!--akiadsense-->
El punt 3 de l’ordre del dia del ple municipal de Terrassa ha tornat a treure el debat de la concessió de l’aigua. La moció, presentada per l’equip de govern, ha estat aprovada i versa sobre l’acord relatiu als béns que han de revertir a la finalització del contracte de concessió atorgat a Mina Pública d’Aigües de Terrassa, S.A., per l’acabament del termini del mateix. És a dir, segons dicta el govern local els únics béns que es quedaria l’empresa serien les oficines del carrer Societat i els pous de Can Parellada. No obstant, la reversió no serà immediata sinó que es contempla que Mina utilitzi les instal·lacions actuals durant el termini màxim de sis mesos, període en què s’ha prorrogat el servei.
Per primer cop però, com a novetat, hi ha hagut la intervenció del portaveu de CDC, Miquel Sàmper, en què ha volgut sortir al pas de l’allau de preguntes que se li han formulat des dels grups de l’oposició sobre quina és la posició del partit davant de la titularitat del servei. El convergent ha manifestat, en primer lloc, que el partit farà costat a qualsevol persona que rebi amenaces (en al·lusió a la denúncia feta per l’alcalde Jordi Ballart de pressions i amenaces rebudes relacionades amb la concessió del servei). En segon lloc, Sàmper s’ha mostrat rotund, “sí, estem a favot de recuperar el domini de la gestió de l’aigua, entenem que el control ha d’estar en mans del Consistori, és a dir de la titularitat pública”, però seguidament ha matisat, “l’altra cosa és quin ha de ser el model de gestió“. I ha volgut subratllar que “CDC mai ha posat pals a les rodes a tot el procés de liquidació del servei i a tot el procés que s’està realitzant al respecte”.
En el seu torn de paraula, el tinent d’alcalde ha manifestat que “fins ara entenem que s’han pres decisions legítimes, però fonamentalment ideològiques” i ha subratllat que l’agrupació municipal ha dut a terme recentment una assemblea en què s’ha debutat al voltant d’aquest tema. “Des de CDC entenem que a dia d’avui no podem escollir quin és el millor sistema de gestió. La resposta a aquesta decisió, per nosaltres, va lligada a un element fonamental que per ara desconeixem: quin cost tindrà aquesta reversió i qui l’haurà d’assumir, si el consistori o els ciutadans“. “Si, com argumenta la CUP, l’estudi determina que el cost-benefici i el sistema més rendible per Terrassa i els seus ciutadans és la gestió directa, CDC hi estarà d’acord, de la mateixa manera que està passant a Manresa”, ha contestat Sàmper alhora que ha recordat a la resta de partits que “tenim el compromís de fer una consulta a la ciutadania, malgrat que ara sembla que això ha anat perdent volada a mesura que s’ha anat veient que políticament ja es tenia prou força. Si es creu amb la democràcia seria de rebut mantenir aquesta consulta”.
Finalment, el convergent davant la resposta dels grups de l’oposició afirmant que ja hi ha un informe en què s’estima la reversió del servei i el cost que haurà d’assumir l’Ajuntament amb 1,8 milions d’euros ha afirmat que “es tracta d’un informe pericial, res més, previ a la via contenciosa la qual serà qui determini la quantia final a pagar. La raó absoluta no existeix quan es pretén quantificar el valor d’una cosa, no desconfio dels serveis de la casa ni dels informes que realitzen però una cosa és la via tècnica i l’altre la via contenciosa, com tots sabem que acabarà sent”. En tot cas, ha sentenciat, si s’opta a el servei no sigui de gestió directe des de l’Ajuntament, Sàmper ha dit que “en pro de la transparència s’hauria de fer un concurs públic en què tothom tingui les mateixes possibilitats”.
L’oposició defensa la reversió dels béns
Sirvent (CUP): Aquesta aprovació marca un abans i després en el procés, atès que s’extingeix de manera oficial el contracte que s’ha mantingut amb Mina durant 75 anys. Els acords que s’aproven no seran en va, sinó impugnats per la concessionària, perquè Mina nega la titularitat pública del servei. Sobre la llista de béns reversibles no la entrarem a valorar, només manifestem que amb aquesta aprovació comença un llarg i procés de liquidació i que de ben segur acabarà amb un contenciós administratiu. Esperem que l’Ajuntament emprengui les accions necessàries perquè no afecti el servei d’abastament d’aigua a la ciutadania.
González (C’s): El document és el resultat d’una anàlisi tècnico-jurídica, i la determinació dels béns són revertibles o no està estipulada pels serveis tècnics, en aquest sentit no entorpirem l’acció de govern.
Caballero (ERC-MES): Acceptem l’encàrrec dels ciutadans de poder gestionar l’aigua des de la cosa pública. D’altra banda però voldríem que l’alcalde ens expliqués quines són les amenaces que ha rebut, perquè no són amenaces cap a Jordi Ballart, sinó cap a l’alcalde i a la institució que representa, i per tant, per extensió, les rep també tots els terrassencs i terrassenques.
Matilla (TeC): Avui es tracta d’un acte de normalitat que es fa quan s’acaba la concessió d’un contracte. En aquest cas però cal ressaltar que més enllà del convenciment cap a un model de gestió directe, existeix un equip tècnic molt valuós i preparat per assumir el repte polític que tenim plantejat. Aquells que intenten fer soroll i contaminar l’opinió pública són els mateixos que intenten que l’Ajuntament no faci el que toca. Sabem per informes tècnics i jurídics que la liquidació no suposarà un cost superior als 1,8 milions d’euros.
