Aquesta setmana hem presentat públicament la visió de futur i els primers projectes per a la transformació de les rieres de Terrassa a quinze o vint anys vista. L’objectiu era posar sobre la taula una idea, un concepte, una visió de futur, després d’una etapa de treball i reflexió amb el màxim rigor. 

Les rieres terrassenques són molt visibles però al mateix temps molt sovint semblen invisibles: formen part del nostre paisatge des de fa segles però no formen part del nostre model de ciutat.

I això és el que cal començar a canviar: es tracta de posar les rieres al centre del debat ciutadà, parlar-ne, contrastar idees, buscar acords i consensos.

Aquest és el primer pas i no hi haurà marxa enrere.

Tenim una visió clara, dos projectes presentats als fons europeus Next Generation i les bases per a un Pla Estratègic. 

Això és el punt de partida per a una estratègia de ciutat que caldrà dissenyar a la mida d’un gran repte de ciutat: transformar les rieres perquè deixin de ser una barrera, perquè esdevinguin espais verds i segurs i perquè continuïn funcionant, òbviament, com a rieres.

No és un objectiu gens fàcil. Farà falta temps i molts recursos econòmics, a més de trobar fórmules que ens garanteixin al màxim la seguretat i que ens permetin guanyar nous espais de comunicació i de vida ciutadana. 

Tenim una referència, la del projecte del Parc de Vallparadís. El punt de partida era similar, tres torrents situats al bell mig de la ciutat, que en algun moment s’havien volgut convertir en una gran autopista urbana. Però al final vam aconseguir transformar-los en un gran parc que travessa Terrassa de nord a sud, un espai natural extraordinari.

Les rieres del Palau i de les Arenes ens plantegen reptes encara més grans que Vallparadís, el soterrament dels ferrocarrils o els Jocs del 92. Reptes històrics, d’aquells que marquen un abans i un després. Reptes de ciutat, davant dels quals és imprescindible fer pinya i sumar esforços.

Per aconseguir-ho, el primer pas és fixar un punt de partida i continuar apostant pel diàleg, per la participació. És el que acabem de fer: presentar una visió de futur sòlida i ben treballada, com a base per a un procés de consens ciutadà. Dibuixar una hipòtesi ambiciosa i complexa, sí, però realitzable. I plantejar un calendari a mig i llarg termini que sigui raonable, situant-nos en l’horitzó de la Terrassa de 2040. 

És a dir, es tracta d’un projecte històric de transformació de la ciutat, que s’ha de pensar i executar amb idees i criteris del segle XXI, en el context del canvi climàtic i del desenvolupament sostenible. Un projecte amb el màxim compromís medioambiental, amb  la màxima exigència en seguretat i enfocat a millorar la vida de les persones i dels barris i a generar oportunitats de progrés per a tota la ciutat.

Transformar les rieres marcarà un abans i un després a la història de la ciutat. 

Aquest és el repte, la Terrassa verda, unida i innovadora del segle XXI.

Nou comentari

Comparteix