de diferència), com pel fet de que representen les dues cares de la mateixa moneda. Mentre que el TJUE sentencia que el Vicepresident Oriol Junqueras havia d’estar en llibertat a partir del 13 de Juny, quan va ser proclamat eurodiputat, el President Torra és inhabilitat un any i mig per haver penjat una pancarta amb un llaç groc reclamant la llibertat pel mateix Oriol Junqueras i la resta de presos polítics, desobeint i retardant-se uns dies a la petició cursada per la Junta Electoral Central. Les conseqüències de la sentència del TJUE tenen una importància cabdal donat que són la darrera instància judicial ja que formem part de la UE.

Primer de tot obliguen al Tribunal Suprem (TS) espanyol a retrocedir a la data del 13 de Juny i deixar en llibertat al Vicepresident Oriol Junqueras, ja que partir d’aquell moment gaudia d’immunitat i el TS el va jutjar i sentenciar sense demanar un suplicatori al Parlament Europeu. Això és el que els advocats han reclamat al TS i de no fer-ho poden recórrer de nou al TJUE que aquest cop, de ben segur, tindrà en compte les presses d’en Marchena en dictar sentència no esperant la resolució de la qüestió “prejudicial” posada pel mateix TS al TJUE i menystenint els drets de Junqueras i la Eurocambra. De fet, el TJUE no pot passar per alt que un tribunal de rang inferior es salti les normes i dicti una sentència en un procés pendent d’un dictamen prejudicial que aquell ha d’emetre ja que això establiria un precedent perillós a tota la Unió Europea. El TS no va calibrar aquest punt prou bé. En segon lloc, les conseqüències de la sentència ja s’han fet evidents i tindrà efectes pràctics immediats pel President Carles Puigdemnont i els Consellers Carles Comín i Clara Ponsatí, aquesta última quan toqui.

El President del Parlament Europeu, David Sassoli, ja ha donat passes decidides en aquesta direcció sense esperar les sentències del mateix TJUE referides a aquests eurodiputats. I en tercer lloc, els efectes de la sentència són rellevant per a tots els ciutadans de la Unió: es preserven els drets fonamentals dels electors europeus. És en última instància una qüestió de respecte de Drets fonamentals passius (dels electors) i actius (dels elegits). El TJUE ens torna la confiança en l’Estat de Dret. Quan els executius atempten contra les Llibertats i Drets i els legislatius miren cap a un altre costat, també els europeus, la independència real dels òrgans judicials europeus restitueix els drets fonamentals de tots. I no és el primer cop. El sistema polític i judicial espanyol tampoc hi comptava donades les febles garanties d’independència pròpies. Com a derivada d’aquest darrer punt, aquest respecte als drets que emana de la sentència del màxim òrgan judicial europeu té eficàcia i qüestiona de ple altres sentències espanyoles que han vulnerat la immunitat de diputats electes en altres conteses electorals espanyoles a les Cortes Generals i els drets dels diputats al Parlament de Catalunya.

Al costat de tot això, la sentència del TSJC queda com una darrera ensulsiada del sistema judicial espanyol, altament polititzat i fortament contaminat (qui pren decisions té “prejudicis” de part manifestades, abans de dictar sentència, en declaracions públiques, conferències…). Inhabilitar a un any i mig al President Quim Torra elegit democràticament per haver penjat i no treure una pancarta amb un llaç és tan ridícul com la reacció immediata de la Fiscalia a la sentència del TJUE d’entestar-se a demanar la inhabilitació efectiva de 13 anys al Vicepresident Oriol Junqueras i a exigir que no surti en llibertat en cap cas. Tot això recorda aquella pancarta de la Plaça d’Orient de Madrid en un acte de desgreuge contra “el món” durant la dictadura: “Si ellos tienen UNO (referint-se a United Nations Organization), nosotros tenemos dos”.

Josep Serra Coordinador de Terrassa de Moviment d’Esquerres (MES).

Nou comentari